Arriba l’estiu, la calor, el temps de descans. Qui pot viatja, es relaxa, fa vacances. Molta gent reposa per recuperar els mesos dedicats a la feina -la feina de cures no fa vacances. Una altra té la sort de trobar una feina temporal amb la que poder viure els propers mesos. Molta altra no pot ni tan sols sortir de casa. La calor és molta, les places sense arbres també són moltes. Els refugis climàtics tenen horaris en què, normalment, es tanca al migdia i, molts tanquen a l’agost, per vacances. Així qui no pot sortir, no surt ni tan sols de casa. Qui no té ni tan sols casa... mentre l’1% de la societat que viu en una riquesa indecent segueix vivint en les seves torres d’argent, mirant de tenir beneficis caigui qui caigui, caigui el que caigui.
La pobresa no fa vacances. Viatjar, però té moltes cares, es pot viatjar sense ni tan sols agafar un autobús. Llegir és una de les formes més democràtiques i meravelloses de viatjar. Saber llegir una de les formes més boniques de fer-ho possible. La magnífica xarxa de biblioteques a Catalunya -malauradament moltes tanquen a l’agost- són font inesgotable de viatge.
A l’ombra d’un arbre, sota l’aire d’un ventilador, a la fresca d’un petit balcó, al corrent entre dues finestres, asseure’s en un banc al parc... obrir el llibre i deixar-se dur, volar. Volar al Combray de la infantesa de Proust. Sentir la basarda al far del silenci d’Ibon Martin. Visitar la Costa Blava del Gran Gatsby. Lluitar contra les aspes de molí de Don Quixot. Observar el Londres d’Austen. Patir pels boscos nòrdics de Mankell. Plorar al Montanejos del Guillem- que tan bé ens retrata Cadenas-. Viatjar.
Conèixer nous paisatges i cultures amb els paradisos de la Bertrana o la ciutat de pedrairlandesa de Joyce. Imaginar el Canadà de Munro o els mons fantàstics de K. Leguin. Acostar-se a la distopia d’Atwood o al Baztán de Redondo. Reviure els conflictes colonials de Chimamanda o l’appartheid de la Sudàfrica de Gordimer. Destapar les sales de la comissaria de Laietana que ens explica Pasqual o les presons de Wilde. Descobrir l’alquímia de Yourcenar, els versos de Moll o Calafell i els significats d’Stein. Viatjar.
Llegir dona aquesta opció magnifica d’abstreure’s, d’alliberar la ment. La lectura ens alimenta el pensament crític i alhora ens encisa traient-nos de dures realitats. Actualment el viatge, la imatge que donem del viatge, el que gastem o el que altres ens expliquen ha donat un sentit de consum al fet de rodar pel món. De fet, sembla que només tinguin sentit destins exòtics o llunyans mentre es menysvalora allò proper o allò que la imaginació -molt més rica- ens ofereix.
Llegir ens enriqueix, nodreix la imaginació i ens fa crear. La creació origina esperances, nous mons, ens dona sortides. Llegir ens fa lliures d’esperit, ens porta a nous i vells mons, ens fa conèixer i descobrir allò que, molt possiblement, només podrem veure llegint.
La manca d’oportunitats també porta a l’analfabetisme funcional i aquest ens minva la vida, les forces, la llibertat i ens fa captius i captives de pensaments únics, aparentment universals. Llegir ens fa viatjar i ens fa lliures. Viatjar amb sentit. Viure amb consciència.
A manca de diners cal buscar la felicitat que no dona el consum i, segurament, si una certa austeritat -que no mancança-. Saber percebre el que Marx deia sobre el valor, “la desvalorització del món humà creix per raó directa de la valorització del món de les coses” Llegir. Viatjar. Viure.
La pobresa no fa vacances. Viatjar, però té moltes cares, es pot viatjar sense ni tan sols agafar un autobús. Llegir és una de les formes més democràtiques i meravelloses de viatjar. Saber llegir una de les formes més boniques de fer-ho possible. La magnífica xarxa de biblioteques a Catalunya -malauradament moltes tanquen a l’agost- són font inesgotable de viatge.
A l’ombra d’un arbre, sota l’aire d’un ventilador, a la fresca d’un petit balcó, al corrent entre dues finestres, asseure’s en un banc al parc... obrir el llibre i deixar-se dur, volar. Volar al Combray de la infantesa de Proust. Sentir la basarda al far del silenci d’Ibon Martin. Visitar la Costa Blava del Gran Gatsby. Lluitar contra les aspes de molí de Don Quixot. Observar el Londres d’Austen. Patir pels boscos nòrdics de Mankell. Plorar al Montanejos del Guillem- que tan bé ens retrata Cadenas-. Viatjar.
Conèixer nous paisatges i cultures amb els paradisos de la Bertrana o la ciutat de pedrairlandesa de Joyce. Imaginar el Canadà de Munro o els mons fantàstics de K. Leguin. Acostar-se a la distopia d’Atwood o al Baztán de Redondo. Reviure els conflictes colonials de Chimamanda o l’appartheid de la Sudàfrica de Gordimer. Destapar les sales de la comissaria de Laietana que ens explica Pasqual o les presons de Wilde. Descobrir l’alquímia de Yourcenar, els versos de Moll o Calafell i els significats d’Stein. Viatjar.
Llegir dona aquesta opció magnifica d’abstreure’s, d’alliberar la ment. La lectura ens alimenta el pensament crític i alhora ens encisa traient-nos de dures realitats. Actualment el viatge, la imatge que donem del viatge, el que gastem o el que altres ens expliquen ha donat un sentit de consum al fet de rodar pel món. De fet, sembla que només tinguin sentit destins exòtics o llunyans mentre es menysvalora allò proper o allò que la imaginació -molt més rica- ens ofereix.
Llegir ens enriqueix, nodreix la imaginació i ens fa crear. La creació origina esperances, nous mons, ens dona sortides. Llegir ens fa lliures d’esperit, ens porta a nous i vells mons, ens fa conèixer i descobrir allò que, molt possiblement, només podrem veure llegint.
La manca d’oportunitats també porta a l’analfabetisme funcional i aquest ens minva la vida, les forces, la llibertat i ens fa captius i captives de pensaments únics, aparentment universals. Llegir ens fa viatjar i ens fa lliures. Viatjar amb sentit. Viure amb consciència.
A manca de diners cal buscar la felicitat que no dona el consum i, segurament, si una certa austeritat -que no mancança-. Saber percebre el que Marx deia sobre el valor, “la desvalorització del món humà creix per raó directa de la valorització del món de les coses” Llegir. Viatjar. Viure.