Woodys van entrar al mercat de les ulleres amb una aposta molt clara per la fusta. La tendència va començar a anar a la baixa i la firma va saber reinventar-se. Les ulleres de fusta eren "molt delicades", explica el fundador i CEO de la marca, Josep Dosta. Per això va decidir apostar per materials que fossin "més duradors". En aquesta cerca es va decantar per l'acetat, un material fet amb cotó, resines i fusta, però que gaudeix de molta més resistència i adaptabilitat.
La fusta va ser el punt de partida, però l'evolució els va portar a trobar Woodys amb bio acetat o acetat reciclat que compren directament a Itàlia. Dosta explica que fins i tot també han desenvolupat una màquina amb què trituren ulleres antigues que no han venut, les reciclen i fan noves làmines d'acetat per crear nous models.
La fusta, però, continua tenint un paper rellevant en la identitat de la marca, un aspecte que volen mantenir. És per això que l'extrem final de les patilles contenen una petita peça de fusta que recorda els orígens. "És una picada d'ullet a la fusta amb què va començar l'empresa, un tema més decoratiu que no pas del material de producció", explica el CEO.
[noticia]70657[/noticia]
"Disseny, colors i qualitat"
"Les ulleres són el primer que veus d'una persona quan hi parles. No veus les sabates, els pantalons o la bossa de mà. El primer que veus és la cara", explica Josep Dosta. El fundador de l'empresa explica que es van adonar que les multinacionals ja no apostaven tant pel disseny, perquè la marca sola ja venia. Precisament, "un tret diferencial de Woodys ha estat apostar pel disseny, per materials sostenibles i els colors", destaca el fundador de la companyia.Qui compren les seves ulleres són bàsicament dones, en un 70%, que se situen en una franja d'edat d'entre els 28 i 50 anys. Amb tot, Dosta apunta que cada dia la col·lecció d'home que tenen "es ven millor". "Anem veient com cada dia l'home també s'atreveix a portar coses diferents. I també va molt per països. A Itàlia o França l'home porta ulleres de disseny molt més divertides. En canvi, a Espanya tendim a ser més bàsics. Depèn de cada mercat", assenyala.
Josep Dosta explica que els òptics sempre volen vendre novetats. "Quan ja han venut dues o tres ulleres iguals ja no les volen vendre més cops, volen coses diferents per intentar oferir als seus clients que cadascú pugui tenir la seva personalitat", explica. Per això, un dels punts forts de la companyia és que cada any canvien la col·lecció en un 80%. "És molt difícil, molta més feina, però això ens ajuda a portar-li sempre novetats a l'òptic i que tingui ulleres diferents i fresques. Això el motiva a continuar venent", afegeix.
Josep Dosta, CEO i fundador de Woodys. Foto: L.Busquets/ACN
Una marca mundial situada a Vic
La producció de les ulleres es fa a Àsia, però tota la resta, des dels materials, passant pel disseny o el servei de postvenda es fa des d'Europa. "A Espanya és impossible fer ulleres. No hi ha fàbriques. A Itàlia en queda alguna de petita i a França també, però són molt cares. Ho hem mirat moltes vegades, però és inviable", admet Dosta. Fabricar les ulleres des d'Europa els faria sortir del rang de preus on se situen i on es volen mantenir, entre els 130 i els 150 euros.En total, Woddys Eyewear és present a 15.000 punts de venda de 72 països del món. El seu mercat més fort és l'europeu, però també venen molt a Austràlia o Canadà, explica Josep Dosta. També en altres indrets com l'Àfrica les seves ulleres són molt valorades, "perquè els agrada molt el color". L'empresa explica que intenta adaptar-se tant com és possible a tots els mercats. "Cada mercat té la seva casuística i per exemple a Àsia per la forma del nas necessiten un tipus de pont diferent que se'ls adapti millor", explica. Aquest any també han començat a obrir-se camí a Aràbia Saudí, Egipte, Dubai o Qatar. "És com jugar al risc", diu bromejant. "Es tracta d'anar conquerint el mercat", afegeix.
Situar la companyia a Vic – el lloc de naixement del seu fundador- o fer-ho a Barcelona va ser una decisió que va reflexionar força, explica Josep Dosta. "Pensava que a Barcelona seria més fàcil trobar perfils com dissenyadors o gent de màrqueting, i també perquè quan ve gent de tot el món Barcelona és més pràctic", puntualitza. Però la qualitat de vida que té a Vic, assegura, "a Barcelona no la podria tenir". A més, el fet que empreses grans mundialment tinguessin empreses en pobles petits, com el grup Inditex a Arteixo (Galícia), el va animar a prendre aquesta decisió. "Realment m'he adonat que és molt millor poder tenir una empresa en una ciutat petita que no tenir-la a Barcelona, pel tema de costos, però també per aspectes com la fidelitat dels treballadors". I al final, "de Barcelona aquí trigues una hora", rebla.
