Després d'haver seguit el ple extraordinari de Sant Julià de Vilatorta de dilluns 23 de setembre, en què es va discutir de nou sobre el projecte de la residència per a gent gran, arribo a la conclusió que només la Generalitat pot desencallar el problema. La plataforma i els veïns han fet bona feina amb la recollida de signatures a favor del nou equipament, però l'excessiva prudència o por del govern local, per la dificultat del finançament, fa pensar que el tema no se solucionarà sense un cop de timó des de més amunt. Molt em temo que si la Generalitat no intervé amb una aportació econòmica, de la residència aviat no es cantarà gall ni gallina.
El tema és trist o gairebé inexplicable. L'Ajuntament té concedida una subvenció de la Unió Europea de 3.270.835 euros. Es perdran els diners? Tot i disposar d'aquesta ajuda del Next Generation, i malgrat que el programa electoral dels dos grups majoritaris (Compromes@s i Acord per Vilatorta i Vilalleons) recollia la promesa de la residència, la seva execució continua perillant. La paràlisi va produir-se el 13 de juny quan l'equip de govern (Compromes@s) va comunicar que la construcció no es faria aquest any, però que no descartava el projecte, més endavant, si aconseguia més recursos. Des d'aleshores ho ha justificat així, ja que amb els diners d'Europa diuen que no en fan prou: volen evitar demanar més crèdits i que el deute municipal s'enfili al 90%.
Durant l'estiu, els mobilitzats han recollit 1.164 signatures exigint que no s'aturi el projecte. També, l'assemblea del Casal d'Avis Font Noguera s'ha posicionat a favor de la construcció amb 83 vots a favor i només 3 en contra. El grup Acord per Vilatorta i Vilalleons (AVV) recolza els veïns. Per això, va forçar que se celebrés el ple extraordinari per tal que es desenvolupi i s'executi el projecte "urgentment" i "sense pròrrogues". És la primera vegada que l'oposició de Sant Julià convoca una sessió extraordinària. La sala estava plena de públic i, així mateix, desenes de veïns van escoltar el debat via YouTube que va durar més d'una hora i mitja.
L'alcaldessa Marta Cornellas va menysprear les firmes perquè, segons va precisar, 528 no són de veïns del poble. A part, va donar a entendre que la votació de l'assemblea del Casal d'Avis no reflecteix l'opinió conjunta de l'entitat que aplega més de 300 persones en total. Els regidors van discutir sobre els pros i contres del pagament de l'obra. Allà on uns veien una temeritat o advertien que caldria apujar els impostos, els altres lamentaven la pèrdua d'una oportunitat viable.
Em pregunto per què aquest debat no es va fer abans de sol·licitar la subvenció a Europa i quan tot era consens. No s'ho podien haver pensat abans? Ara que ja es tenen els diners del Next Generation, d'on neixen els dubtes? La discussió de si et tires a la piscina, cal fer-la abans de saltar; no, quan ja ets dins l'aigua! Des d'Europa pensaran que el consistori s'ha begut l'enteniment si acaba renunciant a una ajuda milionària. Més surrealista encara va ser el resultat de la votació. Es reclamava l'aprovació immediata del projecte executiu, la seva licitació, l'inici de les obres d'enderroc de la pista poliesportiva on s'ha planificat la residència i que comencin els tràmits per a la futura gestió del centre. Va ser surrealista perquè hi va haver un empat i allà a la sala ningú va aclarir als veïns com cal llegir la votació. Quatre membres de l'equip de govern i la regidora de la Veu del Poble van votar en contra de l'acord; els cinc d'AVV, a favor i una regidora del govern es va abstenir.
Sant Julià deixarà de rebre 3,2 milions d'euros per una residència que tots diuen que volen?; tots la volen, però voten dividits?; és legítim que tot es demori, si el resultat de la votació va ser un empat?; què passarà a partir d'ara?; El govern municipal diu que està "treballant" per aconseguir més ajudes i que les properes setmanes potser tindrà novetats.
Crec que el president Salvador Illa té deures. El govern català, a través de la Conselleria de Drets Socials o des d'allà on sigui, ha de fer notar a l'Ajuntament que amb els diners no es juga. Que no es pot fer el ridícul davant de la UE i que si de veritat no surten les misses, ja posarà més calés a sobre la taula. Tant de bo que les famílies que esperen la residència, no es quedin amb un pam de nas per culpa d'un greu desori.