Semblava que el 27-S no arribaria mai. Semblava que el desig d'unitat era una utopia. Experiències anteriors auguraven un panorama no gaire engrescador, però s'ha imposat el seny i, encara que no s'ha aconseguit la unitat absoluta de tots els independentistes en una única llista, estic convençuda que, a l'hora de la veritat, les CUP estaran a l'alçada de la seva responsabilitat històrica.

El calorós estiu que hem passat ha estat, per als qui estem implicats emocionalment i pràcticament en l'apassionant procés que estem vivint, diferent d'altres estius. Ha pogut semblar que tot s'alentia, que la intensa calor estovava les conviccions i afeblia les voluntats. Res més lluny de la veritat. Cada dia, on hi havia un grup d'amics, de coneguts o de vilatans la il·lusió per ser protagonistes d'un mes de setembre absolutament excepcional era ben evident. També s'analitzaven les actuacions dels uns i dels altres, la idoneïtat dels candidats, l'actuació del govern de l'Estat, incomprensible tant per als independentistes com per als unionistes, que no poden oferir res més que amenaces, maltractes i cinisme dels representants dels partits estatals.

Finalment s'han fet les coses bé. La crida per ampliar la llista unitària ha estat un èxit. Estic segura que s'arribarà a la xifra de 100.000 persones Juntes pel Sí. Amb tot el que això significa: Compromís, assumpció de responsabilitats i feina compartida. Estem preparats, al campament base. I estem preparats amb un somriure, convençuts que estem fent allò que és correcte, allò que ens convé, no només als independentistes sinó a tots aquells que viuen a Catalunya. Volem la independència perquè l'estat espanyol, amb la seva actitud, ens convida cada dia a fer la nostra via. Prou retrets, prou queixes, prou reivindicacions. No podem perdre més temps amb laments, tot el nostre temps ha de ser per aconseguir ser una país modern, socialment més just, econòmicament més pròsper i capdavanter en recerca i excel·lència.

Si heu llegit fins aquí podríeu tenir la impressió que jo crec que tot està fet, que tot està guanyat. Doncs no és així. La il·lusió no impedeix que cregui que el més difícil és el que encara no hem fet. Primer hem de demostrar el dia 11 de setembre que estem preparats, que som més que cap any. Que les vagues estratègiques proposades pels treballadors de RENFE no ens aturaran, que tornarem a demostrar al món que la nostra voluntat d'independència no és un soufflé que ha perdut força. Hem d'omplir a vessar la Meridiana, com ho hem fet sempre «a la catalana» que vol dir, cívicament, ordenadament, alegrement. I, sobretot, hem de votar SÍ el proper dia 27S. Hem de votar SÍ els qui somiem amb aquest moment des de fa molts anys, han de votar SÍ aquells que s'han convençut que tal com estem ara no podem continuar perquè no ens convé i perquè cal un país nou per a les futures generacions. I han de votar SÍ tots aquells que se senten espanyols i catalans perquè també els convé i perquè la possibilitat que els ofereix la independència és la de ser protagonistes d'un moment excepcional i engrescador perquè comptem amb tots per aconseguir el millor per a tots.

Quin setembre el del 2015!. Gaudim-ne i guanyem-nos la llibertat.