El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat aquest dilluns els resultats del mostreig que realitzen anualment per conèixer la contaminació de les fonts d'Osona i el Lluçanès.
Aquest 2024, de les 170 fonts mostrejades, només a 81 raja aigua. Aquest fet significa que el 52%dels brolladors han deixat de rajar –el 2023 era un 42%-, una dada que ha anat creixent progressivament als darrers tres anys a causa de la sequera que viu el país, però també "perquè les estan assecant", insisteixen des del GDT.
D'altra banda, de les 81 fonts de les quals brolla aigua, el 41% estan contaminades -el mateix percentatge que l'any passat-, mentre que la mitjana de nitrats és de 58 mg/litre -davant dels 56,1 mg/litre del 2023-, valors superiors al llindar de contaminació fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 50 mg/litre.
Encapçalen el rànquing de fonts més contaminades d'Osona i el Lluçanès la font deGallisans de Santa Cecília de Voltregà amb 511,2 mg/l de nitrats, la font Salada de Gurb amb 215,4 mg/litre i la font del Raig de Torelló amb 192,4 mg/litre.
Aquests resultats, apunten des del GDT, segurament hauran augmentat amb les pluges dels últims dies: "La contaminació per nitrats seria major perquè els nitrats queden al sòl i, fins que no plou, no arriben a contaminar els aqüífers".
Mapa de la contaminació de les fonts a Osona i el Lluçanès. Foto: GDT
"Segresten l'aigua"
Des del GDT denuncien que, més enllà de la sequera que viu Catalunya, aquesta situació ha evidenciat que algú "segresta" l'aigua dels aqüífers. En aquesta línia, els activistes remarquen que des de la indústria agroalimentària "primer contaminen els pous i després se'n queden l'aigua": "Les fonts i rieres no baixen també perquè algú s'emporta l'aigua".
"La ramaderia intensiva del porcí ha contaminat bona part dels aqüífers de Catalunya, i Osona i el Lluçanès s'han convertit en la zona 0 de contaminació per nitrats d'origen ramader", diuen des del GDT, que també denuncien la passivitat de les administracions per solucionar la problemàtica.
L'aigua que consumeixen escorxadors i granges, segons dades elaborades pels activistes, és equivalent a la despesa domèstica de 190.000 habitants, quan la població d'Osona i el Lluçanès gira al voltant dels 165.000 habitants.
Des del GDT també posen sobre la taula el cas de l'empresa de Liquats Vegetals de Viladrau, al Montseny: "Consumeix set vegades més que el sector domèstic del municipi i continuen demanant a l'administració fer nous pous i buscant aigua", diuen. "Està causant estralls a la capçalera de la riera Major", conclouen els ecologistes.
Mapa de les fonts contaminades i de les fonts que no ragen aigua a Osona i el Lluçanès. Foto: GDT
"Cal repensar el model porcí català"
Amb els resultats del mostreig sobre la taula, des del GDT diuen que "cal repensar el model porcí català", més encara a Osona i al Lluçanès on "el sector del porc està sobredimensionat".
En aquesta línia reclamen un pla estratègic de reducció del nombre d'animals fins al 50% el 2030, limitar i reduir la capacitat dels escorxadors, la implementació d'una estratègia de reconversió del sector porcí industrial a Catalunya o l'elaboració –a través de l'ACA- d'un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats així com un registre dels pous i captacions existents.
El cas Patel
La presentació dels resultats del mostreig 2024 del GDT s'ha dut a terme aquest dilluns a la riera de Sant Martí de l'Esquirol, una ubicació que no és en va: des de fa temps, els activistes denuncia que l'escorxador Patel -situat a escassos metres- contamina i asseca les aigües en aquest punt.
El cas està en procés judicial després que l'any 2022, la fiscalia interposés una querella per presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, motivada pel GDT que recentment ha encarregat un informe per aportar a la causa –on s'han personat com a acusació popular- i demostrar que la riera està contaminada per l'activitat de l'empresa, que sempre ha remarcat que compleix amb les normatives.
La "Font de Pastel", amb la riera de Sant Martí de l'Esquirol al fons. Foto: Irene Giménez
L'octubre del 2023, el gerent de l'escorxador Patel de l'Esquirol va declarar als jutjats de Vic per uns fets que es remunten a l'any 2019, quan unes analítiques van revelar la presència d'amoníac a la riera per sobre els llindars permesos. Els ecologistes detallen que s'ha tancat la instrucció del cas, tot i que s'està a l'espera de resoldre un recurs interposat per l'empresa per obrir el judici oral.