Aquest inici d’any ens ha arribat la notícia de l’empresonament de la dirigent kurda Aysel Tugluk. Aquesta activista, actualment vicepresidenta del Partit Democràtic del Poble (HDP), arrossega un historial de detencions i empresonaments a causa de la seva defensa dels drets fonamentals del poble kurd. Aquesta vegada, els tribunals turcs l’han condemnada a un any i mig de presó per haver organitzat... una protesta pacífica (els sona?) davant de la presó de Kocaeli, justament el centre penitenciari on ella complirà la seva condemna.

Segons informa l’associació Kurdiscat (imprescindible per conèixer què passa al Kurdistan, la nació sense estat més gran del món), Tugluk és la vuitena diputada kurda empresonada actualment a Turquia. Entre els dirigents presos pel règim d’Erdogan hi ha el copresident d’aquest partit, Selahattin Demirtas, l’home que va aconseguir aglutinar al seu voltant els sectors progressistes kurds i turcs amb un programa clarament d’esquerres, basat en la igualtat entre homes i dones, en els drets dels homosexuals i les lesbianes i en la defensa del medi ambient.

La meva intenció no és fer demagògia barata. Ni vull comparar la problemàtica del poble kurd amb la catalana. Però no els enganyaré si els explico que en llegir la notícia de l’empresonament de la diputada no he pogut evitar fer un paral·lelisme, per exemple, amb els Jordis, en presó preventiva per haver organitzat, també... una protesta pacífica. I no he pogut evitar fer un altre paral·lelisme amb el Quim Forn. O amb l’Oriol Junqueras, que mata les hores a la presó d’Estremera per haver fet tot el possible perquè els catalans poguéssim votar.
Precisament, mentre escric aquest article, tres jutges de la sala penal del Tribunal Suprem estan decidint (o ja ho tenen decidit?) sobre la possible excarceració del vicepresident Junqueras. En circumstàncies de normalitat democràtica, Junqueras no seria avui a la presó. Ni el conseller Forn, ni tampoc els Jordis. En circumstàncies de normalitat democràtica i de separació de poders, els arguments per mantenir-los a tots ells empresonats basant-se en “l’explosió violenta” que podria provocar el seu alliberament no haurien pogut existir més que a l’interior de la ment d’un escriptor de novel·les de ciència-ficció.

En circumstàncies de normalitat democràtica, Junqueras no sortiria avui –o demà, o dilluns– de la presó perquè no hi hauria entrat mai. Amb una acusació de rebel·lió considerada insostenible per més de 150 catedràtics de dret penal de l’Estat, que Junqueras segueixi una hora més a la seva cel·la és un escarni a la democràcia, un atac a la llibertat i un torpede a la línia de flotació de la separació de poders. Com a la Turquia d’Erdogan.