Hi ha figures i posicions polítiques que es retroalimenten. Parlo de dirigents que han obtingut la representació parlamentària i s'escuden en ella per parlar de forma grollera o altisonant pel fet d'estar protegits en la inviolabilitat que la Constitució els hi reconeix. Els beneficis del sistema que critiquen en tot cas no els rebutgen, de manera que a ells se'ls permet el que en el cas de qualsevol altre ciutadà podria ser objecte de responsabilitat. La possibilitat de fer-ho palesa ben clarament que ningú és perseguit per les seves idees polítiques, i ni tan sols per la seva poca educació. Que ara s'estigui parlant d'esborrar delictes comesos per raó d'aquestes idees, n'és també la prova. Perquè ni Nogueras ni Abascal hauran de ser amnistiats, malgrat com parlen.
Recordo l'escàndol que es va generar quan uns quants jutges foren exposats a la mirada pública en un diari sota el títol de "La conspiració dels 33 jutges sobiranistes". Finalment, es va arxivar la causa, però la direcció del diari va estar en el punt de mira de la Fiscalia i els jutges fotografiats van denunciar l'eventual participació del Ministeri de l'Interior en les filtracions dels seus DNI al diari. Ara és Nogueras qui pretén fer passar per la picota de l'opinió pública els jutges que entén desafectes a la seva causa i clarament arrenglerats, com no podria ser d'una altra manera, amb la defensa de la unitat d'Espanya, ja que es tracta de poders públics vinculats per la Constitució i la resta de l'ordenament a perseguir qualsevol conducta que sigui denunciada com contrària a aquests principis. De fet, no sé si en el paquet de l'amnistia no es podria incloure, junt amb els polítics que van delinquir per la independència, els que ho van fer per combatre-la.
De la mateixa manera, la crítica desfermada dels mitjans de comunicació que ha fet Míriam Nogueras des del faristol del Congrés dels diputats s'assembla a la que en el seu dia va fer Donald Trump des de la sala de premsa de la Casa Blanca o la que sol fer Vox de determinats mitjans de comunicació que no els convida o directament expulsa de les seves rodes de premsa. La guinda en aquest pastís de despropòsits ha estat la descripció que Abascal ha fet en un mitjà de comunicació estranger de l'eventual futur de Pedro Sánchez penjat boca avall pel populatxo a l'estil Mussolini.
Polítics són, no rapers. Quin mal ha fet que Beppe Grillo i Volodímir Zelenski hagin passat de fer gràcia a fer política! Ara tot sembla un guinyol, i els convençuts que el vodevil els legitima els tenim a qualsevol partit. I és evident que els empara la llibertat d'expressió i que els protegeix la inviolabilitat parlamentària, dues condicions reconegudes a aquesta Constitució contra la qual per una raó o altra carreguen. O no és igual criticar el rei per fer massa o per no fer prou, oblidant tots dos que el rei és símbol (però sols símbol) de la unitat i permanència de l'Estat? Sé que a cap de les dues bandes els agradarà la comparació, però en aquest cas s'han guanyat a pols que digui que Nogueras com Abascal, o Abascal com Nogueras.