L’eliminació per la via ràpida del Mundial del Brasil, ha estat un cop devastador en la moral fatxenda de l’espanyolisme. Ara, més que parlar de “Marca Espanya”, tal vegada és més encertat parlar de “Marca a Espanya”. Perquè n’han recollit uns quants cabassets. No sé si algú ha parat compte, que tant Holanda com Xile, van ser antics territoris que es van desempallegar de la dominació castellana, precedent directa de l’espanyola. Holanda, ho va fer en el segle XVI i Xile en el XIX. Per cert, tant en un cas com en l’altre, hi hagué catalans que ajudaren els independentistes a derrotar els ocupants. Encara més, Xile, és de lluny el país més antiespanyol de l’Amèrica Llatina, tal i com ho demostra els seu himne nacional, que va provocar un conflicte diplomàtic amb Espanya, que fins i tot un cop derrotada i expulsada, es va negar a reconèixer la independència xilena fins que no canviés l’himne. Per cert, qui va composar l’himne xilè, segons vaig llegir, va ser un català, naturalment, antiespanyol. I parlo de la primera meitat del XIX.

El fracàs espanyol ha estat majúscul, I en van uns quants. Començant per les successives derrotes de la candidatura olímpica de Madrid, que ha deixat episodis de vergonya aliena de l’alçada d’un campanar. Tot i això, ja és ben conegut que els espanyols són inasequibles al desaliento. Dues estratègies estan desenvolupant ara mateix per veure si el procés català surt de mare.

El primer és monàrquic. I se centra en la figura de Felip VI. Es presenta com una aposta jove per un nou projecte d’Espanya. Passa, però, que a la primera de canvi, va i el xaval apareix saludant amb el Rolls Royce que utilitzava Franco. Però què cutre! Es pot ser més pocatraça? Bé, és obvi que aquesta estratègia neomonàrquica, que segur que comptarà amb el suport de la immensa majoria d’empreses de l’Íbex 35, certament no amb la de Grífols, juraria, està condemnada al fracàs.

L’altra via, la republicana, que ha aparegut de cop i volta com un bolet, i a la qual s’han pujat al carro partits que participen en el procés cap a la independència, sembla que, més enllà d’unes quantes manifestacions i querelles mediàtiques, no té un futur clar, Sobretot quan la gent s’adona que, per exemple, obriria la porta a que el president d’una hipotètica 3a república fos el senyor Aznar. Que de ganes, segur, no li falten. Aquests partits, però, que ignorant la història passada, pensen que poden barrejar la república espanyola amb la independència de Catalunya, els recomanaria, modestament, que tornessin a llegir una mica d’història i no fessin el sòmines.

De banderes espanyoles, ni bicolors, ni tricolors, que ja els tenim plens i no ens mamem el dit.