El Fòrum de Debats organitza aquest divendres una conferència amb el títol "De la Terra a Plutó i més enllà" que anirà a càrrec d'Enric Marco, doctor, tècnic superior d'Astronomia, de la Universitat de València. La conferència serà a les vuit del vespre a l'Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu.
En la conferència, que anirà seguida de col·loqui, es plantejarà l'edat daurada que vivim de l'astronomia. Instruments com el Telescopi Espacial Hubble, els satèl·lits astronòmics o les sondes planetàries redefineixen la manera de veure el Cosmos. Els nous descobriments permeten conèixer millor el sistema solar i la galàxia, arribant a un coneixement més acurat de l'Univers i, fins i tot, detectant les pertorbacions del teixit de l'espai-temps.
En l'acte de divendres es farà un recorregut sobre alguns dels fets centrals d'aquesta revolució. Començarà amb l'arribada al cometa 67 P/CG, continuarem amb l'exploració de Plutó i de les seves llunes, amb l'evidència que hi ha milers de planetes al voltant d'altres estrelles, amb el forat negre central de la Galàxia i s'acabarà amb un tema de màxima actualitat com és la detecció de les ones gravitatòries.
Tots aquests són descobriments que han canviat la percepció de l'Univers, després de dècades de planificació, viatges pel sistema solar i la construcció de grans equipaments científics. Així doncs, algunes de les eternes preguntes poden ser contestades parcialment (d'on venim? on anem? quan i com acabarà tot? estem sols a l'Univers?).
Enric Marco, el ponent de la conferència, va estudiar Física a la Universitat de València i es va doctorar per la mateixa Universitat el 1995. Ha fet llargues estades a l'Instituto de Astrofísica de Canarias a La Laguna (Tenerife) i a l'Institut Kiepenheuer de Física Solar a Freiburg (Alemanya). Ha estat professor d'astronomia i informàtica a la Universitat de València i, actualment, és tècnic superior d'astronomia i està al càrrecde l'Aula d'Astronomia de la Universitat de València. El seu principal camp de recerca s'ha dirigit a l'estudi de l'activitat magnètica del Sol i forma part de l'equip que dissenya instruments per a Solar Orbiter, la propera missió solar-helioesfèrica de la ESA. També estudia la contaminació lumínica i el seu efecte sobre l'observació astronòmica i el medi ambient i és un activista contra els excessos en il·luminació nocturna que ens han furtat les estrelles. És el coordinador per al País Valencià de "Cel Fosc", associació contra la contaminació lumínica.
Ha publicat, en col·laboració amb altres astrònoms, dos llibres: Astronomia Fonamental i A la Lluna de València: 10 biografies d'astrònom a astrònom. Creu que no només cal produir ciència sinó divulgar-la al conjunt de la societat i, per això, entre altres activitats, imparteix conferències i realitza sessions d'observació astronòmica. És l'autor del bloc d'internet de +Vilaweb dedicat a l'astronomia Pols d'estels i és vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de la Safor.
L'edat daurada de l'astronomia en una conferència
Aquest divendres en el fòrum de debat, es fa una xerrada sobre la revolució dels coneixements astronòmics
ARA A PORTADA
-
La pressió popular guanya el pols a Vic: el Bisbat suspèn tots els actes religiosos de la diada de Sant Miquel Irene Giménez Vinyet
-
-
El Meteocat emet un avís per temps violent a quatre comarques durant la tarda de divendres Guillem Delso
-
-
Les comparses del seguici de Festa Major de Vic anuncien accions de rebuig a la presència de Luis Argüello Irene Giménez Vinyet
Publicat el 02 de juny de 2016 a les 11:05
Actualitzat el 03 de juny de 2016 a les 12:11
Et pot interessar
-
Societat Territori preveu enllestir el pla alternatiu de transport pel tall de l'R3 de la tardor a finals de juliol
-
Societat Manlleu obrirà la piscina municipal d'estiu la setmana vinent
-
Societat Imatges que són «un tresor»: digitalitzen més de 5.000 hores de gravació de la desapareguda Televisió d'Osona
-
Societat Intent d'ocupació frustrat al carrer Sant Josep de Torelló
-
Societat El Parlament dona llum verda a tramitar per lectura única el projecte de llei perquè Aiguafreda passi a Osona
-
Societat La ciutat de Vic, un referent del cinema oriental