Les dues sessions d'investidura fracassades a les Corts espanyoles, analitzades des de Catalunya, ens deixen ensenyaments molt i molt profitosos. El primer de tots: no saben gestionar les diferències. Acostumats com estan a repartir-se el pastís que els proporcionen els votants del bloc que ells anomenen "constitucionalista" ara, quan hi ha importants matisos, són incapaços d'escoltar "l'altre" de cedir, de consensuar. El PP, amb el candidat Rajoy al davant, no té cap inconvenient en defensar que o ell o el caos. Haig de reconèixer que em sorprèn i m'admira que un partit que té tantes causes pendents per frau, que ha aprofitat la crisi per retallar drets i llibertats, rebi el suport de gairebé 8 milions de ciutadans. Senyor, quanta feina els queda per fer per aprofundir en els plantejaments democràtics!

Un altre ensenyament que reforça la percepció que ja teníem és, que Catalunya i la seva voluntat d'independència, ha estat un element determinant per fer fracassar, tant la investidura del senyor Sánchez com la del senyor Rajoy. Fa molts anys que sabem que el que s'assembla més a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres, si podem qualificar el PSOE com un partit d'esquerres, i tots dos han decidit que als catalans només els pertoca pagar i callar... Que un partit dit socialista negui el dret al vot perquè la sagrada constitució espanyola no ho permet, té la seva gràcia.

Cal tenir ben present, també, que res no els atura per aconseguir els seus objectius. Menteixen sistemàticament i intoxiquen la bona gent... El tema estrella; les pensions. Fa angúnia el discurs de la senyora Santamaria. Si no hi ha govern (presidit pel PP, naturalment, perquè totes les altres possibles opcions representen el caos) no es podran actualitzar les pensions. Gran desgràcia! Es tractaria en la majoria dels casos de deixar de cobrar uns 5 euros cada mes. Però molts jubilats que només han entès que hi hauria problemes amb les pensions ja no dormen tranquils... Per què no els explica la senyora Santamaria que sí que hi haurà problemes amb les pensions, però perquè el govern del PP va buidant la guardiola que donava una certa seguretat al sistema. Vergonya cavallers, vergonya.

També ens ha ensenyat una mica més la seva veritable cara Ciutadans, a través dels seus dos homes forts, catalans per cert. El senyor Rivera i el senyor Girauta. Es presenten com la força del "sí", la força del pacte per la nació, Espanya, la seva. Ells pacten amb l'esquerra del PSOE, amb la dreta d'en Rajoy i quan ni un pacte ni l'altre no té èxit, se'n desentenen. Ells són constitucionalistes, però, sobretot són anticatalans. Volen un ensenyament públic trilingüe en els territoris (nacions diria jo) amb llengua pròpia i bilingüe en tots els altres. Aquells que han titllat la metodologia de la immersió gairebé com una tortura per las nens de parla habitual no catalana, ara la volen aplicar a tot el territori espanyol. S'atrapa abans un mentider que un coix. No facin més el ridícul. No menteixin. Diguin que s'inventen aquesta utopia per veure si aconsegueixen reduir les hores de català a les escoles de Catalunya. Si tinguessin els mínims coneixements pedagògics sabrien que per aplicar la immersió en anglès s'ha de comptar amb milers de professionals preparats per poder-ho fer. I en un país on, ni els responsables màxims del govern dominen cap llengua estrangera, com s'ho faran? Per quan ens plantegen aquest canvi lingüístic tan extraordinari? Vostès, els espanyols, tenen una frase molt adient: "Menos lobos caperucita".

En fi, hi va haver més "perles" en les quatre sessions d'investidura, però no m'hi puc entretenir. A Catalunya tenim feina aquest mes. L'11 de setembre, la moció de confiança, l'aprovació dels pressupostos, l'etapa final del procés. Res no serà fàcil, però ja ho sabíem. Feliç i participativa Diada!