No és un fet casual. És el resultat d'una estratègia de comunicació que ha fallat en alguns aspectes però ha triomfat en altres. Davant el fracàs de l'objectiu principal dels partits de l'article 155 –que l'unionisme superés l'independentisme el 21D– s'ha optat per moure el focus cap a una idea fictícia de confrontació social i a un cúmul d'anècdotes inconsistents que van dels articles supremacistes de Torra fins a una suposada persecució a qui treu llaços grocs.

La primera opció va ser buscar el xoc amb passejades per festes majors i esdeveniments populars. A Tortosa aquesta estratègia es va desactivar. Amb el tema dels llaços grocs, però, l'unionisme se n'ha sortit. Són episodis residuals, però ocupen el centre del debat, i transmeten una imatge de confrontació i divisió social generalitzades que és falsa. 

Cal tornar a centrar el debat en el tema de fons. Agradi o no a l'Estat i les seves forces mediàtiques, polítiques i judicials, l'independentisme suma més vots que l'unionisme en totes les convocatòries electorals des de l'inici del procés, fins i tot en les condicions més adverses. El 21D els partits del 155 van posar tota la carn a la graella, amb candidats opositors empresonats i exiliats, i va bolcar-hi tot l'aparell mediàtic. Tot i amb això, no va aconseguir sumar més vots i escons que l'independentisme i no va poder formar govern.

L'Estat i els partits del 155 saben que hi ha dues convocatòries electorals a la cantonada. Les eleccions municipals i europees poden resultar en un tomb definitiu per a l'independentisme, si la suma dels partits que volen implementar la República supera el 50% dels vots emesos. El record de la proclamació de la República després d'uns comicis municipals es fa ben present i provoca molta inquietud a Madrid.

L'aposta és aconseguir excitar els votants unionistes amb l'imaginari de confrontació social que intenten construir, per repetir uns nivells de participació extraordinaris com els del 21D. Les enquestes internes dels partits del 155 no indiquen que ho estiguin aconseguir, i els nervis són cada cop més intensos. 

L'independentisme ha de saber gestionar aquesta situació. Cal fugir de qualsevol provocació, i centrar tots els esforços en continuar demostrant al món –catalans inclosos– que la República és un objectiu plausible i que es pot aconseguir per vies pacífiques i democràtiques. Sense ansietat, però sense descans. Els propers mesos seran decisius.