Llibres, llibres i més llibres. Envoltats de roses i senyeres, és clar. Des de dies abans de Sant Jordi i fins ben entrat el maig, no són pocs els lectors que comenten les novetats editorials, les lectures, els títols que han regalat o rebut d'algú i les preferències literàries. Oblidada la pandèmia, la cobertura periodística del 23 d'abril recupera els tòpics de sempre: les mateixes preguntes als escriptors, les imatges repetides dels autors signant, les cues, els somriures, el formiguer de gent al centre de Barcelona i les dades dels gremis de llibreters. Costa, en canvi, de trobar històries locals que, més enllà de l'efervescència d'un dia tan bonic per la cultura, reflecteixin els canvis dels joves en l'hàbit de llegir.
Una tarda jo estava encaboriat pensant coses així. Vaig entrar al bar Fet Nostre de Vic a prendre un cafè. Em vaig topar amb la iniciativa gentil de rebre un llibre de franc. No és cap novetat, ja fa gairebé 10 anys que passa. Tanmateix, per això, val la pena d'explicar-ho. Situat al costat de la Universitat de Vic, aquest petit negoci de restauració, que serveix begudes, menús i dinars, és un bon termòmetre per observar els comportaments de les noves fornades d'estudiants. I per descobrir com connecten els clients juvenils davant del regal de llibres de l'establiment.
L'Albert Vaqué, el propietari, es va empescar la idea fa una colla d'anys. La seva veïna es va mudar de pis i no sabia què podia fer amb la seva biblioteca personal. D'entrada, volia llençar els llibres a les escombraries ja que no tenia on desar-los. "Em va saber greu que es perdessin", confessa l'Albert que detalla com, a partir d'aleshores, es va oferir per gestionar aquell fons i evitar que desaparegués.
La primera acció va ser incentivar l'intercanvi de llibres amb els universitaris. Vist que la cosa no va acabar de reeixir, l'Albert va decidir regalar-los per Sant Jordi. Primer, va regalar els de la veïna, però amb el pas del temps va convertir-se en receptor d'altres donacions d'amics i coneguts. "A les biblioteques públiques no n'accepten perquè no poden catalogar-los i per això me'n porten aquí", comenta. La xarxa social Instagram i sobretot el boca-orella ha estat la manera de fer córrer la veu pel seu entorn per fer la feina de formigueta d'aplegar llibres vells.
Aquest 2023, des d'una setmana abans de Sant Jordi i fins una setmana després, les persones que entrin al bar, poden agafar-ne un, o dos o tres, si és que encara no s'han acabat. Talment com si fos un aparador d'una botiga, al costat de la barra tenen l'exposició llibresca. Cada any regalen entre 100 i 150 volums de tots els gèneres: narrativa, assaig, poemes; infantils, juvenil; col·leccions de clàssics o novel·la negra, tant en català com en castellà. Una professora universitària, per exemple, va portar-li llibres de mainada i una noia Erasmus exemplars en francès. De tot, per triar i remenar, després de fer la cerveseta o l'entrepà.
L'Albert diu que només busca que els llibres tinguin una "utilitat" i que no quedin abandonats o s'acabin destruint. Per descomptat que cap llibreter ni ningú del sector ha arrufat el nas, ja que ell no en treu cap benefici econòmic —tot és gratuït— i perquè la majoria són edicions antigues lluny dels circuits comercials. Aquest abril hi he vist el Venus Bonaparte de Terenci Moix, l'Homenatge a Catalunya de George Orwell o el premi Planeta del 2002 per esmentar-ne de coneguts. L'acumulació de llibres a les cases no és tan sols per amor a la literatura. Obeeix a raons diverses: per l'afany d'adquirir-ne quan era moda estar subscrit al Circulo de Lectores o per les promocions de diaris de l'època de El Observador que en regalaven cada dia. No oblidem, a més, que al segle XX, a les escoles i instituts es llegia moltíssim més que avui.
Felicito el bar Fet Nostre pel seu foment de la lectura. El drama de tot plegat és que molts estudiants no volen els llibres ni regalats. "Fa 18 anys que soc aquí i cada vegada els joves llegeixen menys", constata l'amo del bar. "Jo continuo comprant els diaris, però veig que miren el mòbil i només el titular més immeditat", diu amb resignació oblidant per un instant el miratge de Sant Jordi. La festa primaveral de Catalunya fa que el país visqui cofoi i orgullós unes hores. Mentrestant, però, les lleixes de les cases de tants avis es van buidant a poc a poc i la saba nova que puja té altres al·licients visuals més lluminosos que la lletra impresa en paper.
Una tarda jo estava encaboriat pensant coses així. Vaig entrar al bar Fet Nostre de Vic a prendre un cafè. Em vaig topar amb la iniciativa gentil de rebre un llibre de franc. No és cap novetat, ja fa gairebé 10 anys que passa. Tanmateix, per això, val la pena d'explicar-ho. Situat al costat de la Universitat de Vic, aquest petit negoci de restauració, que serveix begudes, menús i dinars, és un bon termòmetre per observar els comportaments de les noves fornades d'estudiants. I per descobrir com connecten els clients juvenils davant del regal de llibres de l'establiment.
L'Albert Vaqué, el propietari, es va empescar la idea fa una colla d'anys. La seva veïna es va mudar de pis i no sabia què podia fer amb la seva biblioteca personal. D'entrada, volia llençar els llibres a les escombraries ja que no tenia on desar-los. "Em va saber greu que es perdessin", confessa l'Albert que detalla com, a partir d'aleshores, es va oferir per gestionar aquell fons i evitar que desaparegués.
La primera acció va ser incentivar l'intercanvi de llibres amb els universitaris. Vist que la cosa no va acabar de reeixir, l'Albert va decidir regalar-los per Sant Jordi. Primer, va regalar els de la veïna, però amb el pas del temps va convertir-se en receptor d'altres donacions d'amics i coneguts. "A les biblioteques públiques no n'accepten perquè no poden catalogar-los i per això me'n porten aquí", comenta. La xarxa social Instagram i sobretot el boca-orella ha estat la manera de fer córrer la veu pel seu entorn per fer la feina de formigueta d'aplegar llibres vells.
Aquest 2023, des d'una setmana abans de Sant Jordi i fins una setmana després, les persones que entrin al bar, poden agafar-ne un, o dos o tres, si és que encara no s'han acabat. Talment com si fos un aparador d'una botiga, al costat de la barra tenen l'exposició llibresca. Cada any regalen entre 100 i 150 volums de tots els gèneres: narrativa, assaig, poemes; infantils, juvenil; col·leccions de clàssics o novel·la negra, tant en català com en castellà. Una professora universitària, per exemple, va portar-li llibres de mainada i una noia Erasmus exemplars en francès. De tot, per triar i remenar, després de fer la cerveseta o l'entrepà.
L'Albert diu que només busca que els llibres tinguin una "utilitat" i que no quedin abandonats o s'acabin destruint. Per descomptat que cap llibreter ni ningú del sector ha arrufat el nas, ja que ell no en treu cap benefici econòmic —tot és gratuït— i perquè la majoria són edicions antigues lluny dels circuits comercials. Aquest abril hi he vist el Venus Bonaparte de Terenci Moix, l'Homenatge a Catalunya de George Orwell o el premi Planeta del 2002 per esmentar-ne de coneguts. L'acumulació de llibres a les cases no és tan sols per amor a la literatura. Obeeix a raons diverses: per l'afany d'adquirir-ne quan era moda estar subscrit al Circulo de Lectores o per les promocions de diaris de l'època de El Observador que en regalaven cada dia. No oblidem, a més, que al segle XX, a les escoles i instituts es llegia moltíssim més que avui.
Felicito el bar Fet Nostre pel seu foment de la lectura. El drama de tot plegat és que molts estudiants no volen els llibres ni regalats. "Fa 18 anys que soc aquí i cada vegada els joves llegeixen menys", constata l'amo del bar. "Jo continuo comprant els diaris, però veig que miren el mòbil i només el titular més immeditat", diu amb resignació oblidant per un instant el miratge de Sant Jordi. La festa primaveral de Catalunya fa que el país visqui cofoi i orgullós unes hores. Mentrestant, però, les lleixes de les cases de tants avis es van buidant a poc a poc i la saba nova que puja té altres al·licients visuals més lluminosos que la lletra impresa en paper.