L’empresa de mobiliari urbà Benito Urban està estudiant el trasllat de la seva seu i magatzem, actualment a Sant Bartomeu del Grau, a un indret més ben comunicat, per tal de facilitar la logística. Les opcions són diverses i ja s’han temptejat terrenys i naus a llocs com Tona, Vic, Centelles i Manlleu, a Osona, i fins i tot fora de la comarca, com Sallent (Bages) i la Garriga (Vallès Oriental). A hores d’ara, segons la direcció de la firma, no hi ha res tancat.

Els terrenys que es busquen haurien de tenir entre 50.000 i 75.000 metres quadrats com a mínim i estar prop de xarxes de comunicació importants, com la C-17 o l’Eix Transversal, amb accés fàcil per als camions. “Volem millorar l’empresa, en tots els camps. En els propers mesos hi haurà molts canvis, entre ells en l'àrea logística, ja que Sant Bartomeu del Grau genera problemes de transport”, argumenta Eduard Sànchez, director d’operacions de Benito Urban. “En qualsevol cas, no hi ha res confirmat, no tenim pressa i seguim valorant les diverses possibilitats. Tot dependrà del preu, l’espai, les condicions, la disponibilitat... I fins i tot pot passar que, a la fi, el millor lloc continuï sent Sant Bartomeu del Grau”, afegeix Steve Vernelen, director general de l’empresa. Una de les avantatges de la ubicació actual és la seva amplitud, amb gairebe 200.000 metres quadrats.

En cas de materialitzar-se alguna de les possibles operacions, el canvi afectaria els prop de 110 treballadors que l’empresa té en aquests moments a Sant Bartomeu del Grau, que s’haurien de traslladar. Des de la direcció, però, es vol procurar “minimitzar” l’impacte de la mesura en el personal, segons Sànchez, i es prioritzaran llocs “del territori”, propers a la ubicació actual.

Un dels indrets on les negociacions estan més avançades és a Tona. El 22 de desembre, Benito Urban, amb la mediació de l’Ajuntament de la localitat, va convocar una reunió amb una quinzena de propietaris de terrenys del polígon Goulas 2, al costat de la C-17, per tal d’explorar la possibilitat de fer una compra conjunta. La reunió, finalment, no es va celebrar per compromisos de la direcció de l’empresa i es va posposar per a una nova data, encara sense concretar. L’operació en aquesta població es força complexa, ja que, a més de la necessitat de posar-se d’acord tots els propietaris per vendre els terrenys, caldria una forta inversió per construir una nau d’uns 50.000 metres quadrats i una modificació en el pla parcial urbanístic, que involucraria la Generalitat i l’Ajuntament.

També s’han tingut contactes amb una immobiliària que gestiona un terreny a l’entrada de Sallent, molt a prop de l’Eix Transversal, d’uns 40.000 metres. En aquest cas, l’operació seria més senzilla, perquè la nau ja està construïda.

Un altre dels terrenys que s’han explorat està situat a Vic, a l’entrada sud i a tocar la C-17, on hi ha 150.000 metres quadrats disponibles.

Un punt d'inflexió en la crisi

Benito va viure un període d’or amb el boom immobiliari, quan va aconseguir facturar fins a 102 milions d’euros l'any 2007. En els darrers exercicis, a causa de la crisi, l'empresa ha vist com es reduïa dràsticament la facturació, sobretot a l’Estat espanyol. La firma té com a principals clients les administracions, que han retallat de manera important els seus pressupostos.

Fa tres anys, l’empresa va patir un canvi d’accionariat , amb l’entrada majoritària del grup d'inversions industrials belga Groupe Bruxelles Lambert (GBL), una operació que es va canalitzar a través d’Ergon Capital, ara denominada Urbe Group. El grup va adquirir la totalitat de l'empresa aquest estiu, amb la compra del 13% del capital restant a la família Carandell. L’estratègia dels nous propietaris passava per reduir despeses i afrontar plans de creixement, sobretot en els mercats internacionals.

El pla de l’empresa durant aquests tres anys ha inclòs, entre altres mesures, una retallada de sous i el trasllat de la seu central de Manlleu a Sant Bartomeu del Grau , a les antigues naus de Puigneró, on també es porta a terme una part de la producció. En total, l’empresa té gairebé 150 treballadors.

En aquests moments, el pla d’expansió internacional ha funcionat en llocs com França, on ja es factura una quarta part del total de la producció de l’empresa, uns 10 milions d’euros. En tot cas, la dràstica caiguda de la demanda interna ha fet estralls i la firma ha presentat pèrdues en els últims anys. En aquest darrer exercici, però, s'ha notat un canvi de tendència, segons Vernelen, i l'empresa ha augmentat en un 15% la seva facturació, que s'haurà situat al voltant dels 40 milions d'euros. Una xifra que s'espera superar en aquest 2105.