08
de desembre
de
2023, 20:32
Actualitzat:
11
de desembre,
10:28h
El registre històric de vuit milions d'habitants a Catalunya no s'ha assolit per un creixement equilibrat arreu del país. La progressiva concentració demogràfica a les grans ciutats, sobretot a la capital, es contraposa al buidament de les regions més rurals. Fins al punt que la meitat dels municipis tenen ara menys població que fa un segle, malgrat que llavors a tota Catalunya hi vivia molta menys gent, escassament 2,3 milions.
Catalunya ha assolit aquest novembre els 8 milions d’habitants. En concret, a principis de mes es va notificar la xifra de 8.005.744 persones al país, d’acord amb les dades d’estimació de l'Idescat. Es tracta de quasi 20 cops més gent que el 1707, si bé l'increment s'ha accelerat durant el segle passat. A principi del XX s'hi arribava amb prop de dos milions de catalans i la barrera dels quatre milions es va creure a principis de la dècada dels 60. Malgrat que, els últims 20 anys de segle, l'augment es va frenar, després ha retornat a principis del XXI, bàsicament gràcies a la immigració.
La desigualtat demogràfica entre les comarques catalanes s’ha anat incrementant durant aquest llarg període de tres segles del que se'n tenen dades. El següent mapa permet fer un recorregut temporal molt clarificador. S’observa que comarques de l'interior tot just han incrementat la seva població i, fins i tot, alguna presenta menys població el 2022 que a principis del segle XVIII, ignorant l'enorme creixement viscut al conjunt de Catalunya. El Pallars Sobirà, per exemple, està més buida ara que el 1707, mentre que d'altres del seu entorn gairebé estan igual.
Llavors, on s'ha anat establint tota aquesta població? Ja sigui per emigracions interiors, arribades de migrants de fora o una major natalitat, la concentració s'ha donat sobretot a comarques amb grans ciutats. El cas més clar és Barcelona i el seu entorn. El Barcelonès ha passat de 37.000 habitants a principis del segle XVIII a 2,3 milions, a l’actualitat, amb un clar creixement recent: durant el segle XX, l'augment va ser de més d’un milió i mig d’habitants.
Si s'analitzen les dades per municipis, s'observa que l'efecte arrossegament dels grans nuclis urbans catalans ha creat àrees, com si d’anells es tractessin, que suposen un creixement notable de les localitats veïnes. La bona connexió ha permès combinar proximitat amb els centres econòmics i certa distància dels nuclis urbans inicialment més densos.
Com sempre, la hipèrbole demogràfica es troba a Barcelona, al voltant de la qual l'augment de població ha estat massiu durant els últims cent anys. Per posar dos exemples, l'Hospitalet de Llobregat ha passat de 12.000 habitants, el 1920, a 265.000, el 2022. I Badalona, de 29.000 a 223.000, en aquest mateix període. A més, municipis com Sant Cugat del Vallès o Santa Coloma de Gramenet han superat la fase de municipi mitjà per passar a ser ciutats amb un pes demogràfic rellevant.
Malgrat que la divisió per vegueries del territori català no és plenament efectiu en termes pràctics, sí que és una manera útil per observar les diferències demogràfiques al país. Vegueries com l'Alt Pirineu pateixen un problema de despoblament en contraposició a la de Barcelona, que compta amb costa i grans nuclis urbans. Una combinació que sembla més atractiva a l'hora d'establir-se, segons es pot constatar pels creixements de població.
La següent taula permet anar al detall i consultar municipi a municipi l'evolució de la població catalana durant els últims segles. Una reorganització que ha provocat un gran desnivell demogràfic i que caldrà veure com evoluciona en un futur, si bé la pandèmia va semblar que actuava com un petit respir per alguns pobles petits gràcies al neoruralisme i les possibilitats de teletreball.
En quins municipis ha augmentat i en quins s'ha reduït la població, des del 1920?
Catalunya ha assolit aquest novembre els 8 milions d’habitants. En concret, a principis de mes es va notificar la xifra de 8.005.744 persones al país, d’acord amb les dades d’estimació de l'Idescat. Es tracta de quasi 20 cops més gent que el 1707, si bé l'increment s'ha accelerat durant el segle passat. A principi del XX s'hi arribava amb prop de dos milions de catalans i la barrera dels quatre milions es va creure a principis de la dècada dels 60. Malgrat que, els últims 20 anys de segle, l'augment es va frenar, després ha retornat a principis del XXI, bàsicament gràcies a la immigració.
Evolució de la població, a Catalunya (1717-2023)
La desigualtat demogràfica entre les comarques catalanes s’ha anat incrementant durant aquest llarg període de tres segles del que se'n tenen dades. El següent mapa permet fer un recorregut temporal molt clarificador. S’observa que comarques de l'interior tot just han incrementat la seva població i, fins i tot, alguna presenta menys població el 2022 que a principis del segle XVIII, ignorant l'enorme creixement viscut al conjunt de Catalunya. El Pallars Sobirà, per exemple, està més buida ara que el 1707, mentre que d'altres del seu entorn gairebé estan igual.
Evolució dels habitants, per comarques (1717-2022)
Llavors, on s'ha anat establint tota aquesta població? Ja sigui per emigracions interiors, arribades de migrants de fora o una major natalitat, la concentració s'ha donat sobretot a comarques amb grans ciutats. El cas més clar és Barcelona i el seu entorn. El Barcelonès ha passat de 37.000 habitants a principis del segle XVIII a 2,3 milions, a l’actualitat, amb un clar creixement recent: durant el segle XX, l'augment va ser de més d’un milió i mig d’habitants.
Si s'analitzen les dades per municipis, s'observa que l'efecte arrossegament dels grans nuclis urbans catalans ha creat àrees, com si d’anells es tractessin, que suposen un creixement notable de les localitats veïnes. La bona connexió ha permès combinar proximitat amb els centres econòmics i certa distància dels nuclis urbans inicialment més densos.
Evolució dels habitants, per municipis (1717-2022)
Com sempre, la hipèrbole demogràfica es troba a Barcelona, al voltant de la qual l'augment de població ha estat massiu durant els últims cent anys. Per posar dos exemples, l'Hospitalet de Llobregat ha passat de 12.000 habitants, el 1920, a 265.000, el 2022. I Badalona, de 29.000 a 223.000, en aquest mateix període. A més, municipis com Sant Cugat del Vallès o Santa Coloma de Gramenet han superat la fase de municipi mitjà per passar a ser ciutats amb un pes demogràfic rellevant.
Evolució dels habitants, per regions (1717-2022)
Malgrat que la divisió per vegueries del territori català no és plenament efectiu en termes pràctics, sí que és una manera útil per observar les diferències demogràfiques al país. Vegueries com l'Alt Pirineu pateixen un problema de despoblament en contraposició a la de Barcelona, que compta amb costa i grans nuclis urbans. Una combinació que sembla més atractiva a l'hora d'establir-se, segons es pot constatar pels creixements de població.
La següent taula permet anar al detall i consultar municipi a municipi l'evolució de la població catalana durant els últims segles. Una reorganització que ha provocat un gran desnivell demogràfic i que caldrà veure com evoluciona en un futur, si bé la pandèmia va semblar que actuava com un petit respir per alguns pobles petits gràcies al neoruralisme i les possibilitats de teletreball.