Sortim al carrer perquè reivindiquem poder decidir el nostre futur. No podem continuar formant part del món, com a catalans, si no som lliures per decidir el nostre destí. La restrictiva interpretació de l'Estatut vigent, que ja va néixer  mort i les successives interpretacions que n'han fet els diferents tribunals, ho deixen ben clar.

Perquè no volem continuar essent súbdits d'un Estat que, no només no ens ajuda, sinó que ens va en contra, que exigeix de nosaltres una contribució econòmica injusta i desmesurada, que demora les inversions i els pagaments  als quals està compromès  per afeblir-nos econòmicament i, sobretot, moralment i per deixar ben clar que és ell qui té la clau de la caixa, que és ell qui mana.

Perquè els ciutadans de Catalunya patim les conseqüències del comportament de l'Estat espanyol, que ja està provocant situacions límit en moltes famílies. Perquè els nostres joves han de marxar a buscar feina, perquè els nostres vells es van empobrint més cada dia i tot això és molt, molt injust.

Perquè no volem ni podem permetre que l'Estat espanyol, que sostenim amb els nostres impostos, ens imposi un sistema educatiu que pretén despersonalitzar-nos com a poble, que ens vol limitar l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana, que ja es preocupen de menystenir, trossejar, denominar diferentment posant en evidència la seva ignorància, la seva arrogància i fent el ridícul en l'àmbit científic internacional.

Perquè volem mantenir les característiques que ens han fet créixer com a país, l'autoexigència, la capacitat per emprendre, per innovar, l'esperit científic, el valor de la paraula donada, la solidaritat, la cohesió social, el compromís.

Perquè volem donar testimoni del nostre compromís amb la independència de Catalunya i de la nostra voluntat de ser una part activa del procés cap a l'assoliment de l'estat propi al costat d'aquells que, vinguin d'on vinguin, parlin la llengua que parlin, estiguin disposats a empènyer en la mateixa direcció.

Perquè volem mantenir la il·lusió d'aconseguir els nostres objectius en un termini de temps tan curt com sigui possible perquè, sense aquesta il·lusió, seria gairebé impossible resistir els moments que vivim sense moltes més tensions socials.

Per tot això sortim al carrer. Perquè el món sàpiga que  volem ser democràticament lliures i perquè el nostre govern sàpiga també que, en liderar aquest procés, té el seu poble al costat. Compartim els objectius clars i persistirem col·lectivament. El nostre compromís no és flor d'un dia. Hem començat la pujada al cim. Estem al campament base. Estem preparats per resistir. Se'ns presenten moltes dificultats però la il·lusió reforça el nostre projecte. Reconforta molt, molt sentir la complicitat dels nostres conciutadans. Reconforta passejar pels pobles i ciutats de Catalunya i veure milers d'estelades a les finestres i balcons. Els veïns les hi pengen i ja no les en treuen. No cal que diguin res més. Tots sabem que, a aquella casa, hi viuen ciutadans que volen ser lliures, que volen decidir el seu futur i el dels seus fills.

Queda ben clar que el principal actiu que té Catalunya és la seva gent, el poble, que ha decidit que vol ser protagonista del període històric que li ha tocat viure. Aquest poble que, simbòlicament, surt al carrer i es dóna les mans.