Ara fa un any Acció Cultural va haver de prendre la decisió de tancar els repetidors que feien arribar TV3 al País Valencià. La maquinària administrativa i judicial competent hi obligava. El govern que presidia Francisco Camps –declarat “no culpable” en el cas dels vestits, les corbates i les sabates que va rebre com a obsequi de les empreses de la trama Gürtel- va considerar anatema aquesta recepció. L’entitat que lidera Eliseu Climent ha hagut de fer front a 400.000 euros de sanció. Encara ha de pagar-ne 400.000 més. No hi ha cap precedent d’una pressió oficial tan salvatge. Per protestar contra aquesta mesura milers de valencians es van manifestar dissabte passat a Castelló de la Plana. El mateix Climent, però, va anunciar que el conflicte es podria reconduir aquest 2012. Amb el permís de tot l’Olimp.
Abans que president de la Generalitat, Alberto Fabra havia estat alcalde de Castelló. Les batalles de Camps li feien un migrat favor. A les comarques valencianes del nord l’anticatalanisme no bombeja vots. Més aviat al contrari. Per això, l’alcalde Fabra va proclamar que entre “dues comunitats que parlen igual” no tenia cap sentit “posar problemes perquè un poble vegi la televisió que veu un altre”. És un resum eficient de la situació. Per això quan Fabra va substituir el mudat Camps n’hi va haver que li van recordar les seus declaracions. El nou president va demanar temps i prudència. El temps ha passat. La prudència pot ser malinterpretada. Tots els presidents del govern valencià són molt més sensats abans d’ocupar el càrrec. Després se’ls encomana el virus del deliri anticatalà. Algú hauria de fumigar el palau de la Generalitat.
L’excusa que adduïa Francisco Camps per impedir que TV3 travessés el riu de la Sénia era que el govern de l’Estat no cedia un nou multiplex de TDT al seu govern. En coherència absoluta amb la seva clàusula estatutària, no podia ser que Catalunya en tingués dos i que el País Valencià només n’hagués rebut un. Considerant l’ús que en feia, no és estrany que Rodríguez Zapatero no accedís a la demanda. Camps va cedir les freqüències digitals terrestres a les milícies de l’“Ejército salvador de España”: Intereconomía, El Mundo, l’ABC, la Cope... És a dir, a falangistes, carlins i capellans trentistes. Però ara el mal té remei, perquè el PSOE ha deixat lloc al govern alliberador de Mariano Rajoy. Això hauria de voler dir que Fabra pot rebre ràpidament i d’ofici quatre nous canals de TDT que no demanarà ningú perquè no hi ha ningú que vulgui perdre més diners en vel·leïtats televisives en aquests temps de misèria. Sense excusa, ja no hi hauria d’haver més obstacles perquè dues “comunitats que parlen igual” puguin intercanviar emissions televisives. Amén i lloat sigui el Senyor.