1 de gener. Benvingut 2022! Però només si has de ser diferent del maleït 21. Amb tu deixo moltes coses, bones i dolentes. També les que prefereixo oblidar o les que posaria en un marc per poder recordar-les cada dia. I encara a cavall d'un any i l'altre, vaig fent la llista mental de bons propòsits. Alguns els mateixos de cada any, molts que sé que mai compliré i altres que sé que algun dia faré sigui el dia que sigui. I allò de deixar de fumar està en aquesta categoria.

Faig autocrítica i encara que faci anys que dic i em dic a mi mateixa que ho puc deixar quan vulgui sé que és mentida. M'ho demanen els pares, els amics i aquella veu interior que em diu que allò que faig no em convé. Com tantes altres coses. Com tots aquells vicis, que per això ho són. El mateix propòsit que fa setmanes que adverteix la Generalitat i l'Estat per acabar amb el fum. Prohibir fumar a les terrasses i al cotxe. Una volteta més al clau. Aquests dies que tant ens parla de responsabilitat individual, potser seria bo fer una reflexió de tot el que això implica. Que potser ho hauríem d'aplicar amb tot i no només amb el virus.

Fumo perquè vull. I fumo perquè m'agrada. Igual que bec una copa de vi quan em ve de gust. I també ho faig perquè hi ha lleis que ho permeten. I sobretot, perquè hi ha impostos que molesten menys que el fum o que els càncers de pulmó. Més de 9.000 milions d'euros de recaptació a l'any pel tabac no és poca cosa. I ja ho diu la dita. El que no mata engreixa. En aquest cas, el calaix de l'administració. Una de les grans perversions del sistema i nosaltres en som corresponsables.

Si voleu apel·lar a la responsabilitat de cadascú, primer deixeu que ens fem grans. Si ens podem autodiagnosticar amb test d'antígens, si ens podem automedicar, deixeu que decidim amb qui i amb quants volem celebrar Nadal. També saber quan i com ens hem de posar la mascareta a la via pública. Testos i mascaretes, per cert, amb un negoci escandalós al darrere. Que entren al joc de l'oferta i la demanda.

Ja n'hi ha prou d'hipocresia, d'aquest pervers paternalisme. D'acord, cap problema, jo em faig responsable de tot. Dels vells fums i de les seves conseqüències, també me'n faig càrrec jo. Però deixeu de posar-li preu a la salut. Perquè no tot és un negoci. Que aquest 2022 vingui amb molta salut, que no cal gaire. Però si us plau, si ens heu de matar que no sigui amb impostos. Acabeu amb aquest despropòsit.