La Generalitat de Catalunya ha concedit una de les Creus de Sant Jordi de 2022 als Estopa, un grup musical que canta només en castellà. Sembla que això de la immersió lingüística no s'ho creuen ni ells.

La Creu de Sant Jordi és una distinció que es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones o entitats que hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

Han sortit a la premsa diversos articles que qüestionen aquesta decisió de concedir-la a aquest grup musical. Pocs, però (que jo sàpiga) posen l'accent en un aspecte que a mi em sembla especialment greu: el masclisme delirant d'algunes de les seves cançons.

Per exemple, hi ha cançons amb afirmacions tan brutals com aquesta: "Que ni siquiera yo puedo desengancharme desenvolverte y usarte como una muñeca hinchable". En uns temps en què els assassinats i les violacions de dones no s'aturen, justament, premiar qui alegrement fomenta la visió de la dona com a un objecte em sembla molt greu.

I continuen: "Luego follarte metertela hasta las cejas hasta que te chirrien los dientes. Cuando yo tenga suficiente. Tu tendrás sobresaliente". La frase més immoral, diria, és aquesta: "Cuando yo tenga suficiente".

Aplaudir aquestes cançons, riure els acudits que menystenen les dones, absoldre judicialment els pares que abandonen econòmicament els fills... va a parar al maltractament i a la violència mortal.

Ja només faltava premiar-ho oficialment. Quin gran "servei a Catalunya"! Això sí, paritat de gènere entre els premiats: 10 dones, 10 homes. Hipocresia total.

Seria molt, pensar que els grups de dones que lluiten pels seus drets també fan país? Que les dones que han patit assetjaments a la feina i els han denunciat amb un risc evident, també fan país? Que les mares que pugen els seus fills ben soles també fan país? Que les noies violades que intenten refer la seva vida fan país? Potser no necessitem un premi, però sí respecte, almenys.

Potser guanyarà vots populistes, aquest desgovern. Però la dignitat ja l'han perduda. Fa temps.