Antigament, l'arribada de la Pasqua significava el retorn a la llibertat de menjar després de la Quaresma, una època de reflexió i penitència. D'acord amb els preceptes cristians, el dilluns de Pasqua es convertia en una mena d'experiència catàrtica on els plats s'omplien novament de viandes. Joan Amades referencia aquesta tradició al Costumari Català, els volums on es detallen els costums de les terres de llengua catalana.
Durant el dilluns de Pasqua era obligat, diu Amades, menjar, per dinar, "carn de xai o de moltó" així com altres menges com fricandó o el tradicional "platillo". De postres, el Costumari indica que "era consuetud menjar mona". En aquest sentit destaca que a les cases on hi havia mainada s'optava per les que els padrins entregaven als fillols, mentre que en aquelles on no hi havia nens, es compraven.
La mona és un dels pastissos més típics de Catalunya, però d'on ve exactament aquesta tradició de regalar-la i menjar-la el dilluns de Pasqua? L'existència d'aquest pastís dolç està documentada per primer cop el segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que ja des d'abans es menjaven mones a Catalunya. Quan es feien a casa, aquestes menges eren una mena de tortell fet amb pasta de pa i on era costum posar-hi ous amb la closca pintada.
Per què se'n diu mona?
L'etimologia d'aquest nom prové de l'àrab antic. En aquesta llengua, s'utilitzava el mot "mûna" per significar el tribut d'arrendament de terres que es pagava amb pastissos i ous durs. Aquesta paraula hauria passat al llatí, que hauria adaptat el mot fins a convertir-lo en "munda", nom amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos. El costum es podria haver estès per Roma, on aquest regal hauria pres el nom de "monus". L'evolució del nom explicaria la raó de la nomenclatura actual.
Per què se'n diu mona de Pasqua?
Societat
L'existència d'aquest pastís dolç està documentada per primer cop el segle XV
- Mones de Pasqua | Adrià Costa -
- | Adrià Costa
ARA A PORTADA
-
Política Illa reivindica la convivència a les portes de la Diada: «Ningú és més català que ningú» Bernat Surroca Albet
-
Política El Fossar de les Moreres certifica la nova normalitat de l'independentisme Lluís Girona Boffi | David Cobo
-
Política Militants d'extrema dreta agredeixen el fotoperiodista Jordi Borràs al Fossar Natàlia Pinyol
-
-
Publicat el
28 de març de 2016 a
les 11:01
Actualitzat el
29 de març de 2016 a les
20:32
Et pot interessar
-
Societat
Aventuras i desventuras del informe PISA
-
Societat
Aventures i desventures de l'informe PISA
-
Societat
Catalunya estudia el model neerlandès de peatge: en què consisteix?
-
Societat
El govern espanyol destina 17 milions a comprar 70 km de cable després dels robatoris a l'R3
-
Societat
Estabilitzat l'incendi que ha cremat una zona de matolls a Montjuïc
-
Societat
El metro de Barcelona es reforçarà amb 12 trens addicionals la tarda de la Diada
