La pujada de preus és una realitat que ens hem anat trobant fa uns mesos. Fruit de l’especulació provocada per la manca d’aliments que provoca el canvi climàtic ens trobem en un nou atzucac.
Pugen els preus d’allò bàsic, puja el preu de les hipoteques, del gas, dels carburants... Les condicions laborals i els salaris no han tingut una pujada en coherència, al contrari, trobem pitjors condicions de treball, baixos salaris. Les dades diuen que ha baixat l’atur, és bona notícia, i que s’han generat milers de nous llocs de treball. També han crescut els contractes indefinits, però la reforma laboral no ha estat del gust de tothom i, sobretot, el sistema s’adapta ràpidament i ha crescut la precarietat en molts àmbits.
Des de la perspectiva de les persones que treballem en l’àmbit social s’han notat poc les millores i molt la precarietat, la postpandèmia i la pujada de preus. La pobresa es cronifica i creix, es converteix en estructural.
Segons el baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya, que elabora la Taula del Tercer Sector, les entitats fan 3.183.280 atencions a persones en situació de vulnerabilitat i el nombre de persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió augmenta. Dos anys de pandèmia han tingut molts efectes perjudicials en àmbits diversos, però destaca l’augment de la pobresa. En aquest sentit, la inflació crea més desigualtat i menys oportunitats per les classes populars.
La política de rendes no ha frenat la pujada de preus i els ajuts econòmics condicionats no han estat capaços ni tan sols de pal·liar situacions d’extrema gravetat social. Els ajuts condicionats han demostrat les seves mancances generals però també en moments en què el desequilibri social va a l’alça. La lluita contra la pobresa i l’exclusió no té prou recursos ni eines.
En aquest panorama, el Govern de la Generalitat intenta fa més d’un any tirar endavant un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal. Aquest pla pretén fer un aprova, sí, un experiment. Les polítiques necessiten un testatge o un referent abans de ser implementades, sinó, es corre el risc d’errar. Imaginem implementar operacions de cor sens abans haver investigat? Doncs en polítiques socials passa el mateix, no es pot jugar amb la vida de les persones, calen proves pilot que ens mostrin els efectes i que ens donin referents de com es poden implementar de forma justa.
Jo em pregunto per què un pla pilot troba una oposició tan ferotge en l’oposició socialista del Parlament, em demano què és el que remou i per què ens hem de negar a fer una prova que pot mostrar sortides possibles. Em demano per què de forma gairebé obsessiva -curiosament en un moment en què el PSOE necessita suports i està negociant- es pretén acabar amb una possible solució -no immediata, està clar- amb la possibilitat de crear igualtat d’oportunitats. Em pregunto per què han forçat avui mateix a l’aprovació d’una resolució per acabar no ja amb el pla pilot sinó amb l’oficina que el pot fer possible, per tal que no en quedi ni rastre d’una possible opció diferent de les fracassades polítiques d’ajuts econòmics de caràcter social que hi ha actualment.
Avui, dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d'Aliments, hi ha molt per reflexionar sobre aquesta pujada d’allò bàsic, però també sobre les solucions necessàries per combatre la pobresa estructural que va creixent cada dia.
Pugen els preus d’allò bàsic, puja el preu de les hipoteques, del gas, dels carburants... Les condicions laborals i els salaris no han tingut una pujada en coherència, al contrari, trobem pitjors condicions de treball, baixos salaris. Les dades diuen que ha baixat l’atur, és bona notícia, i que s’han generat milers de nous llocs de treball. També han crescut els contractes indefinits, però la reforma laboral no ha estat del gust de tothom i, sobretot, el sistema s’adapta ràpidament i ha crescut la precarietat en molts àmbits.
Des de la perspectiva de les persones que treballem en l’àmbit social s’han notat poc les millores i molt la precarietat, la postpandèmia i la pujada de preus. La pobresa es cronifica i creix, es converteix en estructural.
Segons el baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya, que elabora la Taula del Tercer Sector, les entitats fan 3.183.280 atencions a persones en situació de vulnerabilitat i el nombre de persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió augmenta. Dos anys de pandèmia han tingut molts efectes perjudicials en àmbits diversos, però destaca l’augment de la pobresa. En aquest sentit, la inflació crea més desigualtat i menys oportunitats per les classes populars.
La política de rendes no ha frenat la pujada de preus i els ajuts econòmics condicionats no han estat capaços ni tan sols de pal·liar situacions d’extrema gravetat social. Els ajuts condicionats han demostrat les seves mancances generals però també en moments en què el desequilibri social va a l’alça. La lluita contra la pobresa i l’exclusió no té prou recursos ni eines.
En aquest panorama, el Govern de la Generalitat intenta fa més d’un any tirar endavant un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal. Aquest pla pretén fer un aprova, sí, un experiment. Les polítiques necessiten un testatge o un referent abans de ser implementades, sinó, es corre el risc d’errar. Imaginem implementar operacions de cor sens abans haver investigat? Doncs en polítiques socials passa el mateix, no es pot jugar amb la vida de les persones, calen proves pilot que ens mostrin els efectes i que ens donin referents de com es poden implementar de forma justa.
Jo em pregunto per què un pla pilot troba una oposició tan ferotge en l’oposició socialista del Parlament, em demano què és el que remou i per què ens hem de negar a fer una prova que pot mostrar sortides possibles. Em demano per què de forma gairebé obsessiva -curiosament en un moment en què el PSOE necessita suports i està negociant- es pretén acabar amb una possible solució -no immediata, està clar- amb la possibilitat de crear igualtat d’oportunitats. Em pregunto per què han forçat avui mateix a l’aprovació d’una resolució per acabar no ja amb el pla pilot sinó amb l’oficina que el pot fer possible, per tal que no en quedi ni rastre d’una possible opció diferent de les fracassades polítiques d’ajuts econòmics de caràcter social que hi ha actualment.
Avui, dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d'Aliments, hi ha molt per reflexionar sobre aquesta pujada d’allò bàsic, però també sobre les solucions necessàries per combatre la pobresa estructural que va creixent cada dia.