Segons el DIEC, el prefix "trans" incorporat davant d’una paraula significa “dellà”, en el sentit de “més enllà de”, com “transalpí”, o “a través de”, com és el cas de “transsiberià”. La IA ho il·lustra una mica més i indica el sentit de “més enllà de”, però també el de transformació “d’un estat a un altre”, o el de transferència, com seria una “transacció”.
El Govern de la Generalitat ha tingut a bé instaurar anualment la Conferència Sant Jordi, que és “un cicle que té per objectiu posar en valor les arrels cristianes de Catalunya amb motiu de la diada de Sant Jordi”. L’any passat se’n va fer la primera, amb una lliçó magistral del pensador Ferran Sáez Mateu, en què va denunciar els models religiosos essencialistes —els de “qualsevol temps passat va ser millor”— i els desencarnats, focalitzats en el benestar emocional i desarrelats de la realitat social i cultural del país.
Aquest any el tema no podia ser altre que Antoni Gaudí. Dilluns, el Palau de la Generalitat va acollir una altra lliçó magistral, en aquest cas del teòleg Armand Puig, que actualment treballa a la Santa Seu. La biografia d’Armand Puig és de lectura obligatòria per a qualsevol que vulgui dir dues frases coherents sobre l’arquitecte del centenari.
En la conferència es va posar de manifest l’impacte que té la Sagrada Família “més enllà” dels catòlics i dels catalans. Fins i tot més enllà d’altres religions i cultures transoceàniques. Ho van mencionar el president Illa i el conseller Espadaler, que va posar com a exemple la visita a Catalunya d’un dels màxims líders espirituals dels sikhs que, en entrar a la basílica, trasbalsat, va demanar poder tenir una estona per pregar.
Armand Puig ho va expressar amb un concepte que em va semblar interessant: la Basílica de la Sagrada Família no és interreligiosa, és transreligiosa. És a dir, és un temple indiscutiblement catòlic. I cent per cent català. Com Gaudí. Però té aquesta dimensió que supera una religió. És transreligiós: no cal ser confessionalment catòlic per reconèixer el temple.
El concepte em va agradar perquè és aplicable a altres realitats vinculades al fet religiós, on no cal ser d’una confessió concreta, ni tan sols una persona singularment religiosa, per adherir-s’hi. El més “trans” en aquest sentit seria el Nadal. És un fet que supera el cristianisme i es pot viure fora d’ell, però que no té sentit si se n’esborra el naixement de Jesús. Es converteix en un pur reclam comercial. I el mateix es pot dir de Sant Jordi. No cal encomanar-se a cap sant per celebrar Sant Jordi. Ni s’ha de “transpirar” catalanitat per apuntar-se a la festa de la rosa i el llibre. Però és una proposta tan perfecta que voler-la despullar d’un dels seus elements fa que deixi de ser el que és. Esdevé incomprensible.
El mateix Papa sent 120% catòlic és transreligiós en aquest sentit. Perquè, com hem vist aquest dies, el seu paper superar el fet religiós. No és interreligiós, perquè només representa la seva, però és més que un líder religiós.
Quan un temple, un símbol o una celebració religiosa adquireixen aquest sentit “trans”, vol dir que han transcendit els elements que l’han configurat. El que en futbol se’n diu “ser més que un club”. Però transcendir no vol dir eliminar o ignorar aquests elements. Vol dir dotar-nos d’un sentit compartit per una comunitat més àmplia. I una societat també es cohesiona i configura amb aquests tipus d’esdeveniments o de símbols. Per això, la meva sospita sobre aquells que els agredeixen darrere una façana de “transgressió” cosmopolita o de modernitat. Acostumen a tenir altres interessos amagats.