Alçar crits i banderes és tot un clàssic per campanya electoral. Segons el diccionari, podem definir una bandera com un tros de tela de forma rectangular fixada per un dels costats a un pal. Ara bé, a ningú se li escapa que en campanya o sense el món funciona amb símbols. I que en un ordre simbòlic les banderes tenen significats, connotacions i serveixen per identificar maneres de fer i de viure. En aquesta línia es va expressar la poetessa Clara Alzina, quan va dir allò que «les banderes serveixen, si abriguen quan fa fred». I encara que el canvi climàtic està tornant boig el temps, fa temps que en fa de fred. Políticament i, socialment parlant, em refereixo. El clima canvia, però el sistema que hauria de canviar no. I la vida, que és un dret, s'està tornant un privilegi. I defensar la terra per viure-hi dignament una obligació. I mentre no fem possible un altre país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, continuarà igual o pitjor.
Per exemple, Catalunya va liderar el 2023 l'estadística de desnonaments, 7.148 segons el Consell General del Poder Judicial. El 24,4% de la població es troba en risc de pobresa i el 46,7% no arriba a final de mes, segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Idescat. També un de cada tres infants es troba en risc de pobresa o exclusió social segons Save The Children. I els capitalistes de la banca tan amants de la competència al lliure mercat, obtenint beneficis de rècords i construint monopolis per eliminar-la. Cada cop més gent sense tenir la seguretat d'un lloc on viure, un plat a taula i una feina digne. Llargues llistes d'espera a la sanitat i línies de l'escola pública que tanquen. Ampliacions de carreteres i aeroports amb la justificació del 'cunyadisme', que si no la gent haurà de venir amb patinet. A Osona la meitat de les fonts no ragen i les que ragen contaminades. A cada bugada perdem un pagès o una pagesa a la plana, perquè no reben un preu just. La gent fins als nassos de respirar merda per la mala qualitat de l'aire. O pel drama quotidià d'arribar tard a la feina amb l'R3. I hem assolit al punt que els cinc porcs que tenim per habitant, són més importants que la vida de les persones d'Osona. Aquest és el rostre del monstre que li hem de pintar la cara.
Aquestes eleccions, més enllà de si hi ha una majoria independentista i antifeixista disposada a tornar-ho a fer, van de decidir si es planifica a favor d'uns pocs o de la majoria. De si les banderes que onejaran al vent, portaran polítiques que abriguin del fred o no. De si es desplegarà una agenda nacional i social pròpia o l'agenda de la patronal. De si en plena sequera, es faran casinos i jocs gastant aigua en piscines i fabricant neu, o la població tindrà l'aigua garantida. Si s'abaixarà l'impost de successions (que un 74% de gent que el va pagar, va pagar menys d'1 euro) o s'aplicarà la progressivitat fiscal, que qui més té pagui més. Si es regularan els lloguers o es deixarà "alguna via d'escapament" als grans tenidors. Si la LGTBIfòbia contra la companya Ortesia Cabrera i els discursos d'odi seran un delicte flagrant o quedaran impunes sobre el paper. De si es treballaran 30 hores amb un salari mínim de 1.600 € o seguirà l'empobriment de la classe treballadora. De si el català serà l'única llengua vehicular a l'escola o continuarà sent una llengua en retrocés.
La "festa de la democràcia" del pròxim diumenge 12 de maig va d'això: d'un país al servei de la gent o d'una poca gent servint-se del país. De garantir la vida de la majoria o els beneficis d'una minoria. És important mirar bé el que hi ha darrere les banderes i paperetes. Algunes amaguen històrics peix al cove o oportunistes salva pàtries nostrats "primer els de casa". Que els amos d'aquí i d'allà comparteixen interessos econòmics i en tema de diners sembla que no importa l'origen. Doncs a l'hora de treballar que no ens divideixin, nativa o estrangera som la mateixa classe obrera. Però la certesa és que de menjar banderes ningú arriba a finals de mes ni omple la nevera. I el que necessitem com l'aigua de la pluja, són polítiques i banderes que abriguin del fred la gent. Allò de la independència per canviar-ho tot i repartir el pa, el treball i la riquesa. Ja sabem que la minoria perillosa dels rics i fatxes, després d'anar a combregar sempre hi van a votar. Així que des de baix a l'esquerra hem de baixar al carrer i anar-hi. A votar un dia i defensar la terra la resta. Però que sigui fèrtil, no un Hard Rock. I que no deixi ningú enrere. Per què d'aquesta o ens en sortim juntes com a poble i classe, o no ens en sortirem.