La manlleuenca Yolanda Usart és enginyera civil. Ha treballat en diferents països europeus en el marc de projectes relacionats amb les xarxes ferroviàries i, actualment, viu a Viena (Àustria), on desenvolupa el rol de gerent de construcció per a ÖBB Infrastruktur AG, l'empresa estatal que s'encarrega de gestionar la infraestructura ferroviària austríaca.

Osonca.com i El 9 Nou l'entrevisten en el marc del Talent Convidat, una iniciativa de Creacció en què també col·labora la Universitat de Vic i que dona a conèixer l'expertesa d'osonencs i osonenques fent carrera a l'estranger.

Expliqui'ns quin camí ha recorregut fins a arribar a Viena.

La meva vida professional relacionada amb els trens va començar a Berlín l'any 2002 una mica per casualitat. En realitat, em volia dedicar al tema de les aigües residuals, però en aquell moment vaig aconseguir unes pràctiques a Deutsche Bahn AG, on vaig començar a descobrir el món de l'enginyeria ferroviària.

Una de les coses que l'apassionen de la seva feina és l'impacte positiu que té en la societat i, també, en el medi ambient.

És aquest benefici social, a través de les infraestructures ferroviàries, que tant em motiva i m'agrada.

Actualment resideix a Viena. On treballa i en quins projectes?

Vaig arribar a Viena el 2008 perquè hi havia grans inversions en infraestructures. El primer projecte en el qual vaig treballar va ser el de l'estació central de tren i després en un desdoblament de via similar a l'R3. Actualment, des de l'octubre del 2023, estic treballant en una infraestructura al centre de la ciutat per renovar tot el sistema ferroviari vienès. Són projectes de llarga durada, aquest en concret, acabarà el 2027.

Quants quilòmetres de vies té Àustria i quina és la inversió del govern en aquestes infraestructures? Hi ha molta diferència respecte de l’Estat espanyol?

Àustria és un país relativament petit amb molta muntanya, té uns 80.000 km2 de superfície i uns 5.000 km de vies ferroviàries, mentre que Espanya té una estructura ferroviària d'uns 15.000 km. Pel que fa a les inversions, si comparem els dos països, veiem que Àustria inverteix gairebé tres cops més que l'Estat i en comparació als quilòmetres de via.

La infraestructura ferroviària té gran rellevància en les polítiques que despleguen els diferents governs: els partits polítics aposten per un sistema de transport públic que la ciutadania pugui utilitzar diàriament, que generi confiança, on els trens arribin amb puntualitat, que sigui modern i digital.

"Àustria inverteix gairebé tres cops més que l'Estat en comparació als quilòmetres de via que té"

Les darreres dècades, el govern austríac ha traçat polítiques importants pel que fa a la mobilitat i ha invertit en la posada a punt de les infraestructures. El nivell d'exigència social també deu ser elevat...

I tant! Estem parlant que la puntualitat dels ferrocarrils és del 95%. Quan hi ha un retard de més de 5 minuts, la gent es queixa. Com a anècdota, fa unes setmanes el meu marit va venir a fer la Marató de Barcelona i va aprofitar per baixar a Osona i veure la família. Li van oferir anar-lo a buscar a l'aeroport, però va preferir utilitzar el tren. Al final, va escriure als familiars perquè el tren, o no va passar, o anava amb un retard de més d'una hora.

A Viena el ferrocarril és imprescindible i la ciutadania s'ha fet aquest mitjà de transport molt seu. Quan falla una mica s’enfaden i reivindiquen el sistema de puntualitat i modernitat al qual estan acostumats.

Expliqui'ns quina va ser la seva tasca en la gran obra de renovació de l'estació central de Viena.

En un projecte com aquest, el grup d'enginyers està format per unes 20 persones que desenvolupen la idea de principi a final. Volem ser poques perquè les decisions siguin ràpides, com més gent i més jerarquies, més complicat és gestionar-ho.

Ens dividim en dos grups de treball: un que coordina, per exemple, els transports alternatius quan hi ha un tall del servei o que s'encarrega de fer arribar aquesta informació als ajuntaments; i un altre, on exerceixo de directiva, que coordina el dia a dia amb les empreses de construcció.

"A Viena el ferrocarril és imprescindible i la ciutadania s'ha fet aquest mitjà de transport molt seu"

Han de tenir en compte les necessitats dels usuaris durant el desenvolupament de les obres. Com ho gestionen?

Obtenim un permís de construcció d'acord amb projectes on sovint també participen ajuntaments, la mateixa ciutadania i, fins i tot, professionals de la salut, de l'arqueologia o de la biologia, entre molts altres. Un projecte d'aquestes característiques requereix anys de treball.

Per exemple, a Viena haurem de tancar una via uns tres mesos, però ja fa temps que parlem amb l'Ajuntament o amb l'òrgan que s'encarrega de la gestió i el manteniment de les autovies perquè sàpiguen que això passarà. Els traslladem la idea que necessitem tots els carrers, tramvies i metros operatius, que no hi hagi obres ni projectes paral·lels. També organitzem transports alternatius per totes les persones que utilitzen el servei que tancarem. Això es fa amb una previsió d'entre dos i tres anys.

És paradoxal que a casa nostra estiguem a les portes d'un nou tall a l'R3 pel desdoblament de la via i que usuaris i col·lectius lluitin des de fa temps perquè s'expliqui amb antelació com s'organitzarà, entre altres coses, el transport alternatiu.

És curiós, perquè com he explicat, quan es demana el permís de construcció tots els projectes s'expliquen també als mitjans, perquè la ciutadania sàpiga què, com i perquè farem soroll al costat de casa seva o perquè no podran agafar el tren durant una temporada.

"No entenc que passa amb l'R3: els errors no són d'ara sinó que venen de lluny"

A Àustria, a l'hora de dissenyar noves estacions o renovar les existents, fins a quin punt es prioritza la intermodalitat amb altres transports, per exemple, la mobilitat amb autobús o la bicicleta?

Des del principi de projecte. El 2023 vam acabar una nova estació, que podria ser semblant a la de Vic, que estava una mica allunyada del nucli de població, però la volíem connectar amb aquest. El primer que vam fer va ser asseure'ns amb l'Ajuntament per fer-los saber que volíem que allà hi arribessin autobusos de línia i vam oferir la possibilitat de fer carrils bici. Conjuntament, vam fer una nova estació de busos al costat de la del tren, pàrquings de cotxes i carrils per a bicicletes.

Com segueix des d'Àustria el desdoblament de l'R3? Les solucions tècniques que impliquen aquestes llargues interrupcions del servei, com es fa la gestió dels talls, etc.

Només conec el que m'expliquen família i amics. Hi ha coses que em sorprenen molt, no entenc que passa amb l'R3. Els errors, però, no són d'ara sinó que venen de lluny. Fa anys que s'hauria d'haver fet alguna cosa perquè intentar fer només manteniment puntual de la xarxa no funciona de cap manera. Són projectes amb una visió de 15 o 20 anys i no d'avui per a demà.

"A les infraestructures ferroviàries s'hi ha d'invertir diners i recursos humans per aconseguir realitzar grans projectes"

Una de les grans diferències entre Àustria i l'Estat, doncs, és el fet de si els governs creuen o no en una mobilitat més sostenible i, en aquest cas, amb el sistema ferroviari...

Les infraestructures ferroviàries són un benefici social, i això és una decisió política. Significa que s'hi ha d'invertir amb diners i recursos humans per aconseguir realitzar grans projectes.

Es veu, en un futur pròxim, treballant a Catalunya?

No ho descarto. A Manlleu i Osona hi ha moltes persones amb empenta, i sempre em sorprenen. Hi ha potencial i ganes i, si surt un projecte interessant, per què no?