El Centre d’Estudis d’Opinió, l’òrgan de referència en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya pel que fa als estudis d’opinió pública i, per tant, l’òrgan que pregunta a ciutadans veïns nostres o fins i tot a nosaltres mateixos, ha preguntat recentment quina opinió tenen els joves entre 16 i 25 anys dels impostos que cal entregar a les diferents administracions que pretén serveis a famílies pobres.

Les respostes ens indiquen que el 54% d’aquests joves (majoria nois) pensen que la pobresa és un problema dels pobres i que si es troben en situació de necessitat és per les seves pròpies decisions. No creuen que hi hagi d’haver cap estructura de solidaritat que ajudi puntualment a aquestes famílies. Quan se'ls pregunta a les noies, el 27% subscriuen aquesta opinió, el doble de fa només un any.

Tot i que la situació econòmica va bé, avui hi ha menys atur i els salaris mínims han pujat, els programes de suport als infants en risc o a famílies monoparentals amb treball precari, per aquests joves, aquests programes han de desaparèixer i qüestionen -fins i tot- el pagament d’impostos per a cobrir la despesa que suposen els serveis públics.

La mostra del CEO compta amb respostes de més de 3.000 persones i els joves són els menys disposats a ser solidaris. Opinen que assolir una posició social que els permeti una vida sense penúries ha de basar-se en el mèrit i el treball, però sense cap mecanisme de redistribució o d’ajuda a sectors desafavorits.

El 56% dels catalans creu que el sistema de redistribució a través de polítiques fiscals és injust. Els homes, especialment els joves creuen amb incentius individuals i les persones de més de 50 anys defensa mecanismes de solidaritat social.

La idea que cal guanyar-se el dret a ser ajudats és majoritari (un 56% de la població), una idea més freqüent entre els votants de dretes, però gens menyspreable en els votants d’esquerres. Els joves aproven el treball de les ONG, però desaproven entitats com els sindicats. El 60% creu que els rics pagant pocs impostos, però en la franja dels joves són els que menys comparteixen aquest vell principi.

Gairebé el 70% desconfia de l’eficàcia de les institucions en la gestió dels impostos. Més de la meitat de la població catalana creu que no hi ha igualtat d’oportunitats i valoren més la posició social de les famílies i els contactes personals que disposar d’una bona educació per a prosperar individualment.

Habitualment, parlem de determinada ideologia ultra que amara governs amb molta influència mundial, també parlem de partits d’ultradreta que deslegitimen el sistema de representació democràtica per fer perdre la credibilitat i captar vots desencisats. Totes aquestes línies d’anàlisi són interessants i tenen un pes molt important en aquest món canviant.

Però l’estudi del CEO té la característica de saber que pensen els nostres conciutadans i sembla que enmig dels grans problemes geopolítics, dels conflictes bèl·lics i de l’onada de fanatitzacions diverses, prop, ben a prop, ens hauríem de tornar a preocupar de fer que la política tingui un vessant de pedagogia social. Si no ho fem l’ultraliberalisme acabarà guanyant i si no demostrem que la redistribució acaba amb les bosses de pobresa i els problemes de cohesió social, les desigualtats creixeran sense que una part més afavorida se senti interpel·lada. Ara i aquí