L'any 1994 es va aprovar la primera llei d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general a l'Estat. Aquella llei va servir per inspirar altres iniciatives com la llei de mecenatge francesa, que va superar en tots els sentits la llei espanyola, i va anar molt més lluny fins al punt que avui és la llei francesa la que ens serveix d'inspiració ara que convé plantejar una llei més ambiciosa.

L'any 2002 a l'Estat es fa un pas més amb una llei de mecenatge una mica més ambiciosa i que en la seva exposició de motius reconeixia que la llei del 1994 va tenir una eficàcia limitada. Aquesta falta d'eficàcia de la legislació vigent l'any 2002 és amb la que ens trobem dinou anys després d'aprovar la darrera llei sobre mecenatge.

Sabem que, com a mínim, des de la Roma d'August existeixen estratègies de col·laboració per afavorir la creació artística o la investigació científica i que a aquestes els devem bona part del patrimoni que gaudim avui. Sembla que sense la implicació de Gai Cilni Mecenàs (Qui dóna el nom a l'activitat que ens ocupa) Virgili no hauria pogut escriure l'Eneida de la mateixa manera que sense el mecenatge cultural i científic de la família Mèdici durant el Renaixement no disposaríem dels avenços científics de Galileu. No cal dir que a casa nostra, especialment des del segle XIX fins avui, el mecenatge ha estat un element clau per al desenvolupament social i cultural de la nació.

Més enllà de l'argument històric, però, trobem en el nostre context polític i social elements suficients per defensar i actualitzar el mecenatge. Segons informació del mateix Ministeri d'Hisenda els beneficis fiscals corresponents a activitats de mecenatge sumaven 215 milions d'euros l'any 2010 i aquests pujaven fins a 347 milions als pressupostos de l'any 2018 que són els darrers pressupostos aprovats i executats. Malgrat que la tendència és positiva és insuficient per recuperar la caiguda d'inversió pública al sector cultural i d'investigació que en aquest mateix període compres entre l'any 2010 i 2018 ha patit una reducció de 2.248 milions d'euros.

És evident doncs que per poder compensar aquesta caiguda hem de seguir treballant per recuperar inversió pública, però també hem de ser capaços de posar més incentius per facilitar la col·laboració de privats incentivant el mecenatge. El nou pacte pel mecenatge que es discuteix aquesta setmana al Congrés dels diputats és una actualització del mecenatge als nostres dies.

No podem parlar de mecenatge avui sense parlar de micromecenatge i reconèixer el paper de les plataformes de crowdfunding. El text que es discutirà també aposta per un increment de les deduccions i entre altres amplia el concepte de donatius i donacions creant les donacions de serveis, les donacions destinades a la rehabilitació arquitectònica de béns d'interès cultural, les donacions d'espais naturals protegits i garanteix un paper destacable a les entitats esportives.

Tenim una oportunitat clau per actualitzar una legislació important que explica el nostre model de societat. La finalitat del mecenatge no ha de ser només arribar allà on les administracions no arriben, l'objectiu del mecenatge és aconseguir que la nostra societat funcioni i progressi gràcies a la sensibilitat i a la generositat que emanen del compromís cívic al marge el paper de les administracions públiques. De fet a aquestes últimes només se'ls demana que ho posin fàcil.