L'anunci d'Inés Arrimadas d'encapçalar la circumscripció de Barcelona per a les eleccions espanyoles del 28-A ha estat la gran sorpresa preelectoral. Però si s'analitzen fredament les causes de la decisió, a la cap de l'oposició li quedava poc marge de maniobra.
1.- Mai quedar segon havia estat tan important. Rivera i Ciutadans s'ho juguen tot en aquestes eleccions. Dins del bloc de l'extrema dreta -Ciutadans, Populars i Vox- hi ha una cursa fratricida entre Pablo Casado i Albert Rivera per la segona plaça. Amb el benentès que les eleccions les guanyi Pedro Sánchez. Si guanyen els socialistes però el bloc ultra aconsegueix més de 175 escons el que quedi segon presidirà el govern. Si és Rivera, Casado no tindrà més remei que fer-lo president i el projecte de Ciutadans tindrà l'oportunitat de conquerir i consolidar l'hegemonia que durant dècades ha estat en mans del PP. En les files del partit taronja hi ha pànic a quedar tercers per darrere de Casado.
Podria ser una lenta agonia, ja que el partit d'Aznar -una manera de dir-ho perquè els tres partits d'extrema dreta el tenen com a llum i guia- utilitzaria el poder per recuperar la majoria a costa dels altres i Ciutadans podria quedar reduït al no-res. Una mena d'UCD o UPyD. Que Rivera fos vicepresident i els seus afamats seguidors toquessin cuixa no seria suficient per aturar l'opa del PP per dalt i Vox per baix. És cert que Rivera té altres possibilitats, pactar amb Pedro Sánchez o deixar governar el PP en minoria. Però Rivera ja comença a ser esclau de les seves paraules i ha estat ell qui ha assumit la campanya catalanofòbica dels seus padrins i mentors madrilenys impulsant un cordó sanitari al PSOE a causa de les seves "relacions" amb l'independentisme català. I restar a l'oposició es difícil amb un partit de gent afamada per ocupar càrrecs, com s'ha vist a Andalusia.
Rivera vol assegurar tots els vots de Catalunya intentant mobilitzar el milió llarg que els va votar el 21-D i creuen que Arrimadas és el millor alçaprem per aixecar de nou aquests vots. La batalla pel vot útil de les tres formacions ultres serà ferotge en cada circumscripció. Els de Rivera saben que a l'Espanya uniforme els d'Abascal canibalitzaran vots dels populars però també del partit taronja. L'operació Arrimadas és per frenar aquesta fuga.
2.- El 155 la deixaria sense paper i sou. Arrimadas sap que si guanya el bloc partidari d'una aplicació immediata i prolongada de l'article 155 a Catalunya el seu paper al Parlament de Catalunya és zero. Amb el salt a Madrid Arrimadas s'assegura l'escó o el ministeri, i el que és més important, la tribuna i el sou.
3.- La fatiga dels materials també compta. Arrimadas deu estar ja cansada de fer l'estaquirot. Segur que la darrera paraula en la decisió de fer el salt l'ha tingut ella. La percepció de bona part de la societat catalana que el seu paper com a cap de l'oposició és marginal segur que l'ha empès a la fugida. Arrimadas ha estat incapaç de plantejar una sortida política pròpia al conflicte entre Catalunya i Espanya i menys encara d'oferir una proposta articulada i consistent sobre "allò que de debò preocupa la gent". Dos botons de mostra: Es va negar a presentar la seva candidatura a Presidenta en la investidura, i enmig de la vaga més dura que ha tingut el govern català com és la dels metges, bombers i mestres, entre d'altres, la cap de l'oposició se'n va anar a fer campanya a Andalusia. Ciutadans no és capaç d'articular una proposta de govern per a Catalunya i s'ha acabat enfangant en l'agitprop catalanofòbica que tant aplaudeix la premsa de Madrid. Amer i Waterloo en són dos exemples. Sovint, per no dir sempre, Arrimadas sembla la més interessada a alimentar el que ella mateixa anomena el bucle del procés.
4.- Les raons personals. Segons la premsa econòmica la parella de la Sra. Arrimadas se n'ha anat a treballar a la capital de l'imperi. Una raó de més per fer el pas.
Fugir. A Madrid serà la veu a la bancada de Ciutadans o com deia més amunt fins a potser serà ministra de l'interior. Ella creu, legítimament, que allà podrà fer política i a més fruir-ne. És a dir, podrà fer i parlar sobre coses més enllà del seu posicionament radical contra la llengua, la cultura i la nació catalanes. Veurem si n'és capaç.
Com em deia fa poc de forma senzilla però contundent un taxista de Barcelona ex-votant dels socialistes i ara un convençut independentista, "no es poden votar partits de Madrid perquè acaben fent el que diu Madrid i no defensen lo d'aquí". A Inés Arrimadas li interessa lo d'allà. Això sí, lo d'aquí ha estat un trampolí de primera.
1.- Mai quedar segon havia estat tan important. Rivera i Ciutadans s'ho juguen tot en aquestes eleccions. Dins del bloc de l'extrema dreta -Ciutadans, Populars i Vox- hi ha una cursa fratricida entre Pablo Casado i Albert Rivera per la segona plaça. Amb el benentès que les eleccions les guanyi Pedro Sánchez. Si guanyen els socialistes però el bloc ultra aconsegueix més de 175 escons el que quedi segon presidirà el govern. Si és Rivera, Casado no tindrà més remei que fer-lo president i el projecte de Ciutadans tindrà l'oportunitat de conquerir i consolidar l'hegemonia que durant dècades ha estat en mans del PP. En les files del partit taronja hi ha pànic a quedar tercers per darrere de Casado.
Podria ser una lenta agonia, ja que el partit d'Aznar -una manera de dir-ho perquè els tres partits d'extrema dreta el tenen com a llum i guia- utilitzaria el poder per recuperar la majoria a costa dels altres i Ciutadans podria quedar reduït al no-res. Una mena d'UCD o UPyD. Que Rivera fos vicepresident i els seus afamats seguidors toquessin cuixa no seria suficient per aturar l'opa del PP per dalt i Vox per baix. És cert que Rivera té altres possibilitats, pactar amb Pedro Sánchez o deixar governar el PP en minoria. Però Rivera ja comença a ser esclau de les seves paraules i ha estat ell qui ha assumit la campanya catalanofòbica dels seus padrins i mentors madrilenys impulsant un cordó sanitari al PSOE a causa de les seves "relacions" amb l'independentisme català. I restar a l'oposició es difícil amb un partit de gent afamada per ocupar càrrecs, com s'ha vist a Andalusia.
Rivera vol assegurar tots els vots de Catalunya intentant mobilitzar el milió llarg que els va votar el 21-D i creuen que Arrimadas és el millor alçaprem per aixecar de nou aquests vots. La batalla pel vot útil de les tres formacions ultres serà ferotge en cada circumscripció. Els de Rivera saben que a l'Espanya uniforme els d'Abascal canibalitzaran vots dels populars però també del partit taronja. L'operació Arrimadas és per frenar aquesta fuga.
2.- El 155 la deixaria sense paper i sou. Arrimadas sap que si guanya el bloc partidari d'una aplicació immediata i prolongada de l'article 155 a Catalunya el seu paper al Parlament de Catalunya és zero. Amb el salt a Madrid Arrimadas s'assegura l'escó o el ministeri, i el que és més important, la tribuna i el sou.
3.- La fatiga dels materials també compta. Arrimadas deu estar ja cansada de fer l'estaquirot. Segur que la darrera paraula en la decisió de fer el salt l'ha tingut ella. La percepció de bona part de la societat catalana que el seu paper com a cap de l'oposició és marginal segur que l'ha empès a la fugida. Arrimadas ha estat incapaç de plantejar una sortida política pròpia al conflicte entre Catalunya i Espanya i menys encara d'oferir una proposta articulada i consistent sobre "allò que de debò preocupa la gent". Dos botons de mostra: Es va negar a presentar la seva candidatura a Presidenta en la investidura, i enmig de la vaga més dura que ha tingut el govern català com és la dels metges, bombers i mestres, entre d'altres, la cap de l'oposició se'n va anar a fer campanya a Andalusia. Ciutadans no és capaç d'articular una proposta de govern per a Catalunya i s'ha acabat enfangant en l'agitprop catalanofòbica que tant aplaudeix la premsa de Madrid. Amer i Waterloo en són dos exemples. Sovint, per no dir sempre, Arrimadas sembla la més interessada a alimentar el que ella mateixa anomena el bucle del procés.
4.- Les raons personals. Segons la premsa econòmica la parella de la Sra. Arrimadas se n'ha anat a treballar a la capital de l'imperi. Una raó de més per fer el pas.
Fugir. A Madrid serà la veu a la bancada de Ciutadans o com deia més amunt fins a potser serà ministra de l'interior. Ella creu, legítimament, que allà podrà fer política i a més fruir-ne. És a dir, podrà fer i parlar sobre coses més enllà del seu posicionament radical contra la llengua, la cultura i la nació catalanes. Veurem si n'és capaç.
Com em deia fa poc de forma senzilla però contundent un taxista de Barcelona ex-votant dels socialistes i ara un convençut independentista, "no es poden votar partits de Madrid perquè acaben fent el que diu Madrid i no defensen lo d'aquí". A Inés Arrimadas li interessa lo d'allà. Això sí, lo d'aquí ha estat un trampolí de primera.