ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
Carracárdaba és el topònim inventat d’un poble de Castella. I és també el títol d’un llibre que vaig tenir l’honor de presentar a Cantoni fa uns dies. El seu autor, castellà (de Castella) de naixement i menorquí d’adopció, l’està presentant per la Península i, com qui no vol la cosa, va decidir també presentar-lo a Cantoni. I com que em van demanar si podia apadrinar-lo, vaig dir que sí abans de llegir-lo pensant-me que presentaria una mena d’experiment literari d’un escriptor novell per allò de fer un favor, i... resulta que em vaig trobar que tenia una petita joia literària a les mans.
Luís Camarero Lázaro (pareu atenció a aquest nom, és possible que aviat soni molt) escriu en castellà, però no en qualsevol castellà: en molts fragments de la seva prosa s’hi podria confondre el traç rigorosament artístic de Miguel Delibes o Camilo José Cela. El seu protagonista parteix, al començament del segle XX, de les normes mai no escrites (però seguides sempre al peu de la lletra) d’una Castella aspra i dura pel que fa a la família, a la terra, a les tradicions. I, d’aquí, recorrent camps i maneres diverses de viure, acaba desembocant a l’illa de Menorca, a les ments més obertes i amables del Mediterrani i, sobretot, al mar. Perquè, si la primera part d’aquesta història t’atrapa per la solidesa del relat, la segona et sedueix com l’ha seduït a ell el mar.
Carracárdaba és una oda al mar i a la Menorca que Luís Camarero estima. És un llibre àgil, que enganxa des del primer moment, que se t’endú a buscar una llibertat que costa de trobar i que, finalment, s’assoleix (encara que no com el lector s’espera).
No acostumo a fer crítiques de llibres, però si Camarero ha vingut a Cantoni per oferir-nos aquesta perla, em ve de gust descriure-la, oferir-vos-la, recomanar-la.
Luís Camarero Lázaro (pareu atenció a aquest nom, és possible que aviat soni molt) escriu en castellà, però no en qualsevol castellà: en molts fragments de la seva prosa s’hi podria confondre el traç rigorosament artístic de Miguel Delibes o Camilo José Cela. El seu protagonista parteix, al començament del segle XX, de les normes mai no escrites (però seguides sempre al peu de la lletra) d’una Castella aspra i dura pel que fa a la família, a la terra, a les tradicions. I, d’aquí, recorrent camps i maneres diverses de viure, acaba desembocant a l’illa de Menorca, a les ments més obertes i amables del Mediterrani i, sobretot, al mar. Perquè, si la primera part d’aquesta història t’atrapa per la solidesa del relat, la segona et sedueix com l’ha seduït a ell el mar.
Carracárdaba és una oda al mar i a la Menorca que Luís Camarero estima. És un llibre àgil, que enganxa des del primer moment, que se t’endú a buscar una llibertat que costa de trobar i que, finalment, s’assoleix (encara que no com el lector s’espera).
No acostumo a fer crítiques de llibres, però si Camarero ha vingut a Cantoni per oferir-nos aquesta perla, em ve de gust descriure-la, oferir-vos-la, recomanar-la.
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.