Tinc la impressió que no s’aturaran fins que no aconsegueixin tancar TV3. És el símbol d’un univers diferenciat, les coordenades culturals i polítiques pròpies, l’ADN d’una altra realitat. Cada poc, sonen veus: “Retallen la sanitat però no toquen TV3”. O veus que diuen: “Cal privatitzar les autonòmiques, si és que algú les voldrà comprar”. Aquest és l’objectiu, i aleshores vinga acumular retallada sobre retallada en els comptes de les autonomies, sense que als ministeris vacants se’ls mogui un pèl o un funcionari. Cada cop que Mariano mira cap a Europa apunta 5.000 milions en la punta de la tisora autonòmica. A veure si al final caurà la maleïda tele.
 
Europa: el president espanyol la vol xulejar. Envia’m els diners. Arregla això meu. Però alhora es mira les condicions i sobretot no en diguis “rescat”. Es mira les condicions perquè el primer que faran els homes de negre, per més intoxicats que estiguin amb el relat del malversament autonòmic, és sospesar on són les despeses sobreres, i ningú no diu que s’estimin especialment les estructures improductives d’un estat que, després de descentralitzar el gruix de la gestió, no s’ha aprimat ni un mil·límetre. Potser encara li retallarien el pressupost de jardineria de l’ambaixada de París, que era de milions. O potser començarien les preguntes incòmodes: a veure, vostè què produeix? Vostè, de què treballa?
 
Mentre la marmota va fent, el govern de la Generalitat ja no sap cap a on girar-se per trobar diners, aire, aliment. A tres euros la carmanyola, a dos euros el bolet. Marededéu senyor! Si som la gent més escanyada del món. I amb un horitzó de llibertat que només cal estirar una mica els dits per abastar-lo. Quan el geni del país va dir per primer cop “cornut i pagar el beure” no devia ser tan brutal, la situació: deuria ser una cosa domèstica, convidar l’amant a una birra… que és el que fem. Ens estan estampant a sobre l’Espanya franquista, peça a peça i amb homologació democràtica, i nosaltres només fem que pagar la ronda.