No sé si és cert que contra el PSOE és lluita millor. El que sé és que un any més no hem fet la revolució. Ni des del carrer ni la institució. Maleïdes condicions subjectives, no les acabem de tenir mai totes a favor. De contradiccions n'estem plens, igual com d'encerts i errors. Som menys de les que voldríem, ara és més difícil ser-hi que 2017. Tanmateix, després de l'avançament electoral de Pedro Sánchez, hem de manejar tres variables: l'abstenció, el com pitjor millor o plantar cara. Podem fer tota l'autocrítica i reflexió política que vulgueu, mentrestant, per què no ser útils tal com va tot? L'Esquerra Independentista ni hem marxat cap a casa, ni ens pensem quedar al sofà fent piulades. No ens agrada la "Agenda del Rencuentro" de la Patronal, ni la taula de diàleg que obstaculitza l'autodeterminació. És veritat que tenim l'escenari més desfavorable possible, però cap de les dues primeres ens semblen oportunes vist el panorama. Creiem que cal continuar intentant, dins les possibilitats, utilitzar tots els altaveus, copar tots els espais institucionals i cobrir tots els flancs al carrer. Per aquesta senzilla raó ens continuen faltant mans i vots. M'explicaré.
L'abstenció, que en puc entendre i fins i tot compartir alguns motius, fàcilment pot afavorir l'antipolítica, adobar terra cremada a la dreta i minvar forces a l'independentisme i a l'esquerra. Només cal revisar diferents períodes amb baixa participació, tant municipal com parlamentària, per veure que qui en surt beneficiat és el fatxerio o el peix al cove de torn. Perquè després d'anar a missa sempre hi van, a votar. Com ja anticipaven Jordi Borràs i Jordina Arnau, l'abisme de l'onada reaccionària mediterrània ja és aquí. No tindrà problemes per entrar a Espanya com els tenen moltes persones. La catifa vermella està posada. La desfilada de patriotes de pandereta que cotitzen a Suïssa i porten Espanya al canell està al caure. Disposats a gastar-se més diners amb banderes d'Espanya que amb polítiques per la gent. No ens interessa que per incompareixença o per regalar espai polític amb l'abstenció, ho tinguin més fàcil. Catalunya escollirà 48 diputats i diputades al Congrés. No us puc pas assegurar que estigui només en les nostres mans d'evitar-ho. Però per exemple, sabem que el segon escó de la CUP per Barcelona i el primer per Girona es disputen amb Vox. I que voleu que us digui, si pocs vots poden ser determinants perquè Vox tregui representació o no, crec que val la pena. No em sembla descabellat contribuir el màxim a dificultar que hi hagi neofeixistes al Consell de Ministres.
El com pitjor millor, és una recepta d'autoengany. Certament, un govern de PP-Vox pot ser una fàbrica d'independentistes a mitjà termini. A curt termini dona marge a que la reacció actuï. Un retrocés automàtic vint o trenta anys enrere. Això traduït vol dir més repressió lingüística al català, xarop d'estopa al feminisme, adeu a la llei trans, hola al negacionisme climàtic i operacions policials d'il·legalització de la PAH, Òmnium, CUP, Bildu i ves a saber. Ja ho sabem que el PSOE ha d'entregar la S i la O perquè s'assembla massa al PP. També que Sumar no és gaire diferent del PSOE. De fet, si el govern més progressista de la història hagués estat una realitat, otro gallo cantaria. Del desencís amb l'esquerra incapaç de materialitzar canvis en la gent, en pot sortir la benzina de Feijóo i Abascal. Allò de la ultradreta als governs d'Hongria o Itàlia no està lluny. Tampoc una versió espanyola d'assalt al Capitoli, segons quins resultats. En qualsevol cas, no és desitjable el com pitjor millor. Per alguns pocs homes, blancs, rics, heterosexuals, terratinents, amb rendes altes i molt espanyols seria el millor. Per l'àmplia majoria de la gent el pitjor, una bala a l'entrecella dels nostres drets, llibertats i esperances.
Així que no val a badar. Només ens queda l'opció de plantar cara amb més mans al carrer i més vots a la institució. El temps ens ha demostrat que no són pas verbs incompatibles votar i lluitar. De fet, és el que algunes, encertadament o no, hem fet. Votar sempre que es pugui, la resta de dies trobar refugi en alguna trinxera i ser-hi cada setmana. Però que no sigui perquè la gent d'esquerres, independentista i treballadora no hi som o errem el tret. Si voleu aneu-hi a l'estil Kortatu, encara que estigui tot perdut sempre queda molestar el poder, però aneu-hi. I el dia abans i l'endemà de votar, lluitar. A la PAH quan desnonin algú del teu carrer, a l'entitat LGTBIQA+ del teu territori, a la xarxa feminista de la teva comarca, a l'Ateneu popular de la teva ciutat, al CDR del teu poble, al Sindicat del teu lloc de treball, a l'Associació de Veïns i Veïnes del teu barri, a l'organització antirepressiva, juvenil o estudiantil de l'Esquerra Independentista que et quedi més a prop. Ens falten mans a totes les lluites i aquest 23-J, convé que no falti cap vot de baix a l'esquerra. Especialment, aquestes eleccions, votar útil i netament antifeixista la CUP. I que el 24 de juliol coincidim en alguna moguda al carrer colze a colze. Està a les nostres mans i als nostres vots que els plantem la millor cara possible.
L'abstenció, que en puc entendre i fins i tot compartir alguns motius, fàcilment pot afavorir l'antipolítica, adobar terra cremada a la dreta i minvar forces a l'independentisme i a l'esquerra. Només cal revisar diferents períodes amb baixa participació, tant municipal com parlamentària, per veure que qui en surt beneficiat és el fatxerio o el peix al cove de torn. Perquè després d'anar a missa sempre hi van, a votar. Com ja anticipaven Jordi Borràs i Jordina Arnau, l'abisme de l'onada reaccionària mediterrània ja és aquí. No tindrà problemes per entrar a Espanya com els tenen moltes persones. La catifa vermella està posada. La desfilada de patriotes de pandereta que cotitzen a Suïssa i porten Espanya al canell està al caure. Disposats a gastar-se més diners amb banderes d'Espanya que amb polítiques per la gent. No ens interessa que per incompareixença o per regalar espai polític amb l'abstenció, ho tinguin més fàcil. Catalunya escollirà 48 diputats i diputades al Congrés. No us puc pas assegurar que estigui només en les nostres mans d'evitar-ho. Però per exemple, sabem que el segon escó de la CUP per Barcelona i el primer per Girona es disputen amb Vox. I que voleu que us digui, si pocs vots poden ser determinants perquè Vox tregui representació o no, crec que val la pena. No em sembla descabellat contribuir el màxim a dificultar que hi hagi neofeixistes al Consell de Ministres.
El com pitjor millor, és una recepta d'autoengany. Certament, un govern de PP-Vox pot ser una fàbrica d'independentistes a mitjà termini. A curt termini dona marge a que la reacció actuï. Un retrocés automàtic vint o trenta anys enrere. Això traduït vol dir més repressió lingüística al català, xarop d'estopa al feminisme, adeu a la llei trans, hola al negacionisme climàtic i operacions policials d'il·legalització de la PAH, Òmnium, CUP, Bildu i ves a saber. Ja ho sabem que el PSOE ha d'entregar la S i la O perquè s'assembla massa al PP. També que Sumar no és gaire diferent del PSOE. De fet, si el govern més progressista de la història hagués estat una realitat, otro gallo cantaria. Del desencís amb l'esquerra incapaç de materialitzar canvis en la gent, en pot sortir la benzina de Feijóo i Abascal. Allò de la ultradreta als governs d'Hongria o Itàlia no està lluny. Tampoc una versió espanyola d'assalt al Capitoli, segons quins resultats. En qualsevol cas, no és desitjable el com pitjor millor. Per alguns pocs homes, blancs, rics, heterosexuals, terratinents, amb rendes altes i molt espanyols seria el millor. Per l'àmplia majoria de la gent el pitjor, una bala a l'entrecella dels nostres drets, llibertats i esperances.
Així que no val a badar. Només ens queda l'opció de plantar cara amb més mans al carrer i més vots a la institució. El temps ens ha demostrat que no són pas verbs incompatibles votar i lluitar. De fet, és el que algunes, encertadament o no, hem fet. Votar sempre que es pugui, la resta de dies trobar refugi en alguna trinxera i ser-hi cada setmana. Però que no sigui perquè la gent d'esquerres, independentista i treballadora no hi som o errem el tret. Si voleu aneu-hi a l'estil Kortatu, encara que estigui tot perdut sempre queda molestar el poder, però aneu-hi. I el dia abans i l'endemà de votar, lluitar. A la PAH quan desnonin algú del teu carrer, a l'entitat LGTBIQA+ del teu territori, a la xarxa feminista de la teva comarca, a l'Ateneu popular de la teva ciutat, al CDR del teu poble, al Sindicat del teu lloc de treball, a l'Associació de Veïns i Veïnes del teu barri, a l'organització antirepressiva, juvenil o estudiantil de l'Esquerra Independentista que et quedi més a prop. Ens falten mans a totes les lluites i aquest 23-J, convé que no falti cap vot de baix a l'esquerra. Especialment, aquestes eleccions, votar útil i netament antifeixista la CUP. I que el 24 de juliol coincidim en alguna moguda al carrer colze a colze. Està a les nostres mans i als nostres vots que els plantem la millor cara possible.