Des de fa tres anys entitats i col·lectius d'arreu del Principat s'uneixen a la diada reivindicativa i festiva del Big Jump, que pretén fer un “salt” en favor dels rius europeu. Enguany a Osona hi haurà actes a Manlleu i a Viladrau.
A Manlleu aprofitaran aquesta jornada per “batejar” les noves barques de l'Embarcador del Ter. El Grup de Defensa del Ter (GDT) explica que ja era hora de jubilar la “mítica” Patufeta. Ara és el torn de presentar tres fitxatges blancs -aclareixen que és pel color de la barca-. Un acte que començarà el a les sis de la tarda del proper diumenge amb l'animació de Joan Clota.
A Viladrau l'acte es farà a la riera del Matagalls, al mas l'Alemany. L'organitza el Centre de Natura de la població. A la imatge, l'acte celebrat l'any passat al Mèder en el marc de la Festa Major Jove de Vic.
Manifest Mulla't pels Rius - Big Jump 2009
Com l'any passat reivindiquem la salut dels nostres rius i el compliment de la directiva marc de l'aigua (DMA). Només la recuperació dels rius com ecosistemes farà possible que aquests deixin de ser clavegueres o canals secs. Atès que poder-se banyar en un riu significa que hi passa aigua i és de qualitat suficient, aquesta jornada ens recorda que a molts rius de Catalunya no ens hi podem banyar o perqué no hi passa aigua o per la seva qualitat deficient.
Un any després de la sequera, on les notícies sobre l'aigua eren cada dia als diaris, al omplir-se els embassaments sembla que el problema ja no existeixi, i avui les úniques notícies d'aigua són les d'imatges d'embassaments plens. Sembla que de cop la problemàtica de l'aigua hagi desaparegut a Catalunya.
Però aquest any (igual que l'any passat) alguns ciutadans es manifestaran a Martorell (Llobregat) per reinvindicar llur cabal ambiental. La central hidroelèctrica de Can Bros deixa un tram al seu pas per Martorell sec, a la vora, una claveguera aboca aigües residuals al riu sense depurar. Sota Martorell, l'aquífer d'Abrera es troba contaminat i sobreexplotat. D'altra banda, es projecten habitatges sobre pilars en mig de la plana d'inundació amb la complicitat de les administracions. Projectes de més infrastructures i parquings en mig del domini públic hidràulic asfalten fins al límit de la ribera. Si tot plegat no fos suficient els pous i la gestió de l'abastament d'aigua potable pública passen a ser gestionats per empreses privades amb el principal objectiu de propi afany de lucre. El moviment veïnal recolçat per organitzacions mediambientalists i grups polítics locals reinvindiquen protegir l'horta, els espais fluvials que encara ens queden i una gestió pública de l'aigua com bé públic que és.
La Plataforma Salvem Gaià no fa gaire ha celebrat deu anys de lluita per la preservació del Gaià. Un riu tarragoní i català que no arriba a mar per una presa imponent i absurda que volem que s'enderroqui. Però fins i tot quan les preses deixen anar aigua, els cabals són insuficients, com el del Ter sota Susqueda o el Llobregat amb els seus múltiples embassaments (ara plens però fa un any tant buits!).
La derivació de cabals per diferents usos (el transvassament del Ter a Barcelona, les captacions de regadiu al Segre i l'Ebre) no només disminueixen el cabal del riu sinó que també modifica la seva qualitat i per això no es podran banyar a Girona o a Lleida. I és que la qualitat de l'aigua dels rius continua essent un gran repte pendent tot i les gairebé 400 depuradores que té el país. Tot i que, moltes d'elles treballen dins els límits del seu permís d'abocament, no assoleixen la recuperació dels trams fluvials que afecten per diverses raons. En uns casos la depuració és insuficient pel migrat cabal natural que porta el riu, és el cas del riu Besòs a la seva part baixa, riu que només porta aigua de depuradora i en gran part del Ter. Sense una millora substancial de les depuradores mai ens podrem banyar al Besòs.
Però no cal oblidar que hi ha encara molts tipus de contaminació que no estan ben controlats, com la sal de les mines de Súria i Sallent que fan impossible la recuperació biològica del Llobregat ( a més dels efectes que tenen sobre els ecosistemes del Bages) o els purins que a tort i a dret van als camps de conreu en concentracions molt més grans que les que hi haurien d'anar i que conjuntament amb la derivació per les minicentrals fan impossible que els companys d'Osona es pugin banyar al Ter o els de Lleida al Segre.
La lluita per la preservació del delta de l'Ebre continua. L'administració competent, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) sembla no implementa les mesures necessàries per evitar la seva regressió, salinització i subsidència. La CHE no determina els cabals ambientals necessaris ni executa un pla de gestió de sediments, els quals colmaten els embassament de la conca, amb l'objectiu de poder evitar aquest desastre econòmic, ecològic i social. Mentre, la CHE concedeix nous volum d'aigua per als nous regadius i noves minicentrals hidràuliques, la planificació de l'excepcionalitat sembla el seu objectiu. El Vinga!!! acutem ràpid!!! aprovem totes les concessions!!! que la Directiva Marc d'Aigua ben aviat ens ho impedirà sembla la seva irracional estratègia.
A la majoria dels llocs on se celebrarà el *Mulla't pels rius'09!* d'aquest any no ens podrem banyar, són en gran part els mateixos llocs on no vàrem poder-ho fer l'anys passat, és el símptoma d'un problema que no acabem de solucionar. Mentrestant dediquem molts diners a pensar d'on podem treure més aigua per una regió metropolitana que no para de créixer i mantenim el preu de l'aigua a uns nivells que fan impossible la realització dels programes de mesures que preveu la DMA, sense els quals els nostres rius no tornaran a ser mai ecosistemes vius i difícilment ens hi podrem banyar algun dia.
Ara més que mai, i davant la possiblitat que la propera sequera estigui a punt d'arribar, reivindiquem una Nova Cultura del Territori que faci possible l'aplicació de la Nova Cultura de l'Aigua. Sabem que és possible una Nova Política de l'Aigua per Catalunya, algunes de les seves mesures ja es comencen a aplicar (estalvi domèstic i industrial, reutilització de les aigües de les depuradores, recuperació dels aqüífers), però els avenços són encara insuficients i fins que no ens puguem banyar en els rius no podrem dir que la feina està feta. I encara falta molt per fer perquè no hem entès que no és possible una gestió sostenible del cicle de l'aigua sense una planificació sostenible del territori. La presentació a exposició pública del Pla Territorial Metropolità de Barcelona és un clar exemple.
Mullem-nos doncs pels nostres rius, es una manera de mullar-nos per la Nova Cultura de l'Aigua i per un futur més sostenible per a Catalunya
Barcelona 4 de Juliol de 2009.
