L'any 2023, al conjunt de Catalunya, es van registrar 274.142 canvis de residència -el que anomenem saldo migratori intern-, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). Encara que Osona i el Lluçanès no van ser de les comarques amb més moviments pel que fa al saldo migratori, sí que van guanyar habitants provinents d'altres indrets del país.
En concret, el saldo migratori intern a Osona aquell any va ser de 294 persones, mentre que al Lluçanès -territori que havia esdevingut oficialment una comarca aquell mateix any- era de 25 persones. A nivell de Catalunya, les comarques amb major augment d'habitants provinents d'altres municipis van ser el Baix Penedès i el Garraf.
Les dades publicades per l'IDESCAT també permeten veure el saldo migratori a partir de dues variables més: els moviments amb l'estranger i el saldo migratori amb la resta de l'Estat espanyol.
D'aquesta manera, el saldo amb l'estranger a Osona és positiu (+2.012), és a dir, venen més persones que no pas en marxen, mentre que al Lluçanès passa el mateix (+41).
En termes generals, les dades mostren que a Catalunya arriba el doble de gent que marxa i, entre les comarques catalanes amb un saldo positiu en referència als moviments de sortida i d'entrada de l'estranger, en venen més que no pas en marxen. El Barcelonès i l'Alt Urgell són les comarques on arriba més migració.
Finalment, pel que fa al saldo migratori amb la resta de l'Estat, el Lluçanès és l'única comarca catalana amb més persones provinents d'altres indrets d'Espanya, en comparació amb les que hi van. En el cas d'Osona el saldo és negatiu, és a dir, han marxat més persones que no pas n'han arribat.
Aquesta última tendència és la majoritària a la resta de Catalunya: hi ha 32 comarques que mostren un saldo negatiu, sent el Baix Llobregat i el Vallès Oriental on s'observa una major diferència.
Pel que fa als saldos migratoris en relació amb altres comunitats autònomes, els saldos positius es registren amb Múrcia i Madrid, mentre que a on hi ha més catalans és al País Valencià i Galícia.