Fa pocs dies el Parlament de Catalunya va declarar la sobirania democràtica del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic. Amb aquesta declaració hem iniciat el tram final d'un camí que ens ha de portat a decidir si som o no un poble lliure en un futur ben pròxim.

Necessitem un estat propi perquè hi tenim dret i perquè la situació actual és absolutament insostenible. Espanya, curiosament, ens dóna cada dia nous motius  per no defallir en aquest camí cap al nostre futur lliure. Cada dia tenim un nou motiu per fugir definitivament de la situació actual. Ofegats econòmicament, sense cap capacitat per decidir, amb el nostre govern menystingut, controlat... Un estat, que ens maltracta així, què vol aconseguir? Doblegar-nos? I si haguessin triat una estratègia equivocada? Aprofitem-la!

Pel que fa a les llengües, l'Estat espanyol no ha acceptat mai la realitat plurilingüe. Des de la seva visió uniformitzadora i colonial considera la diversitat maligna el bressol de quimeres independentistes. Per això, en un intent desesperat, ha emprès una creuada ferotge contra el català en tot l'àmbit lingüístic on és llengua pròpia i contra el gallec i l'eusquera en l'àmbit on són, també, llengües pròpies. L'objectiu de l'estat és ben clar: imposar el castellà damunt de les llengües dels territoris amb la il·lusió de dificultar la transmissió del patrimoni intel·lectual i espiritual de cada poble i impedir l'adhesió dels ciutadans autòctons i nouvinguts a una cultura diferent de la castellana.

Les llengües, a tot arreu i en tots els moments de la història, han estat un instrument poderosísssim de poder polític. La llengua espanyola ha volgut ser sempre un instrument d'uniformització i ara, amb un govern del PP, inspirat en la doctrina de la FAES, vol ser el vehicle per imposar la cultura que representa en tot el territori de l'estat, com ho va ser en totes les seves antigues colònies d'ultramar després d'haver-hi entrat a sang i fetge. En alguns moments han intentat amagar els seus objectius o dissimular-los. Ara no. Ara actuen a cara descoberta, amb la cara visible del senyor Wert al capdavant.

Sobirania i llengua. L'única oportunitat que té la llengua catalana per esdevenir llengua nacional és que, l'exercici de la sobirania, ens porti a l'estat propi.