Socialdemòcrates catalans, reconstruir-vos!
«He de confessar que aquesta tasca de voltor per alimentar-se de les deixades d’un cadàver l’han apresa molt bé dels seus competidors d’Iniciativa»
ARA A PORTADA
Si fóssim en una conjuntura electoral “normal”, aquesta acció de voltorejar seria perfectament comprensible en la lògica de la competència interpartidista. Ja se sap la dita que diu que “on mengen tres, mengen dos de puta mare”. Doncs això. Passa, però, que no estem en una conjuntura “normal”, oi? Més aviat en una conjuntura jo diria que extrema, i més si tenim en compte els darrers esdeveniments impulsats pel govern espanyol.
Llavors, en una conjuntura extrema, tancar els ulls al context, i pensar només en un mateix, em sembla d’una irresponsabilitat molt i molt greu. I una irresponsabilitat greu és bandejar la formació d’una llista unitària –o el més unitària possible, no siguem innocents-, posant com a excusa –de mal pagador- les declaracions sempre tronades i provocadores d’en Duran i Lleida. Estic segur que aquest quan va assabentar-se de les respostes de Junqueras, devia saltar d’alegria, i amb ell tota l’espanyolada. Sobretot perquè afebleix encara més Artur Mas que, desenganyem-nos, és l’objectiu a abatre per part d’Espanya. Com en el seu moment ho fou Lluís Companys.
El clam del sobiranisme civil, protagonista de les mobilitzacions més massives que mai s’han donat a favor de la independència, a favor d’una unitat per a les eleccions europees, sembla que no tindrà resposta. És una molt mala notícia, i perdem una altra oportunitat de marcar a porteria buida. Perquè tothom sap que una llista unitària, o quasi, guanyaria per golejada. Anem jugant a la ruleta russa, anem…
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
Et pot interessar
- No sé cuidar les flors, però encara porto roses Joan Foguet
- I doncs què, la intel·ligència artificial? Oriol de Balanzó
- El negoci de la mort, una oportunitat per les empreses catalanes? David Minoves
- Un equip generacional Oriol March
- Europa, al davant Jordi Font Cardona
- 40 anys de la Llei General de Sanitat Marina Geli
- Socialdemòcrates catalans, reconstruir-vos! · Opinió · Nació
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
