Roger Federer, Pau Gasol, Sebastian Vettel. Esportistes d'elit tots. Professionals que han gaudit de la seva feina, que han expremut la seva vida al màxim nivell, rics i que s'han retirat o han anunciat que pleguen. Han dit prou quan han vist que ja no podien donar el millor d'ells mateixos. Ells rai, que poden. Com haurien de fer altres, evitant-nos imatges com la de Jordi Alba badallant a la banqueta del Barça. O Piqué avorrint-se mentre juga l'equip que tant diu estimar. Ells rai, que poden triar. Ells, que han tingut temps i diners per pensar en la jubilació. I més temps i diners que tindran després per gastar-los amb el que els vingui de gust.

Però què passa amb la resta dels mortals? Els que han treballat amb més o menys passió i han dedicat gran part de la seva vida a la feina? Quan jo vaig néixer, als meus avis els devien quedar uns quinze anys per a la jubilació. Pràcticament, els meus records amb ells són després de jubilar-se. Els veig a la fresca amb els veïns, anant al bar a jugar a cartes o a l'hort a fer tomàquets. I així cada dia durant 25 anys. Quina vida la de jubilat, quina vida la de jubilat de poble. No viatjaven, no anaven a sopar a fora. Treballant des de petits i cap mena de luxe en el moment de la retirada. Ells no van poder triar.

I els nostres pares, tampoc. Passen les generacions i poc canvia. Moltes ganes de jubilar-se però poques opcions de res després. O t'has guanyat molt bé la vida i has fet un raconet o la pensió no et permet més que viure. Entre nets, avis i alguna migdiada et va passant el temps que tant havies anhelat. De sobte ja no ets productiu i el que pensaves que seria un punt i seguit ha resultat ser un final que poc t'imaginaves. El que demostra que no estem fets per jubilar-nos.

O almenys per jubilar-nos així. Això de la jubilació activa no s'ho creu pràcticament ningú. Amb l'augment anual de torn (85 euros més de pensió el 2023) el govern va tapant boques. Però ningú busca opcions pels nostres jubilats o per a aquells que encara no s'hi veuen. El talent deixa de tenir valor d'un dia per l'altre. No entenc les crítiques a l'edat d'alguns candidats polítics, ni la jubilació anticipada de grans professionals dels mitjans pel fet de ser dones. L'experiència s'ha d'aprofitar passats els 66 anys i quatre mesos. Jubilar-se com i quan vulguis s'ha de poder triar.