EL 17 d'agost de 1920 era detingut l'alcalde de la ciutat irlandesa de Cork, el dramaturg i poeta Terence MacSwiney. Segurament que la història us resultarà familiar. La detenció es va produir després d'un registre a casa seva, on es van trobar documents que van servir de base per acusar-lo de "sedició". La prova principal era –ni més ni menys– que una còpia mecanografiada del seu discurs en assumir el càrrec d'alcalde de la ciutat. Un discurs públic que tothom havia sentit i que havia estat reproduït per la premsa.

Resultava evident la motivació política de la detenció. Les acusacions es basaven en un relat ridícul bastit per les forces policials britàniques que, sota les ordres del govern central, buscaven combatre el creixent independentisme irlandès. L'endemà, MacSwiney iniciava una vag de fam "per la detenció innecessària de representats polítics". 

Cada dia, grans manifestacions a la porta de la presó de Brixton, a prop de Londres, reclamaven la llibertat de MacSwiney , en una mena de "sopars grocs" avant la lettre. "Els que guanyen no són els que poden infligir més dany, sinó els que poden resistir més", va declarar l'alcalde. 

Passaven els dies i MacSwiney es negava a cedir. Les autoritats britàniques van arribar a ordenar posar àpats suculents i altres requisits a l'abast del detingut per trencar la seva determinació. El cas va guanyar les portades de tot el món. L'onada de solidaritat amb l'alcalde empresonat i amb la causa irlandesa en general van créixer de forma exponencial.

Diversos països van demanar al govern britànic el seu alliberament. Nehru i Gandhi van declarar-se més tard inspirats per la resistència de MacSwiney. El líder vietnamita Ho-Chi-Minh, que aleshores estudiava a Londres, va quedar fortament impressionat amb el temple del presoner polític irlandès.  

A Catalunya, el CADCI va iniciar una campanya de suport a través del seu periòdic "L'Acció", i va arribar a fer una gran manifestació a Barcelona, on Ventura Gassol va enardir els assistents amb una adaptació del romanç medieval "La pressó de Lleida", on el protagonista era el mateix MacSwiney.

La història va acabar malament. El 25 d'octubre de 1920, Terence MacSwiney va morir a la presó de Brixton, després de 73 dies de vaga de fam. El seu martiri va servir per donar un impuls definitiu a la llibertat d'Irlanda, després de la desfeta de la revolta de 1916.

---

Un segle després, tornem a veure presos polítics sotmesos a una detenció injusta i injustificada. Tornem a veure una vaga de fam que desperta l'interès dels mitjans de tot el món per la causa catalana. La resposta de l'Estat espanyol no difereix gaire de les autoritats britàniques de l'època.

Pedro Sánchez diu des de Buenos Aires que el judici serà just, que Espanya és un Estat de dret plenament homologat. És una afirmació que no resisteix la més mínima anàlisi. El Tribunal Constitucional rebutja el 99% dels recursos d'empara que rep, però en el cas dels presos polítics catalans, els ha admès tots, el 100%, i els ha desat en un calaix per impedir l'accés a la jurisdicció europea.

Convé recordar altres casos recent per entendre la fallida absoluta de la Justícia espanyola. Quan el Parlament català va aprovar la reforma del seu reglament per tramitar per via d'urgència les anomenades lleis de desconnexió, el govern espanyol va presentar un recurs al TC un divendres al migdia. El tribunal es va reunir dilluns i va suspendre la reforma aprovada. De divendres a dilluns. Quan els criminals d'ultradreta condemnats per l'atac de Blanquerna a Madrid eren a punt d'ingressar a presó, el TC va resoldre el recurs que van presentar per evitar la presó... en 5 dies. 

Els recursos presentats pels presos polítics catalans fa més d'un any que dormen en un armari del Tribunal Constitucional. Com pot Pedro Sánchez afirmar sense envermellir que hi haurà un judici just? La visibilitat internacional d'aquest greuge democràtic pot esdevenir una peça clau del procés d'autodeterminació de Catalunya. Esperem que –un segle més tard– l'exemple de Terence MacSwiney serveixi a l'Estat espanyol per evitar una arbitrarietat que acabi en tragèdia.