Ningú vol viure en barris amb menys oportunitats. Tothom vol barris vius i cohesionats. Tenir un pis, un plat a taula i una feina digna per viure bé. Ciutats on la gent se senti part d'un veïnat que s'ajuda mútuament. És una característica humana que va en augment, més si cap després de la pandèmia.
Aquests dies alguns oportunistes amb americana, per interessos electorals i empresarials, et diran que Vic s'ha tornat com el Bronx. Pel teu vot et volen fer creure més del que passa en realitat. Quan a Vic no hi ha més problemes que en altres llocs. Malgrat que repeteixin la mentida no es farà veritat. Així ho avalen autoritats gens sospitoses de ser cupaires. Dades de la Guàrdia Urbana de Vic mostren que la variació de criminalitat de 2022 no té un increment significatiu, doncs en general està a nivells similars que 2019. La taxa només puja si fas un Donald Trump amb notícies falses. Comparant-ho amb el temps de pandèmia, quan no podíem sortir al carrer, i per tant, no podíem delinquir. Una entrevista recent al cap dels Mossos d'Esquadra d'Osona, diu que hi ha una tendència a l'estabilitat i la majoria dels delictes els comet una quinzena de reincidents. Però és clar, per poder cridar a l'ordre i més policia això convé amagar-ho. Com tampoc convé explicar que a Catalunya tenim una de les majors ràtios de policia d'Europa, amb 450 agents per cada 100.000 habitants. A banda que tots els estudis que s'han fet als Estats Units, demostren que la inversió en més policia no s'ha demostrat efectiva. Sospitosament, del que no parlen és de l'augment que registra la comarca en denuncies d'LGTBIfòbiques i de racisme, per què serà?
Llavors la culpa és dels ocupes. Sí, clar, i de la Yoko Ono també, posats a dir bajanades. Ells i els seus partits que han estat durant anys els garants de l'especulació, et voldran fer creure que vivim al paradís de l'ocupació. Viuen agenollats als poders econòmics, però es fan els agosarats amb gent que sobreviu sense tenir garantit el dret a l'habitatge. Forts amb els febles, febles amb els forts. Estan tan enlluernats cara el sol que se'ls veuen les misèries. A Catalunya hi ha en mans dels bancs, gairebé tants pisos buits com habitants té la ciutat de Vic. Alhora, tenim el demèrit de ser líders en desnonaments, 8.500 l'any passat. Segons un estudi de l'Institut Cerdà finançat pel Santander, a Espanya els pisos ocupats sense contracte representen el 0,34% i les ocupacions problemàtiques el 0,03%. A Vic tots els indicadors apunten una tendència semblant. Osona és una de les comarques amb la ràtio més baixa d'ocupacions segons un estudi que va publicar l'ACN. La percepció no és igual a la realitat, només interessa confondre la gent amb desinformació. Ja sabem que quan algú fa això per arreplegar quatre vots, la democràcia i la cohesió social fan un pas enrere. No és un bon senyal que la bancada feixista t'aplaudeixi per un vídeo de tolerància zero com el que va protagonitzar Albert Castells de Junts.
A part de l'amenaça per la convivència que representa el discurs de l'odi, tenim reptes socials que cal afrontar. Doncs el que sí que hi ha a Vic, són molts veïns i veïnes que no tenen igualtat d'oportunitats per les desigualtats socials. De mitjana un desnonament per setmana. Anys d'espera per accedir a un pis de protecció oficial. Centenars de persones amb informes d'exclusió residencial, amb risc de perdre l'habitatge habitual. Nombroses famílies que necessiten ajuts d'urgència o que estan en pla de treball de serveis socials per dificultats amb el lloguer. Segregació social i pobresa infantil del 25,7%, és a dir, una quarta part dels infants. El 41% de les llars amb ingressos inferiors a 15.000 euros l'any, es veu obligada a saltar-se àpats. Aquest és el rostre del monstre que hem de combatre. I nosaltres creiem que la millor manera d'actuar aquí és la prevenció. Governant perquè tothom tingui uns mínims garantits. A més drets, menys vulnerabilitat i menys problemes. Cal revisar i reforçar polítiques transversals que garanteixin drets com el padró, l'habitatge o el treball. També ampliar els recursos de serveis socials perquè es pugui actuar més enllà de l'emergència. Només garantint drets i fent més inversió social aconseguirem prevenir situacions problemàtiques. D'aquesta manera, farem que el veïnat de Vic tingui igualtat d'oportunitats de viure bé.
Amb tot, no se'ns escapa que cal gestionar diferents casuístiques socials dels barris. Afrontant les coses d'una manera comunitària amb una gestió no violenta. Això vol dir un model on la seguretat no estigui només en mans de la policia. La Guàrdia Urbana no pot assumir la responsabilitat de tots els problemes, en moltes situacions qui ha d'intervenir són educadors socials, no la policia. Cal impulsar recursos que no s'han desenvolupat prou o gens, perquè si volem resultats diferents s'han de fer les coses diferents. Millorar el programa Medi Obert amb més recursos i un Pla Local de Carrer que treballi amb joves que fan usos intensius i abusius dels espais. Al mateix temps, crear des de Benestar Social un servei de gestió de conflictes d'abordatge transversal. Un equip de mínim cinc educadors i educadores amb intervencions a les comunitats veïnals i la via pública. Que doni resposta a diferents situacions, que no són de criminalitat sinó socials, i que afecten persones de totes les edats i barris. Que s'activi per avisos veïnals, comerciants o agents del Consell de Convivència. Que actuï amb mirada social I no policial. Que s'adapti per gestionar els problemes detectats en un espai i horari concret. Que no requereix vehicles, ni uniformes, ni materials especials d'intervenció. Només cal assegurar que s'habilita la partida pressupostària per contractar l'equip, en lloc de més policies.
Com tot, és una qüestió de prioritats polítiques de ciutat. De posar-hi els diners que toca i quan toca. Si no, sempre podem xutar la pilota endavant, però llavors no ens omplim la boca de seguretat. El 28 de maig per viure-hi dignament, recordeu l'actor Josep Seguí al vídeo: si tantes coses voleu, doncs voteu a la CUP.
Aquests dies alguns oportunistes amb americana, per interessos electorals i empresarials, et diran que Vic s'ha tornat com el Bronx. Pel teu vot et volen fer creure més del que passa en realitat. Quan a Vic no hi ha més problemes que en altres llocs. Malgrat que repeteixin la mentida no es farà veritat. Així ho avalen autoritats gens sospitoses de ser cupaires. Dades de la Guàrdia Urbana de Vic mostren que la variació de criminalitat de 2022 no té un increment significatiu, doncs en general està a nivells similars que 2019. La taxa només puja si fas un Donald Trump amb notícies falses. Comparant-ho amb el temps de pandèmia, quan no podíem sortir al carrer, i per tant, no podíem delinquir. Una entrevista recent al cap dels Mossos d'Esquadra d'Osona, diu que hi ha una tendència a l'estabilitat i la majoria dels delictes els comet una quinzena de reincidents. Però és clar, per poder cridar a l'ordre i més policia això convé amagar-ho. Com tampoc convé explicar que a Catalunya tenim una de les majors ràtios de policia d'Europa, amb 450 agents per cada 100.000 habitants. A banda que tots els estudis que s'han fet als Estats Units, demostren que la inversió en més policia no s'ha demostrat efectiva. Sospitosament, del que no parlen és de l'augment que registra la comarca en denuncies d'LGTBIfòbiques i de racisme, per què serà?
Llavors la culpa és dels ocupes. Sí, clar, i de la Yoko Ono també, posats a dir bajanades. Ells i els seus partits que han estat durant anys els garants de l'especulació, et voldran fer creure que vivim al paradís de l'ocupació. Viuen agenollats als poders econòmics, però es fan els agosarats amb gent que sobreviu sense tenir garantit el dret a l'habitatge. Forts amb els febles, febles amb els forts. Estan tan enlluernats cara el sol que se'ls veuen les misèries. A Catalunya hi ha en mans dels bancs, gairebé tants pisos buits com habitants té la ciutat de Vic. Alhora, tenim el demèrit de ser líders en desnonaments, 8.500 l'any passat. Segons un estudi de l'Institut Cerdà finançat pel Santander, a Espanya els pisos ocupats sense contracte representen el 0,34% i les ocupacions problemàtiques el 0,03%. A Vic tots els indicadors apunten una tendència semblant. Osona és una de les comarques amb la ràtio més baixa d'ocupacions segons un estudi que va publicar l'ACN. La percepció no és igual a la realitat, només interessa confondre la gent amb desinformació. Ja sabem que quan algú fa això per arreplegar quatre vots, la democràcia i la cohesió social fan un pas enrere. No és un bon senyal que la bancada feixista t'aplaudeixi per un vídeo de tolerància zero com el que va protagonitzar Albert Castells de Junts.
A part de l'amenaça per la convivència que representa el discurs de l'odi, tenim reptes socials que cal afrontar. Doncs el que sí que hi ha a Vic, són molts veïns i veïnes que no tenen igualtat d'oportunitats per les desigualtats socials. De mitjana un desnonament per setmana. Anys d'espera per accedir a un pis de protecció oficial. Centenars de persones amb informes d'exclusió residencial, amb risc de perdre l'habitatge habitual. Nombroses famílies que necessiten ajuts d'urgència o que estan en pla de treball de serveis socials per dificultats amb el lloguer. Segregació social i pobresa infantil del 25,7%, és a dir, una quarta part dels infants. El 41% de les llars amb ingressos inferiors a 15.000 euros l'any, es veu obligada a saltar-se àpats. Aquest és el rostre del monstre que hem de combatre. I nosaltres creiem que la millor manera d'actuar aquí és la prevenció. Governant perquè tothom tingui uns mínims garantits. A més drets, menys vulnerabilitat i menys problemes. Cal revisar i reforçar polítiques transversals que garanteixin drets com el padró, l'habitatge o el treball. També ampliar els recursos de serveis socials perquè es pugui actuar més enllà de l'emergència. Només garantint drets i fent més inversió social aconseguirem prevenir situacions problemàtiques. D'aquesta manera, farem que el veïnat de Vic tingui igualtat d'oportunitats de viure bé.
Amb tot, no se'ns escapa que cal gestionar diferents casuístiques socials dels barris. Afrontant les coses d'una manera comunitària amb una gestió no violenta. Això vol dir un model on la seguretat no estigui només en mans de la policia. La Guàrdia Urbana no pot assumir la responsabilitat de tots els problemes, en moltes situacions qui ha d'intervenir són educadors socials, no la policia. Cal impulsar recursos que no s'han desenvolupat prou o gens, perquè si volem resultats diferents s'han de fer les coses diferents. Millorar el programa Medi Obert amb més recursos i un Pla Local de Carrer que treballi amb joves que fan usos intensius i abusius dels espais. Al mateix temps, crear des de Benestar Social un servei de gestió de conflictes d'abordatge transversal. Un equip de mínim cinc educadors i educadores amb intervencions a les comunitats veïnals i la via pública. Que doni resposta a diferents situacions, que no són de criminalitat sinó socials, i que afecten persones de totes les edats i barris. Que s'activi per avisos veïnals, comerciants o agents del Consell de Convivència. Que actuï amb mirada social I no policial. Que s'adapti per gestionar els problemes detectats en un espai i horari concret. Que no requereix vehicles, ni uniformes, ni materials especials d'intervenció. Només cal assegurar que s'habilita la partida pressupostària per contractar l'equip, en lloc de més policies.
Com tot, és una qüestió de prioritats polítiques de ciutat. De posar-hi els diners que toca i quan toca. Si no, sempre podem xutar la pilota endavant, però llavors no ens omplim la boca de seguretat. El 28 de maig per viure-hi dignament, recordeu l'actor Josep Seguí al vídeo: si tantes coses voleu, doncs voteu a la CUP.