Mes de març. Confinament. Vuit del vespre. Balcó, finestra. Aplaudiment. I cada dia. I encara ara en el desgavell vital que portem amb les fases, el cicle es manté: vuit del vespre, balcó, finestra, aplaudiment. I arriba dimecres d'aquesta setmana. Dimecres a les 9h, a les 12h, o a les 20h, portes de centres sanitaris. Bates blanques: #SanitàriesEnLluita. I sentit comú: després de mesos de donar-ho tot perquè la situació desbordava, existirà la capacitat per analitzar el que ha passat i donar solucions pel que vindrà?

Anàlisi. Anys de retallades. Anys de privatitzacions, directes o indirectes, en la gestió de molts centres. Anys de construcció d'un sistema sanitari públic confús, on han conviscut i conviuen, centres públics, fundacions privades, fundacions públiques, consorcis i empreses mercantils. Anys de priorització de l'hospitalocentrisme i de poc enfortiment de la prevenció. Anys d'augment de les desigualtats socials al país, i per tant, anys de no abordatge dels determinants de la salut. Anys de precarització de les treballadores del sistema sanitari.

Anàlisi. Un 25% del pressupost de la sanitat pública destinat a la sanitat privada. Més d'un 70% de places de residències en mans d'empreses mercantils. Un transport sanitari en mans privades i uns treballadors del servei precaritzat guanyant drets laborals a base de denúncies a la justícia. Un Servei d'Atenció Domiciliària en mans de Florentino Perez, entre d'altres. Una Atenció Primària retallada i infrafinançada.

Solucions. Aquests dies hem posat en valor la qualitat assistencial del personal sanitari, millorar-la per fer-la més propera i eficaç de cara al futur requereix d'estabilitat. Recuperació del 5% del salari retallat fa deu anys. Més i millors condicions laborals. Millora de la contractació del personal i augment de les plantilles.

Solucions. En un moment, on la comunitat als barris i als pobles s'ha fet més imprescindible que mai per sostenir la vida, on hem vist que el codi postal afecta en la salut, perquè malgrat el virus afecti a tots els barris la malaltia és més prevalent en funció de les condicions socials i on hem rebut missatges de guants, mascaretes i distància per evitar contagis, la prevenció i l'atenció comunitària s'han mostrat com a eines centrals per a contenir la pandèmia. Per tant, enfortir l'atenció primària i comunitària és necessari perquè siguin les protagonistes del sistema.

Solucions. Després d'escandalitzar-nos per pagar 43.000€ per UCI a la sanitat privada, de veure com fundacions que gestionen hospitals de la xarxa pública fan negoci i especulen amb el dret a l'habitatge o de ser conscients que el sistema residencial català està majoritàriament en mans de fons d'inversió, cal que tots els serveis, des del transport sanitari, fins a les residències, passant per la salut mental, siguin de gestió, titularitat i provisió 100% públiques.

Les bates blanques tenen propostes. I potser després d'haver agraït cada dia la seva tasca, és moment d'escoltar-les. Ara són ells i elles qui ens necessiten. Personal sanitari a les portes d'hospitals i centres d'atenció primària que després de mesos de treballar i cuidar-nos es planten per demanar quina serà la seva "nova normalitat". No ens quedem mirant-ho: escoltem-los i acompanyem-los.

Escoltar. "Vivim una crisi que sobrepassa qualsevol sistema de salut, però la manera com dones resposta a la crisi té a veure amb com entens el valor dels diferents actors del sistema", deia la Nani Vall-llossera, metgessa a una CAP del Bon Pastor, en ple confinament. Hem entès el valor dels diferents actors?

Escoltar. "Ha arribat el moment d'organitzar-nos i de passar dels balcons al carrer, dels aplaudiments a les mobilitzacions" deien dimecres passat.

Acompanyar. A l'inici de la pandèmia vaig haver d'anar un dia a l'Hospital Clínic. Dimecres a les tres del migdia hi vaig tornar. Perquè la seva lluita, és la meva, és la nostra. Perquè les seves condicions laborals, són les nostres vides. Perquè retallar la sanitat, mata. Perquè tenir un sistema de salut públic és vida.