Reinventar-se o anar-se apagant fins a desaparèixer. Aquesta és la divisa que ha donat un nou impuls a la gala dels Premis Enderrock-XIX Premis de la Música Catalana, uns guardons absolutament necessaris per calibrar el batec de la música del país. I a banda de la llista de premis i premiats, que acaba sent un excel·lent mostrari del bo i millor de l'any, la gala ha mostrat un intangible encara més poderós: l'escena musical catalana es torna complexa i cada vegada més apassionant. I això és molt enriquidor.
 
La música explica les pulsions, les necessitats, les reivindicacions, els amors i les inquietuds que conformen el mapa emotiu d'un país. En aquest sentit, totes les veus que aposten pel català com a via d'expressió són més diverses, més desacomplexades i més agosarades que mai ho han estat. A ningú li sembla estrany que Chambao comparteixi espai amb Gertrudis, que el trap sigui el fenomen del moment, o que tots els gèneres es vegin "contaminats" per altres gèneres, necessitats i ambicions. Una barreja de llengües, també, amb una mirada atenta a tot allò que passa més enllà del nostre melic.
 
Després de temps de capelletes, grupuscles i ambicions pirotècniques, la nova fornada de talents musicals vindria a ser un exemple extraordinari del país que tenim i que volem. També de la revista que fa tants anys que els acompanya, els explica i els premia en nits com la d'aquest dijous. Potser ja és hora de reconèixer i reivindicar la tasca que fa una publicació com Enderrock, aquest espècimen únic, rar, estrany i agosarat de la premsa nostrada, un far que segueix irradiant llum, sense parar, faci bo o vinguin tempestes.
 
El tan comentat "múscul nacional" s'aconsegueix en base a treballar aspectes fonamentals de la vida ordinària. Enderrock fa anys que ho fa, que és múscul, que és nacional, i que ho és a fi de bé, perquè ho és sense teledirigismes i gràcies a fer cultura des de l'honestedat i des de la meravella de saber-se part d'un tot que ens uneix. Per molts anys de feina, doncs. I per molts anys de premis i premiats que segueixin parlant de la bona salut de l'escena musical del país.