El dia 1 de desembre de 1955 la senyora Rosa Parks va desobeir l’ordre del conductor del seu autobús d’asseure’s a la part posterior del vehicle per tal de deixar lloc al davant pels blancs. La senyora Rosa Parks va desobeir la llei que obligava als ciutadans de pell negra a deixar lloc pels ciutadans de pell blanca. La senyora Rosa Parks va ser arrestada, jutjada i condemnada pel seu comportament. Amb el seu gest la senyora Rosa Parks va desencadenar una campanya en la lluita pels drets civils. Avui el president de l'estat que permetia aquella llei és de pell negra. El gest de Rosa Parks, de desacatament d’una llei injusta, ha estat reconegut universalment. No era un gest individual, era el gest d’un poble.
 
El passat dijous 5 de desembre moria Nelson Mandela, que el 1961, davant la impossibilitat de defensar democràticament el dret a la igualtat dels negres, va fundar una organització per lluitar contra l’apartheid. Va ser jutjat per atemptat contra l’estat i condemnat a cadena perpètua, i va patir vint-i-set anys empresonat, segons la llei vigent. La lluita de Nelson Mandela va fer possible l’abolició del règim racista sud-africà, i ell mateix va esdevenir un referent universal de la lluita contra la injustícia. La lluita de Nelson Mandela no era una lluita individual, era la lluita d’un poble.
 
Aquest any 2014, el president Mas haurà de prendre decisions complicades. I probablement, decidir si, com Parks o Mandela, tria la via de la legitimitat i la justícia contra la legalitat i les amenaces. Si creu en el dret natural del seu poble a la llibertat, o cedeix a la pressió de la llosa de l’statu quo. L'statu quo que deia que els negres mai tindrien drets socials, el que deia que la segregació racial mai seria abolida, el que diu que els catalans mai tindrem dret a decidir el nostre futur. President, sou a un pam d’incorporar-vos a la galeria dels transgressors. On figuren els que han afrontat els riscos, els que no han renunciat a la justícia, els que han escoltat i obeït l’anhel del seu poble. El vostre gest, president, no serà un gest individual, serà el gest d’un poble, que teniu al costat. Al costat de Rosa Parks, al costat de Nelson Mandela. No podeu ser enlloc més, president, només podeu ser al costat del poble.  I el poble només pot ser al vostre costat.