Vic no oblidarà mai la Castanyada del 2024. Aquest 31 d'octubre, la ciutat ha viscut una jornada màgica farcida d'il·lusió i orgull gràcies a la fita aconseguida per la Unió Esportiva Vic: per unes hores, la capital d'Osona s'ha convertit en l'epicentre del futbol d'elit amb l'històric partit de la Copa del Rei que ha enfrontat el conjunt vigatà amb l'Atlètic de Madrid.
Sis categories separen els matalassers dels de Ramon Carrascal. La ciutat, però, ha guanyat per golejada a la grada: una afició entregada ha animat fins a l'extenuació els vigatans teixint l'idil·li més romàntic i mediàtic entre equip i seguidors en els 102 anys d'història de l'entitat esportiva. L'equip del Cholo Simeone ha arribat a Vic amb tota l'artilleria, jugadors de talla mundial com Griezmann, Koke, Correa o De Paul. Els madrilenys necessitaven la victòria després d'encadenar mals resultats les últimes jornades i s'hna acabat imposant per 0 gols a 2 en una treballada i polèmica victòria –fruit d'un polèmic penal- davant d'un Vic sòlid i treballat.
Durant la prèvia del partit, l'entrenador de la UE Vic insistia que el seu equip tenia més a guanyar que a perdre i l'objectiu era que els jugadors gaudissin d'una experiència única i difícilment repetible pel club i la ciutat. La comunió amb l'afició ha estat total. Dues hores abans de l'històric enfrontament els voltants de l'Hipòlit Planàs ja estaven farcits de seguidors esperant l'equip, que ha optat per arribar a l'estadi amb autobús. Els han rebut amb càntics, bengales, banderes i amb tota la indumentària possible per a l'ocasió. Un centenar d'aficionats matalassers s'han desplaçat fins a la capital d'Osona. Incansables, també, en la seva passió per l'Atlètic han intentat provocar al públic local, més inexpert en els grans partits, però present a l'Hipòlit Planàs, únicament, per donar ales als seus jugadors.
L'himne del Vic i la sacada d'honor de l'atleta de Gurb Elena Congost i un emotiu minut de silenci per les víctimes de la DANA al País Valencià han precedit la xiulada inicial del partit, puntual a les 19:00 hores.
El conjunt vigatà ha sortit valent malgrat saber de la qualitat del rival. Agressius en defensa, intentant tapar forats, ajudant-se en les cobertures i basculant d'un cantó a l'altre a l'espera que els de Simeone erressin alguna passada que, amb una mica de fortuna, els transportes cap a la glòria.
La primera ocasió per fer diana ha arribat al minut 12 de la primera part de les botes d'Arnau Prat. Tot seguit, el porter del Vic, Agustí Mora, ha evitat el gol de Correa. El Vic l'ha tornat a tenir pocs minuts després, aquest cop per la banda dreta de Nil Pradas. Aprofitar les poques oportunitats que arribessin. Aquestes eren les directrius de Carrascal als seus jugadors. I així ho han fet, aconseguint, fins i tot, dominar alguns minuts. Verticals i treballadors s'han deixat la pell al terreny de joc, amb el premi de marxar al descans amb el marcador a zero.
La segona part ha arrencat amb la mateixa tònica: l'Atlètic emprenyant a dalt, mentre el Vic estirava d'il·lusió i orgull per intentar frenar el vendaval matalasser. Ignasi ha estat a punt de marcar, però el seu xut ha sortit per sobre l'escaire. Poc després, dues parades consecutives, magistrals, del porter vigatà. De mica en mica, l'Hipòlit Planàs s'ha convertit en una olla de pressió. L'Atlètic empenyent i posant sobre el terreny de jocs jugadors com Álvarez. El Vic agradant-se, defensant amb serenor i atacant vertical, generant perill. A crits de "Sí es pot", l'afició vigatana ha après que somiar és gratis i, amb esforç i estima per uns colors i una ciutat, res és impossible.
Els de Carrascal ho han donat tot a la gespa aconseguint posar la por al cos a un rival molt superior, però poc efectiu en la seva visita a la capital d'Osona. Un error arbitral el minut 36, ha condemnat la UE Vic: el col·legiat xiulava penal a favor de l'Atlètic de Madrid, una acció que no s'ha donat i que enviava al fons de la xarxa Julian Álvarez, que sentenciava el partit amb un doblet als darrers minuts de joc.
Sigui com sigui, els més de 6.000 espectadors que avui han tingut la sort de viure des de les grades de l'Hipòlit Planàs l'històric partit de Copa del Rei no oblidaran la nit més màgica i especial de la centenaria entitat. La ciutat també s'ha vestit de gala per demostrar que, a Vic, res és impossible.