La pandèmia de la Covid-19 continua vigent i en fase expansiva d'alta transmissió comunitària a Catalunya.Cal tornar a intensificar les mesures de contenció del virus SARS CoV2 per fer prevenció dels casos greus. Tornem a estar probablement com al febrer però ara en sabem més.Analitzem dades i elements de context per intentar confiar en què cal fer, malgrat les dificultats personals, econòmiques i socials que generin. Cal també reconèixer les responsabilitats i els errors individuals i col·lectius.

La Covid-19 es comporta com les grans pandèmies gripals de la història. El 1917 tenim la grip espanyola. Causada per un virus Influenza A, tipus de virus de la grip estacional, subtip H1N1. La població mundial era de 1825 milions de persones. 100 milions de persones infectades amb clínica. 50 milions de morts durant aquell any. Les dades publicades posteriors han indicat que durant els dos anys àlgics de la grip 1917-1918 entorn del 2% de la població va morir.

Espanya tenia 20 milions d'habitants i unes 250.000 persones van ser víctimes declarades de la grip. L'esperança de vida era de 41 anys a Espanya. La Primera Guerra Mundial va ser un factor important de transmissió del virus a escala internacional.

El 2019 arriba la pandèmia de la Covid-19, causada per un coronavirus, SARS CoV2. La població mundial actual és de 7789 persones. 38 milions de persones infectades confirmades i més de 300 milions probablement contagiades. 1 milió de morts declarats. La globalització de persones i béns són claus per la pandèmia. Espanya actualment amb 46 milions d'habitants declara entorn 1 milió de persones infectades, i 33.775 morts comptabilitzades de Covid. L'esperança de vida actual és de 83 anys.

Les grips anuals estacionals afecten de manera greu uns 5 milions de persones i es declaren unes 400.000 morts. La pandèmia de la grip del 2009, també H1N1, va tenir un comportament relativament similar a les grips estacionals, sense la gravetat de l'actual epidèmia, probablement per immunitat creuada amb els virus de la grip circulants i la vacunació antigripal ordinària.

Els mesos de pandèmia indiquen que aquest actual coronavirus es comporta de manera més similar a les grans pandèmies greus de grip com la dita "grip espanyola" que a les infeccions de coronavirus habituals o de transmissió recent zoonòtica (pas dels animals a humans). La pneumònia del coronavirus SARS del 2002 va afectar 8100 casos a la Xina i 774 morts i la infecció del coronavirus MERS del 2012 localitzada a l'Orient Mitjà afectà a 2500 persones i 858 morts.

Quina és la situació en el món de la pandèmia Covid-19 a l'inici de la tardor? Segons dades oficials actuals (mitjana casos positius darrers 7 dies per milió d'habitants). Cal ser prudents en l'anàlisi de dades davant l'heterogeneïtat dels cribratges. La Xina 0.02. Corea Sud 0.6. Japó 4.06. Austràlia 0.80. Índia 50. Sudàfrica 27. Líbia 135. USA 153. Canadà 60. Argentina 292.

A Europa, també hi ha diversitat: República Txèquia 529. França 266. Islàndia 245. Regne Unit 220. Espanya 220. Portugal 123. Rússia (Euràsia) 87. Suècia 61. Alemanya 48. Finlàndia 41. Noruega 27.

Les dades molt baixes a la Xina o Corea del Sud genera moltes preguntes. Hi ha en aquest territori immunitat de grup per inici abans que la resta del món? El rastreig massiu i les mesures d'aquests estats han permès superar la transmissió tot i haver tornat a l'activitat i a la mobilitat? La informació no és real?

A Catalunya tenim almenys 203.397 casos confirmats i fins a 1.500.000 probables des de l'inici. Més 13.000 persones mortes. Més de 2 milions de PCR fetes. Durant la setmana del 6 al 12 d'octubre 136.518 proves fetes amb un 10% de positius, la gran majoria asimptomàtics fets de cribratges poblacionals amb àrees de més risc. Risc de rebrot alt, incidència acumulada darrers 14 dies/100.000 habitants de 395. Taxa de reproducció entorn de l'1,3.

Preocupa l'increment progressiu de les darreres dues setmanes d'ingressos hospitalaris i a les unitats de cures intensives. Més de 1.000 persones ingressades (18.627 llits d'aguts a Catalunya), i unes 200 a les UCIs (875 llits).

Què cal fer doncs, a Catalunya? Les decisions en salut pública sempre són molt difícils, ja que els efectes col·laterals per les persones, per la societat i per l'economia són altes. Primer, preguntem-nos què podem fer per nosaltres mateixos: higiene, mascareta i reduir a la indispensable les relacions socials (família, escola i feina si no és possible teletreball). També cuidar la nostra salut. El pronòstic de la Covid depèn de com tenim el nostre estat nutricional, de si fem o no activitat física/esport, de tots els factors que blinden la nostra immunitat i què en cas d'infectar-nos fan més lleu la malaltia. Per això cal poder fer activitat física i esport segurs, intentar tenir una alimentació saludable, controlar els factors de risc (tabac, alcohol, addiccions, estres) i les malalties cròniques. Autocura, cura i protecció ètica dels vulnerables han de ser la prioritat.

Segon. Intentar prendre mesures comunitàries per reduir els contactes socials i per tant, els contagis. Les aules segures són poc transmissores com s'ha comprovat des de l'inici del curs escolar. Ara el nombre més gran de persones contagiades tenen entre 18 i 40 anys i el focus socials de contagi són en el lleure i les relacions socials de grups. Les decisions preses per la Generalitat de demanar a les universitats passar la docència en línia no responen que les aules no siguin segures amb les mesures adoptades sinó en intentar reduir la socialització juntament amb el teletreball si és possible de més d'un milió i mig de persones.

Preservar escoles, empreses i transport públic oberts. Frenar la corba de risc de contagi. La mesura que afecta bars i restaurants i oci no cultural és lesiva per l'economia de moltes persones, treballadors a compte d'altri, autònoms, pimes... Intenta reduir ràpidament el contacte social en franges d'edat amb alta transmissió.

Tercer. Cribratges massius al sistema sanitari i diversificar els llocs dels tests ràpids antigènics a la comunitat, a les empreses, al lleure, a les escoles, als barris, a la població amb vulnerabilitat social. Cal cuidar el sistema sanitari, l'atenció primària i hospitalària perquè pugui atendre totes les patologies amb menys pressió. Cal aprofitar les més de 3000 farmàcies comunitàries, les entitats de prevenció laboral, les mútues laborals, els agents comunitaris, SEM (sistema emergències mèdiques) les ONGs, les pròpies persones responsables, per treure pressió de cribratges al sistema sanitari. Els tests antigènics actuals tenen alta sensibilitat i especificitat. Poden tenir més falsos negatius (amb baixa càrrega viral) que les PCRs, però són mesures cost-efectives. Els professionals sanitaris, ara, disposen de molta més experiència, protocols d'intervenció, fàrmacs que minimitzen la gravetat.

Quart. Invertir i confiar en la recerca. Recerca en epidemiologia i salut pública, en tests diagnòstics, en tractaments i vacunes. Tenim molt coneixement de la recerca que ens dona evidència científica que cal aplicar, encara que els guanys siguin parcials. En un any esperem que la comunitat científica i política aporti solucions més definitives de control de l'epidèmia. La immunitat poblacional està creixent progressivament però no sabem encara quin percentatge és necessari. Diversos estudis científics situen la necessària immunitat entre 40-60%.

En paral·lel la política ha de reduir els riscos socioeconòmics. Europa ha posat a disposició d'Espanya molts recursos i cal lideratge efectiu per la seva distribució. Destinar aquests a les prioritats urgents de les persones, famílies i empreses. Fons per preparar la post-pandèmia amb canvis estructurals. Catalunya ha d'exigir transparència en el seu repartiment i reclamar poder administrar-los amb coneixement de causa. Tan important és el consell dels experts en salut pública com en les mesures socioeconòmiques. La lluita contra les desigualtats formen part del cor de la salut pública.