Demà deurà sortir el sol. Ben possiblement. Però no sortirà per tothom. No sortirà per mig govern català que la jutgessa Carmen Lamela ha enviat a presó com ja va fer amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa més de quinze dies, i com passar al Suprem amb la presidenta del Parlament i membres de la mesa.

Suposo que ara ja ningú deurà qüestionar que a Espanya hi ha presos polítics, perquè també hem hagut de llegir que als Jordis no se’ls podria incloure en aquesta categoria. Potser ara sí.

A Espanya la resposta al repte sobiranista plantejat ja fa uns quants anys és la presó. Ben diferent que el que fan a la Gran Bretanya amb Escòcia, o al Canadà amb el Quebec. Però que s’han begut l’enteniment els jutges i fiscals i polítics espanyols? Què es pensen que resoldrà això? Aquest és el 155 tou? Aquesta és la violència legitima d’un estat europeu modern? On són els drets fonamentals?

No hi ha hagut manera d’asseure’s a una taula? No m’ho crec. No m’ho puc creure.

De l’1 d’octubre ja es podia fer la lectura que hi havia una societat a dues velocitats, o dues societats, dues maneres de fer. N’hi havia una que se’n fotia de les urnes (per cert amb el mateix disseny que les últimes eleccions austríaques) i que aplaudia la policia retirant-les, mentre esbatussava qui les defensava. I una altra que se les havia enginyat perquè fossin a lloc, i que tothom, també els del "no", pogués votar. Però als que no els agradava l’1 d’Octubre, ara per la força del 155, plantegen una altra cita electoral. En laborable perquè la gent es pugui demanar festa per votar, i fixant primer la data i després buscant com decretar-ho i anunciar-ho al BOE i allà on sigui. Però tranquils que aquí diu que hi haurà garanties. I tant.

Les mateixes garanties penitenciàries tindran els membres del Govern cessat, com les que tenen Cuixart i Sànchez.

En què pot acabar? Què busquen? Que acabi d’esclatar la violència que la ultradreta ja va desplegant no només a Catalunya? Deu ser això, perquè després acabi entrant l’exèrcit.

Ja ho justifiquen aquells que tracten el cas, amb tots els advertiments previs. Ja ho diuen els maltractadors: “No et posis minifaldilla que m’acabaràs provocant, i se m’escaparà la mà”.

Doncs la mà s’ha escapat. No la mà estesa sinó el cop de puny. Un dia trist, funest per Catalunya, i per la democràcia. La presó no pot ser mai una resposta. Com ens en sortirem? Com acabarà afectant el ritme del país? Quina serà la pròxima?