La psicosi és la pèrdua del judici de la realitat amb deliris i al·lucinacions. I aquests dies sembla que hi hagi com una mena d’epidèmia psicòtica a la caverna espanyola. L’alteració del judici de la realitat ha arribat tan lluny que, ahir divendres, quan el primer ministre britànic David Cameron va sortir a valorar els resultats del referèndum escocès i va dir “they have kept our country or four nations together” (han mantingut el nostre país de quatre nacions unit), TVE ho va traduir per “volen mantenir la nostra nació unida”. Per art de màgia, les quatre nacions britàniques van passar a ser una sola nació unida. Només els va faltar afegir-hi “gran”. TVE, la televisió pública espanyola, la que paguem entre tots, va falsejar les paraules del primer ministre britànic en directe, sense cap mania.
La neurosi ja fa temps que es detecta, però últimament els símptomes s’han desbocat. Així, per exemple, fins abans d’ahir El País, El Mundo, La Razón, l’ABC i, també, La Vanguardia, competien amb articles tipus “Les set diferències entre Catalunya i Escòcia”, “Per què Catalunya no és Escòcia”, “Deu raons per les quals Catalunya no és Escòcia”, etc, etc... Però, un cop confirmada la victòria del No al referèndum escocès, ves quines coses, ara aquests mateixos diaris competeixen en trobar totes les semblances del món entre Catalunya i Escòcia. “El No d’Escòcia dóna un bany de realisme a Catalunya”, “El No d’Escòcia tanca la porta a Catalunya”, “El No d’Escòcia deixa Catalunya sola a la UE”, “El No d’Escòcia perjudica Mas”...
Fa temps que el periodisme espanyol s’ha atrinxerat, en una prova clara que estem en guerra. Perquè en una guerra, el periodisme sempre és la primera víctima. Però una cosa és atrinxerar-se, que ja és greu perquè en situar-te en un bàndol perds tota la credibilitat, i una altra de ben diferent és alterar directament la realitat. I, a més, fer-ho obsessivament i compulsivament, amunt i avall! Vaja, que els grans mitjans espanyols han passat de trinxeraires a psicòtics i de psicòtics a neuròtics obsessius. Perquè una cosa és alterar la realitat un cop, i una altra de ben diferent és alterar-la constantment, obsessivament, fent-te el món a mida: avui Escòcia i Catalunya no tenen res a veure, i demà són iguals. La professionalitat, el rigor i l’esperit crític no és no hi siguin ni se’ls esperi, és que fa temps que han marxat cames ajudeu-me!
Les psicosis i neurosis, com les obsessions i tots els trastorns compulsius, malauradament, acostumen a ser crònics, però es poden tractar amb medicació. Ara bé, si no es tracten, es poden agreujar fins arribar a punts de deliri de no retorn. Si la caverna no ha arribat al punt de no retorn, s’hi està acostant molt. Tant que, ara fa tres dies El País fa definir Escòcia com a “regió”. Una definició xocant, atès que ningú al món, ni els anglesos, han qüestionat mai que Escòcia sigui una nació. El trastorn, doncs, s’està desbocant clarament i ja no només afecta a totes les informacions referents a Catalunya, sinó que altera també qualsevol informació referent a qualsevol nació sense estat. Mala peça al teler mediàtic espanyol. Arribats a aquest punt, la pregunta és: s’aturaran a pensar i, mirant-se al mirall, buscaran medicació, o ben al contrari, s’embolicaran la manta al cap per enfilar-se encara més? S’admeten apostes.