La Catalunya dels 8 milions està transformant el país d'una manera tan radical que ni la mateixa població és conscient del canvi que vivim. Per citar un exemple, una persona de poc més de 60 anys que hagi viscut tota la vida a Girona ha passat de néixer en una ciutat petita i delicada de 38.385 habitants l'any 1960 —on tots els veïns es coneixien—, als 102.666 censats el 2022. Aquest augment significa, en el cas gironí, que gairebé ha triplicat la població i, per tant, no és casual que a Girona hi passin coses absolutament inimaginables poques dècades enrere. Sense ser-ne una conseqüència directa, el lideratge a la lliga de futbol, el boom turístic, l'atracció de ciclistes d'arreu del món i tants altres canvis serien diferents o no existirien si el coixí econòmic i humà per la crescuda demogràfica fos un altre.
L'augment tan espectacular d'algunes capitals catalanes i dels municipis de la costa també es nota a molts llocs d'Osona. Vic ha més que doblat els seus habitants, ja que, mentre el 1960 sumava 20.303 veïns, el 2022 la xifra es va enfilar fins als 47.545 censats. En el mateix període, Manlleu ha passat dels 9.410 als 20.883. Ara bé, la realitat és desigual a Osona i sobretot és molt desequilibrada al conjunt del país.
Els mapes publicats per Nació, treballats pel periodista Cayetano Manchón, ens revelen que la meitat dels municipis de la Catalunya dels 8 milions estan, paradoxalment, ara més buits que fa un segle. El fenomen de l'"España vaciada" existeix a escala catalana, al Pirineu i a zones rurals interiors desconnectades dels grans eixos econòmics.
Una dada que em crida poderosament l'atenció de la demografia d'Osona em porta cap al municipi de Rupit i Pruit. Resulta que aquest poble ha anat perdent cada dècada població des de 1950 fins avui, segons les dades de l'Idescat. Des de 1960 fins al 2022 ha caigut dels 681 als 279 empadronats. I per què em sobta? Perquè és un poble que respira qualitat de vida, molt ben endreçat i atractiu en tots els sentits. I, perquè en la nova economia emergent, semblaria que als professionals liberals ja no els cal viure en un entorn massificat, contaminat i estressat com Barcelona i que buscarien espais com Rupit, idíl·lics, allunyats de la densitat i massificació urbanes. Si més no, això pregonaven els saberuts que teoritzaven sobre el futur, arran del nou mil·lenni encetat l'any 2000.
L'Organització Mundial del Turisme, que depèn de les Nacions Unides, va guardonar el 2022 Rupit com un dels millors pobles turístics del món, d'acord amb uns criteris que valoren que l'activitat econòmica s'ajusti als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Emplaçat a l'Espai Natural de Collsacabra l'únic municipi que va assolir l'any 2022 aquesta distinció dels Països Catalans va ser Rupit.
Els habitants de Rupit no viuen apilonats. La mitjana no arriba a 6 rupitencs per cada quilòmetre quadrat. Res a veure amb la densitat esfereïdora del Baix Llobregat o del Barcelonès on no queda un pam de terra per poder caure-hi mort, que diria la gent gran. És la Catalunya asimètrica que dibuixen els mapes. Catalunya està esdevenint un país a dues velocitats i tard o d'hora la cohesió interna i la cura del territori se'n ressentiran. És trist que el paisatge natural cada cop més sigui una postal i no tant una font de vida o riquesa, ja que els joves no hi van a viure. Igualment, és lamentable que no càpiga ni una agulla en alguns barris barcelonins on es paguen lloguers estratosfèrics.
Osona tampoc és una realitat homogènia. Sigui perquè la fibra òptica i l'alta connectivitat va trigar més a arribar en zones de geografia complicada o, tanmateix, sense que en detecti una sola causa clara, les localitats de muntanya es despoblen. És cert que el creixement tampoc va lligat sempre a beneficis. És obvi que si som més persones ocupant un mateix indret, tenim un problema quan ens manca aigua per la sequera, quan s'encareixen els serveis i perquè pugen les emissions o els residus. A Rupit, no és dolent que es mantingui la població sense créixer i que es moderi l'afluència de visitants, per així evitar que el poble es converteixi en un parc temàtic. Ara bé, que un dels pobles més valorats i bonics del món tingui avui quasi dos terços menys d'habitants que fa 60 anys, ens hauria de fer pensar.
L'augment tan espectacular d'algunes capitals catalanes i dels municipis de la costa també es nota a molts llocs d'Osona. Vic ha més que doblat els seus habitants, ja que, mentre el 1960 sumava 20.303 veïns, el 2022 la xifra es va enfilar fins als 47.545 censats. En el mateix període, Manlleu ha passat dels 9.410 als 20.883. Ara bé, la realitat és desigual a Osona i sobretot és molt desequilibrada al conjunt del país.
Els mapes publicats per Nació, treballats pel periodista Cayetano Manchón, ens revelen que la meitat dels municipis de la Catalunya dels 8 milions estan, paradoxalment, ara més buits que fa un segle. El fenomen de l'"España vaciada" existeix a escala catalana, al Pirineu i a zones rurals interiors desconnectades dels grans eixos econòmics.
Una dada que em crida poderosament l'atenció de la demografia d'Osona em porta cap al municipi de Rupit i Pruit. Resulta que aquest poble ha anat perdent cada dècada població des de 1950 fins avui, segons les dades de l'Idescat. Des de 1960 fins al 2022 ha caigut dels 681 als 279 empadronats. I per què em sobta? Perquè és un poble que respira qualitat de vida, molt ben endreçat i atractiu en tots els sentits. I, perquè en la nova economia emergent, semblaria que als professionals liberals ja no els cal viure en un entorn massificat, contaminat i estressat com Barcelona i que buscarien espais com Rupit, idíl·lics, allunyats de la densitat i massificació urbanes. Si més no, això pregonaven els saberuts que teoritzaven sobre el futur, arran del nou mil·lenni encetat l'any 2000.
L'Organització Mundial del Turisme, que depèn de les Nacions Unides, va guardonar el 2022 Rupit com un dels millors pobles turístics del món, d'acord amb uns criteris que valoren que l'activitat econòmica s'ajusti als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Emplaçat a l'Espai Natural de Collsacabra l'únic municipi que va assolir l'any 2022 aquesta distinció dels Països Catalans va ser Rupit.
Els habitants de Rupit no viuen apilonats. La mitjana no arriba a 6 rupitencs per cada quilòmetre quadrat. Res a veure amb la densitat esfereïdora del Baix Llobregat o del Barcelonès on no queda un pam de terra per poder caure-hi mort, que diria la gent gran. És la Catalunya asimètrica que dibuixen els mapes. Catalunya està esdevenint un país a dues velocitats i tard o d'hora la cohesió interna i la cura del territori se'n ressentiran. És trist que el paisatge natural cada cop més sigui una postal i no tant una font de vida o riquesa, ja que els joves no hi van a viure. Igualment, és lamentable que no càpiga ni una agulla en alguns barris barcelonins on es paguen lloguers estratosfèrics.
Osona tampoc és una realitat homogènia. Sigui perquè la fibra òptica i l'alta connectivitat va trigar més a arribar en zones de geografia complicada o, tanmateix, sense que en detecti una sola causa clara, les localitats de muntanya es despoblen. És cert que el creixement tampoc va lligat sempre a beneficis. És obvi que si som més persones ocupant un mateix indret, tenim un problema quan ens manca aigua per la sequera, quan s'encareixen els serveis i perquè pugen les emissions o els residus. A Rupit, no és dolent que es mantingui la població sense créixer i que es moderi l'afluència de visitants, per així evitar que el poble es converteixi en un parc temàtic. Ara bé, que un dels pobles més valorats i bonics del món tingui avui quasi dos terços menys d'habitants que fa 60 anys, ens hauria de fer pensar.