Avançar cap a la mobilitat sostenible i posar fi a "la dictadura del cotxe" són dues fites de present i de futur a Osona, una de les comarques amb més presència del vehicle privat i a on aproximadament el 92% dels desplaçaments dins la mateixa es fan amb cotxe. Una dada "insostenible" que des d'entitats que promouen i aposten per "fer un salt qualitatiu" en aquesta matèria fa anys que denuncien amb l'objectiu de revertir-ne la tendència. Aconseguir-ho, però, no és fàcil i implica oferir serveis de transport públic més atractius, tenir infraestructures de qualitat o fer polítiques que vagin en detriment del vehicle privat, destaquen entre altres accions.

Potenciar mètodes de transport alternatius –com anar a peu, amb bicicleta o utilitzar el transport públic- és feina de les administracions, creuen, alhora que també ho és aplicar polítiques per reduir les emissions, fomentar hàbits de vida més saludables o guanyar espais pels vianants.

En any d'eleccions municipals, aquesta ha estat matèria estrella i pilar fonamental dels programes dels partits polítics, i discussió aferrissada en els debats electorals a Osona. La necessitat d'emprenyar per aconseguir una xarxa ferroviària sòlida i solvent amb el desdoblament de l'R3, el desplegament d'una xarxa ciclable segura –comarcal i municipal- o oferir una oferta de transport públic atractiva –urbà i interurbà- han estat les premisses més escoltades per la ciutadania durant els últims mesos.

Però també són les reclamacions d'entitats com Osona amb Bici, Perquè no ens fotin el tren o la Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) que sovint veuen "buits" els discursos polítics, malgrat admetre que "hi ha millores, però a pas de tortuga".
 

"El desdoblament de l'R3 és el desllorigador de tot plegat"

Promocionar un nou model de mobilitat passa, primer, per tenir bones infraestructures i apostar pel transport públic. I el mitjà de transport per excel·lència per complir aquesta funció podria ser el ferrocarril. Osona compta amb l'R3, una línia de tren "vertebradora" per la comarca però sotmesa a una via caduca i poc fiable. Setmana rere setmana usuaris de Rodalies pateixen retards en els serveis, avaries als combois o aglomeracions als vagons. Molts l'utilitzen per necessitat i, d'altres, per convicció.

El desdoblament de la línia –una reivindicació que ve de lluny- sembla que comença a avançar: la passada setmana el govern de l'Estat donava a conèixer la licitació de l'estudi informatiu per la millora de l'R3 entre la Garriga i Centelles, i posava data oficial –el pròxim 12 d'octubre- a l'inici de les actuacions amb la mateixa finalitat al tram de Mollet a Figaró.

Amb deu anys de lluita a les espatlles, des de Perquè no ens fotin el tren, el grup de defensa de l'R3, valoren positivament aquests anuncis. "Ha costat" explica un dels portaveus del col·lectiu, Marc Janeras, tot reclamant que "es posi calendari" a totes aquestes actuacions.

"El desdoblament és el desllorigador de tot plegat" i insisteix que és l'inici perquè la línia també funcioni a nivell comarcal. Amb tot, des de la plataforma consideren que l'R3 està "pensada només des del centralisme de Barcelona" i advoquen per "un canvi de mentalitat". Per fer-ho, proposen, per exemple, ampliar els horaris i establir freqüències "atractives" entre municipis d'Osona: "La línia ha de ser un eix nord-sud dins de la comarca i ha d'ajudar a la mobilitat quotidiana dels seus habitants". Unes freqüències que reivindiquen, per exemple, per a l'estació de Torelló "i no a Vic", perquè "la meitat nord d'osona que desproveïda de trens" o reclamen una remodelació de l'estació de Manlleu perquè "està molt abandonada".

Marc Janeras també subratlla que és fonamental "la intermodalitat" de les estacions i que disposin d'aparcaments segurs per a bicicletes, que tinguin bons accessos per arribar-hi amb bici o que es coordinin els horaris dels trens i els autobusos.
  

"Que agafar la bici sigui segur, ràpid, eficient i convenient"

Osona amb Bici és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l'any 2019 amb l'objectiu de crear una xarxa ciclable connectada entre les diferents poblacions de la comarca aprofitant infraestructures o camins ja existents, però també per incidir a nivell municipal. Eduard Folch n'és el president i apunta que un dels reptes en mobilitat a Osona és millorar la connexió entre municipis, una premissa que des de l'entitat consideren "inexistent".

Entre altres motius, explica, aquest factor complica el desplegament del Pla Director de Vies Ciclistes Interurbanes a la plana de Vic, un projecte estratègic que neix del treball previ de l'entitat per fer una radiografia de la comarca amb l'objectiu d'identificar "diferents rutes que es poden fer amb bicicleta".

D'altra banda, Folch creu que un altre desafiament és a Vic, a on també s'ha elaborat un Pla Director de la Bicicleta "però que es desenvolupa a una velocitat extremadament lenta i a pedaços". En aquesta línia, des d'Osona amb Bici apunten que "no té en compte una visió global de com ha de ser la mobilitat".

Folch també considera que per fomentar la cultura de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible és necessari "posar-ho fàcil": "Que agafar la bicicleta sigui segur, ràpid, eficient i convenient". Amb tot, creu que a Osona "és més fàcil utilitzar el cotxe per desplaçar-se que no pas la bicicleta": "Hem d'invertir les prioritats i aconseguir que l'administració aposti decididament perquè la bici sigui més convenient".

D'altra banda, des d'Osona amb Bici també reclamen més aparcaments segurs per a bicicletes o la creació d'un òrgan supramunicipal que desplegui, finalment, el Pla Director de Vies Ciclistes Interurbanes a la plana de Vic. "La mobilitat és una necessitat i només es pensa des del voltant d'un cotxe", reflexiona el president d'Osona amb Bici.
  

"Un salt qualitatiu" en l'ús del transport públic

Fa 30 anys que des de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) defensen aquesta alternativa en mobilitat. Amb el temps, la xarxa s'ha anat estenent pel territori, com en el cas d'Osona.

Des de l'associació remarquen que el principal repte en matèria de mobilitat a la comarca és fer "un salt qualitatiu" en l'ús del transport públic i en "mobilitat activa" -anar a peu, en bici o en patinet- per "posar fi a l'hegemonia del cotxe". Remarquen que l'ús del transport públic no és tan sols una qüestió "ecològica i econòmica" sinó que també és social: "És la manera de moure's més inclusiva".

En aquesta línia, la PTP apunta que és necessari millorar l'oferta de transport públic tant en freqüències com "en qualitat", i remarquen la necessitat d'un sistema "organitzat, amb horaris coordinats entre línies, que s'entenguin el tren i el bus com a mitjans complementaris o un ús racional de la modalitat a la demanda en aquelles zones amb la població més dispersa".

Creuen que també cal millorar "l'experiència de qui utilitza el transport públic" així com incidir en la percepció de seguretat dels entorns de les estacions: "És molt diferent haver d'accedir i esperar-se en una estació o parada en un lloc inhòspit, fosc i solitari que en un lloc freqüentat per molta gent", un seguit de factors "determinants" perquè la població faci ús d'aquest mitjà.

D'altra banda, demanen allargar els serveis fins a Torelló per concebre el ferrocarril "com a peça vertebradora de la comarca i no només per anar a Barcelona" i reclamen el foment de l'autobús intercomarcal. De fet, des de la PTP s'ha impulsat una millora de l'oferta a la línia Vic-UAB, la petició perquè els desplaçaments amb Eixbus siguin més assequibles o per crear serveis de bus nocturn que connecti els principals municipis de la plana de Vic i també amb Barcelona.

Finalment, reivindiquen que "el conjunt del transport públic sigui tractat amb un sol sistema" que es complementa, exemplificant-ho amb Manlleu, a on algunes línies de bus "haurien d'arribar també a l'estació de tren".
  

"Totes les accions se centren a afavorir el cotxe"

El gran debat és l'ús del cotxe i les facilitats que posa l'administració per utilitzar-lo. Eduard Folch, d'Osona amb Bici, considera que el principal repte a Osona és reduir la tendència al vehicle privat en una comarca "on el 92% dels desplaçaments es fan amb cotxe", i d'aquests, "més del 60% són de menys de 2,5 quilòmetres". Un percentatge "elevadíssim" que, segons Folch, demostra dues realitats: la primera, que "el transport públic no funciona", i la segona, que els municipis ho posen "molt fàcil" per moure's en cotxe i aparcar.

"Totes les accions se centren a afavorir la mobilitat amb el cotxe", explica Marc Janeras, portaveu de Perquè no ens fotin el tren, posant d'exemple la ciutat de Vic on, diu, fa anys que les polítiques de mobilitat van en aquesta direcció. També creu que s'han de fomentar accions "que posin dificultats" al vehicle privat perquè "deixi de ser un mode atractiu".

En aquesta línia, els diferents col·lectius opinen que l'administració no posa fil a l'agulla per avançar en matèria de mobilitat sostenible i recorden, per exemple, que la Taula de Mobilitat d'Osona "està adormida per inacció del Consell Comarcal".