Estem a les portes de la Diada Nacional de Catalunya i l'ambient que es respira fa preveure una diada històrica. L'Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació amb el lema: “Catalunya, nou estat d'Europa” i el govern de la Generalitat reclama una adhesió massiva al pacte fiscal. És ben cert que la situació econòmica a Catalunya és insostenible però, a aquestes alçades, després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut i de les contínues manifestacions despectives i fins i tot insultants dels membres del govern d'Espanya, algú pot creure que Catalunya tindrà un interlocutor per pactar un finançament just?. No maregem més la perdiu. És evident que l'enfrontament amb l'Estat comporta riscos. Doncs els haurem d'afrontar amb força, amb valentia i amb la seguretat que s'han exhaurit totes les vies de diàleg, que és l'hora de passar de les paraules als fets, de l'independentisme virtual a l'acció. La situació del país reclama plantejaments clars. No juguem més al “ni sí ni no, ni blanc ni negre”
 
Se'ns presenta una oportunitat única, potser l'última, per recuperar la nostra dignitat col·lectiva, per dur a terme el nostre propi projecte polític, sense interferències. Volem la independència i la necessitem imperiosament per millorar la vida dels catalans, que ho sàpiga la senyora Camacho, per evitar més retallades, per no haver de discutir mai més quin és el lloc que correspon al català, com a llengua nacional, en el territori que li és propi, per decidir quin és el sistema educatiu que ens convé per formar ciutadans competitius, per fer front al fracàs escolar, per treballar per l'excel·lència, l'equitat i la regeneració democràtica.

Necessitem poder disposar dels diners dels catalans per conservar l'estat del benestar, per tornar la capacitat adquisitiva dels funcionaris públics, metges, professors i per ajudar les nostres empreses i els nostres autònoms. Volem la independència perquè mai més, amb els diners dels catalans, es construeixin aeroports sense avions ni trens d'alta velocitat sense passatgers. No volem continuar formant part d'un país de pandereta, Espanya, amb polítics arrogants i desprestigiats que recorden alguns personatges de les obres de Quevedo, engolits en el túnel del temps. No volem haver de passar mai més per la humiliació de demanar un rescat que equival a una tercera part dels diners que nosaltres enviem cada any a l'estat i que no tornen...
 
Per tot això milers i milers de catalans sortirem al carrer amb una consigna clara: Independència. Caldrà, després, que els qui governen aquí i allà en prenguin bona nota i caldrà, també, que la manifestació no esdevingui, com ha passat tantes i tantes vegades, una flor de tardor. Haurem de ser capaços d'adquirir el compromís de traduir en vots independentistes els nostres anhels de llibertat.