Vull que a Espanya hi hagi govern. M’agradaria que fos un govern progressista, que treballés perquè tothom tingués una casa on viure, una feina digna, que gosés obrir fronteres, que no salvés bancs privats amb diners públics, que promogués les diverses llengües i cultures de l’estat i que defensés sense embuts el dret d’autodeterminació de les nacions.

Seria bonic que fos així, i no ho serà. No hi comptàvem, tampoc; i engolíem crispetes mentre es tiraven els plats pel cap i la situació s’enrocava mesos i mesos. I algú deia: "Ja ens va bé, als catalans, que no tinguin govern; així, mentrestant, nosaltres anirem fent la nostra i a la que es despistin ja haurem tocat el dos". Som una mica ingenus, perquè l’Estat té prou eines per atacar-nos, amb govern constituït o amb govern en funcions.
Però si ens mirem el panorama des de l’òptica catalana, ara que Puigdemont s’ha compromès a convocar un referèndum el setembre del 2017, ens interessa que no hi hagi noves eleccions (i sobretot, que no hi hagi nova campanya electoral), perquè, ens agradi o no, els partits polítics s’emboiren i només saben mirar l’imminent horitzó raquític (com un jugador d’escacs novell... condemnat a perdre).

Amb el referèndum (o referèndum) damunt de la taula, no s’hi valen distraccions i és l’hora del blanc o negre. Tenim PP i Ciutadans clarament en contra de deixar votar els catalans (ai, quina por, la democràcia, eh!). Tenim el PSC també en contra (però ves que amb el sainet d’aquests dies a Ferraz no hi hagi moviments... qui sap!). Tenim ERC, CUP i Demòcrates, compromesos, sense matisos. I PDC, si ningú no li fa el llit a Puigdemont, també en la línia referendària.

A Catalunya, tots els partits s’han posicionat, doncs. Tots? No, tots no. Encara hi ha un partit (o un conglomerat de partits) que mareja la perdiu, i unes noves eleccions a Espanya serien un ham massa llaminer per continuar fent càlculs electoralistes. Perquè de vegades la nova política és massa com la vella. I just després del 27-S, CSQEP tenia els ulls fixats en les eleccions espanyoles, i ens explicaven que el canvi, a Espanya, era possible. Quan les urnes van demostrar que no, i semblava que es podrien centrar en el que passava aquí... tatatxan, segones eleccions. I de nou campanya pensant en Madrid i mutisme pel que fa a Catalunya. I tot seguit, els ulls clavats a Galícia i a Euskadi... I la mateix història de nou.

Vull que els "comuns" deixin de fer moviments pensant en futures eleccions i que puguin centrar-se en Catalunya. Perquè quan facin això, estic segur que els tindrem defensant el referèndum, i defensant, també, que el resultat ha de ser vinculant de totes totes. Qualsevol cosa que no fos això seria un frau. I m’agrada pensar que podem comptar amb ells. Per això està bé que se’ls aplani el camí, per això vull que hi hagi govern a Espanya. Sobretot, sobretot, perquè no hi hagi una altra campanya electoral, ni més putes i ramonetes.