Malestar al col·legi el Roser de Sant Julià de Vilatorta per una polèmica de la direcció del centre. L'escola concertada, rescatada fa uns anys per una societat encapçalada per Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja, fundadors d'Aliança Catalana, ha tornat a aparèixer als mitjans, aquesta vegada per la decisió que els alumnes duguin uniforme obligatòriament a partir del curs vinent. La directriu no ha acabat d'agradar a algunes famílies, que dilluns van organitzar una manifestació davant el centre reclamant més diàleg per intentar trobar un punt mig entre les diferents parts.
Segons relata El 9 Nou, la mesura relacionada amb els uniformes es remunta al passat mes de novembre, moment en què ja no va tenir gaire bona rebuda entre el conjunt de les famílies que duen els fills a l'escola. Des d'aleshores, han intentat posar-se en contacte amb la direcció de l'escola, que gestionen dos dels fundadors a la penombra de la formació ultra, però no han obtingut cap resposta satisfactòria.
Cal destacar, però, que no totes les famílies hi estan en contra, sinó que és una opinió dividida entre la comunitat educativa del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Des de la direcció, per la seva banda, defensen que dur uniforme treu el màxim potencial de l'alumne. Aquest pensament és corrent en els centres que aposten per l'uniforme, ja que consideren que d'aquesta manera s'eliminen les diferències entre l'alumnat.
La història del Roser
Els orígens del Roser es remunten a finals del segle XIX. L’empresari Josep Puig i Cunyer, de Breda i estiuejant de Sant Julià de Vilatorta, va llegar la seva fortuna a la construcció d’una escola per a nens orfes de 10 a 14 anys. L’edifici, d’arrels modernistes, és emblemàtic. Durant generacions, el col·legi ha estat controlat per la família de l'arquitecte Ricard Bofill, que en les darreres dècades van derivar en un desinterès del dia a dia i d'esquena a la realitat del poble. Per això, després de cursos amb davallada d’alumnes, d’una gestió encarcarada i envellida, i amb una situació econòmica delicada, el març del 2022 el patronat va anunciar que a final de curs tancaria el centre.
Des de l'AFA es van mobilitzar contra el tancament, amb crítiques per la gestió de l'Ajuntament. El consistori, tot i no tenir competències en els centres educatius, també s'hi va involucrar i, juntament amb el Departament Educació van remar, primer per explorar si era viable que l'ens local adquirís l'edifici, i després per trobar un nou comprador que pogués assumir el deute i es pogués comprometre a invertir en les instal·lacions. És aleshores que Argos Iberia SL, fons inversor on Llaguno és administrador únic, entra en joc, adquirint la gestió del centre i fent-se càrrec del deute.
Tot i els recels inicials per la manca d’experiència del fons en el món educatiu, les converses van avançar positivament, també amb la família Bofill i, finalment, van arribar a un acord. El juny del 2022 el traspàs es va fer efectiu i l’escola es va salvar.
