La prova més flagrant que a l'estat espanyol s'ha treballat tard i malament la memòria històrica és el despropòsit que suposa el Valle de los Caídos. A dia d'avui, l'enorme mausoleu pantagruèlic que va dissenyar Franco –i que acull les seves despulles i les de Primo de Rivera, sense cap mena de pudor– és una icona del franquisme que més que recordar el passat, l'exalta. Han passat 40 anys i una Transició sense que l'Estat hagi estat capaç de fer alguna cosa de profit amb un dels llegats més vergonyosos de la dictadura.
 
Amb una mica de retard, el Congrés dels Diputats ha votat aquest dijous la proposta del PSOE i feia evident la necessitat d'incidir en l'aplicació real de la llei de memòria històrica. Això inclou accions com que les restes del general Franco siguin exhumades del recinte. La proposició ha estat aprovada per 198 vots a favor, 1 en contra i 140 abstencions, les del PP i les d'ERC, fent-ho per raons diametralment oposades: els populars, per no "remenar més el passat"; els republicans, perquè no ha estat admesa cap de les seves esmenes.
 
Ningú no dubta de la necessitat de la proposició. Però les bones intencions i les proclames de cara a la galeria no ens haurien de fer perdre la perspectiva d'un tema tan espinós com aquest, que furga en la memòria amb l'objectiu de restituir-la i dignificar-la. Cal un debat just, clar i sense pors. La ferida oberta per la guerra i la misèria posterior necessita que s'apliqui una llei de memòria històrica sense mancances, valenta en la tasca de procurar la pau de qui va ser reprimit, silenciat, torturat o eliminat.
 
Reparar quaranta anys d'indefinició democràtica no ens ha d'eximir de poder fer allò que toca. I allò que toca, per dignitat de tantes víctimes encara avui orfes de justícia, és procurar que cap indret pugui ser un lloc de pelegrinatge ni adoració d'idees inconstitucionals. I allò que toca és ser prou eficaços com per transformar la vergonya arquitectònica del Valle de los Caídos en un espai lliure de botxins, adient per a pensar i repensar, apte perquè el terror mai no caigui en l'oblit.