Ja fa temps que els estudis demoscòpics mostren un progressiu qüestionament de la democràcia com a sistema polític preferible. Una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) dedicat a estudiar les desigualtats mostra que un gruix important de la població espanyola, que frega el 40%, considera que la democràcia perjudica la distribució equitativa de la riquesa. 

Un pensament especialment present en les generacions d'entre 18 i 45 anys, és a dir, entre les persones que van néixer un cop acabada la dictadura de Francisco Franco. Entre aquests grups d'edat, gairebé una de cada dues persones qüestiona que la democràcia sigui positiva per a la igualtat. Un posicionament molt relacionat amb l'extrema dreta, que té especial rellevància entre aquestes franges: aquesta opinió és compartida per set de cada deu votants de Vox, i pel 47% de l'electorat del PP.

S'agreuja la concentració de la riquesa

Aquesta mateixa enquesta revela, en canvi, que hi ha un consens social molt ampli en la constatació d'un dels principals causants de les desigualtats: la concentració de la riquesa en unes poques mans. Un informe d'Oxfam publicat aquest dijous calcula que els diners que l'1% més ric del món ha acumulat des del 2015 servirien per posar fi a la pobresa 22 vegades.

Així, una àmplia majoria transversal, del 83% de la població espanyola, coincidiria en el fet que aquesta concentració de capital està augmentant any rere any. Un diagnòstic pràcticament unànime entre les persones d'esquerres, però que també compta amb més de tres de cada quatre votants de Vox i del PP. 

De manera més concreta, un gruix molt important considera que la distribució de la riquesa ha empitjorat en els darrers anys. El 53% de la població, i encara més entre que té entre 35 i 65 anys, creuen que en la darrera dècada s'han incrementat les desigualtats socials, mentre que el 33% creu que s'ha millorat al respecte. L'enquesta també registra un important pessimisme per als pròxims deu anys: només una de cada quatre persones confia que la bretxa econòmica entre rics i pobres s'escurçarà.

Rics-pobres i capital-treball, principals focus de les desigualtats

D'on provenen, aquestes desigualtats? El CIS ha preguntat a les 4.000 persones enquestades quines són les bretxes socials que més hi influeixen. Les dues més importants, segons una gran majoria de persones, tenen a veure amb la classe: entre rics i pobres i entre empresaris i treballadors. Les segueixen les desigualtats que pateixen les persones migrades respecte a les que han nascut a l'Estat, seguida de la divisió entre agricultors i habitants de grans ciutats.